Marcel Rudloff

Infotaula de personaMarcel Rudloff

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 març 1923 Modifica el valor a Wikidata
Estrasburg (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 1996 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Estrasburg (França) Modifica el valor a Wikidata
Membre del Consell Constitucional de França
març 1992 – març 1996
← Léon Jozeau-Marigné – Alain Lancelot →
President del Consell regional d'Alsàcia
1986 – 1996 – Adrien Zeller →
Alcalde d'Estrasburg
1983 – 1989
← Pierre Pflimlin – Catherine Trautmann →
Conseller general
Membre del Consell regional d'Alsàcia
Senador de França
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió per a la Democràcia Francesa
Moviment Republicà Popular Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
  • Arxius Regionals del Gran Est Modifica el valor a Wikidata
Premis
  •  Cavaller de la Legió d'Honor
  •  Creu de Comanador de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya
  •  Orde del Mèrit Civil
  •  cavaller de l'Orde de Sant Gregori el Gran
  •  Cavaller de l'Orde de les Palmes Acadèmiques
  •  Oficial de l'orde al Mèrit de la República Italiana Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmarcel-rudloff-tolerance.com Modifica el valor a Wikidata

Marcel Rudloff (Estrasburg, 1923 – 1996) fou un polític alsacià. Estudià el batxillerat i començà la carrera de dret a la Universitat d'Estrasburg, però el 1942 fugí a Clarmont d'Alvèrnia per tal d'evitar el reclutament de la Wehrmacht. Fou vicepresident de l'Associació Federativa General d'Estudiants d'Estrasburg.

Després de la guerra tornà a Estrasburg, on exercí d'advocat i fou vicepresident de la Unió Nacional de Joves Advocats el 1952. El 1955 es va adherir al Moviment Republicà Popular i el 1965 fou regidor d'Estrasburg, el 1971 tinent d'alcalde i alcalde de 1983 a 1989, així com president de la Comunitat Urbana d'Estrasburg. Deixà el càrrec el 1989, quan fou derrotat per la socialista Catherine Trautmann.

També fou conseller general del Baix Rin de 1976 a 1988 i president del Consell Regional d'Alsàcia de 1980 fins a la seva mort el 1996. El 1977 fou escollit senador i el 1992 membre del Consell Constitucional a proposta del president del senat Alain Poher.

Enllaços externs