La mangosta de Dybowsky (Dologale dybowskii) és un carnívor de la família de les mangostes que viu a l'Àfrica central. Fou anomenada en honor del botànic i explorador francès Jean Dybowski.[1]
Descripció
És una de les espècies més petites de la família. El cos mesura 25-33 cm, la cua 16-23 cm i té un pes de 300 a 400 g.[2] El pelatge curt i suau és de color marronós al cos i les potes, mentre que al ventre i al cap és gris, sent aquest últim d'una tonalitat més fosca. Té unes urpes fortes i llargues a les potes del davant.[3]
De vegades se la confon amb la mangosta nana, a causa de la seva semblança en mida i aspecte. No obstant això, la mangosta nana té un solc al llavi superior, un paladar més llarg i unes dents més fortes que la mangosta de Dybowsky.[3]
Viu en una àmplia gamma d'hàbitats que van des de les ribes del llac Albert a les pastures boscoses de les muntanyes Imatong. També se l'ha vist als boscos de sabana de Mubende (Uganda) i per aquesta raó, sovint se l'ha anomenada mangosta de sabana africana.[2]
Comportament
La informació que es coneix del comportament d'aquesta espècie de mangosta és relativament poca.[5] No obstant això, s'han fet hipòtesis que és un animal parcialment diürn que es refugia en termiters i arbres.[5] Les seves llargues urpes suggereixen alguna mena de comportament d'excavació, però no hi ha suficients estudies per poder assegurar-ho. El seu comportament social no està clar, donat que no se l'ha vist en grups, així com tampoc hi ha informació disponible del seu comportament reproductiu.[6]
Dieta
Els hàbits alimentaris de la mangosta de Dybowsky no estan clars, encara que les seves urpes, així com la manca d'especialització de la seva dentadura, suggereixen que podria alimentar-se d'invertebrats, com tèrmits i altres insectes, i petits vertebrats.[3]
Ecosistema
No hi proves directes que vinculin la mangosta de Dybowsky a cap paper concret dins dels ecosistemes en els que habita, però, a causa del seu hàbitat i la hipòtesi sobre la seva dieta, es pot suposar que afecta les poblacions de plantes, invertebrats i petits vertebrats.
Referències
↑Beolens, B.; Watkins, M.; Grayson, M. The Eponym Dictionary of Mammals (en anglès). Johns Hopkins University Press, 2009, p. 119. ISBN 978-0801893049.
↑ 2,02,1(anglès) Kingdon, J. 1979. East African Mammals. Chicago: University of Chicago Press.
↑ 3,03,13,2(anglès) Kingdon, J. 1997. The Kingdon Field Guide to African Mammals. London: Academic Press.
↑(anglès) Nowak, R. 1999. Walker's Mammals of the World. Baltimore: Johns Hopkins University Press.
↑ 5,05,1(anglès) Dorst, J. 1970. A Field Guide to the Larger Mammals of Africa. Boston: Houghton Mifflin Company.
↑(anglès) Hayssen, V., A. van Tienhoven, A. van Tienhoven. 1993. Asdell's Patterns of Mammalian Reproduction. Ithaca: Cornell University Press.
Bibliografia
(anglès) Hinton, H., A. Dunn. 1967. Mongooses Their Natural History and Behavior. London: Oliver & Boyd.
Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris)
L. braccatus · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod (Leopardus guigna) ·L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus) ·L. narinensis ·L. pajeros · Ocelot (Leopardus pardalis) ·L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus) · Gat margay (Leopardus wiedii)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat capplà (Prionailurus planiceps) · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Os marí sud-americà (A. australis) · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Os marí antàrtic (A. gazella) · Os marí de Juan Fernández (A. philippii) · Os marí afroaustralià (A. pusillus) · Os marí de Guadalupe (A. townsendi) · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)
