Marian Rejewski
 Marian Rejewski (probablement el 1932), l'any en què va solucionar la màquina Enigma).Cortesia de Janina Sylwestrzak, la filla de Rejewski .  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (pl) Marian Adam Rejewski 16 agost 1905 Bydgoszcz (Imperi Alemany) |
| Mort | 13 febrer 1980 (74 anys) Varsòvia (República Popular de Polònia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Sepultura | Cementiri de Powązki, Kwatera: B 39, Rząd: 4, Grób: 3 52° 15′ 23″ N, 20° 57′ 00″ E / 52.256319°N,20.950016°E / 52.256319; 20.950016 |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Göttingen (1929–1930) Universitat Adam Mickiewicz de Poznań (1923–1929) High School No. 1 in Bydgoszcz (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques i criptografia |
| Ocupació | matemàtic, criptòleg, inventor |
| Ocupador | Exèrcit polonès (1943–1946) PC Cadix (1940–1942) Oficina de Xifratge (1932–1939) Universitat Adam Mickiewicz de Poznań (1930–1932) |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
Premis
| |
 | |
Marian Rejewski (Bydgoszcz, 16 d'agost de 1905 - Varsòvia, 13 de febrer de 1980) fou un matemàtic i criptògraf polonès que, el 1932, va solucionar la màquina Enigma, el dispositiu de xifrat principal usat per Alemanya a la Segona Guerra Mundial. L'èxit de Rejewski i els seus companys van impulsar Anglaterra a llegir els missatges d'Enigma, i la intel·ligència així guanyada, anomenada codi "ultra", va contribuir, potser decisivament, al final de la Segona Guerra Mundial a Europa.[1]
Mentre estudiava matemàtiques a la universitat de Poznań, Rejewski havia assistit a un curs secret de criptologia donat per l'Oficina de Xifratge de l'Estat Major, amb la qual es va unir a temps complet en 1932. L'Oficina havia tingut poc èxit llegint l'Enigma, i a finals del 1932 va designar a Rejewski per treballar en el problema. Després de només algunes setmanes, ell va deduir el cablejat intern secret de l'Enigma. Rejewski i dos col·legues matemàtics llavors van desenvolupar una varietat de tècniques per al desxiframent regular dels missatges de l'Enigma. Les contribucions de Rejewski inclouen la idea del "catàleg de targetes", derivat del seu "ciclòmetre", i la "bomba".
Cinc setmanes abans de la invasió alemanya de Polònia el 1939, Rejewski i els seus companys van presentar els seus resultats sobre el desxiframent de l'Enigma als representants de la intel·ligència francesa i britànica. Poc després de l'esclat de la guerra, els criptòlegs polonesos van ser evacuats a França, on van continuar el seu treball amb la col·laboració d'Anglaterra i França. Després de la caiguda de França el juny de 1940, una altra vegada van ser obligats a evacuar, però en un lapse de mesos van tornar a treballar encoberts a França de Vichy. Després que, el novembre de 1942, el país fos completament ocupat per Alemanya, Rejewski i el seu company matemàtic Henryk Zygalski van fugir, via Espanya (on van ser detinguts per la policia espanyola a les presons de La Seu d'Urgell i de Lleida, entre gener i maig de 1943),[2] Portugal i Gibraltar, a Gran Bretanya. Allà van treballar en una unitat de l'exèrcit polonès, solucionant xifrats alemanys de baix nivell.[3] El 1946 Rejewski retornar amb la seva família a Polònia i va treballar com a comptable, romanent en silenci pel que fa al seu treball criptogràfic fins a 1967.
Referències
- ↑ Brzezinski, 2005, pp. 18
- ↑ O'Connor & Robertson 2007, pàg. MacTutor
- ↑ Kozaczuk 1984, pàg. 207–209
Bibliografia
- Barro Ordovás, Antonio «La Clave Enigma» (en castellà). Revista General de Marina, Vol. 272, 2017, pàg. 233-248. ISSN: 0034-9569.
- Christensen, Chris «Polish Mathematicians Finding Patterns in Enigma Messages» (en anglès). Mathematics Magazine, Vol. 80, Num. 4, 2007, pàg. 247-273. ISSN: 0025-570X.
- Bertrand, Gustave. Enigma: ou, La plus grande énigme de la guerre 1939-1945 (en francès). Plon, 1973.
- Brzezinski, Zbigniew. Marian Rejewski 1905–1980, Living with the Enigma secret. 1st. Bydgoszcz: Bydgoszcz City Council, 2005, p. 15–18. ISBN 978-83-7208-117-9. «The Unknown Victors»
- Johnson, Roger G. «How Three Poznan University Students Broke the German Enigma Code and Shortened World War II». A: Leon Strous, Vinton G. Cerf (eds). Internet of Things (en anglès). Springer, 2019, p. 11-20. ISBN 978-3-030-15650-3.
- Kapera, Zdzisław Jan. In the Shadow of Pont Du Gard: The Polish Enigma in Vichy France (en anglès). Enigma Press, 2011. ISBN 9788386110728.
- Kozaczuk, Władysław. W kręgu Enigmy (en polonès). Warsaw: Książka i Wiedza, 1979.
- McCarthy, Jeremy «The Enigma of the Polish Bomba» (en anglès). ITNOW, Vol. 61, Num. 3, 2019, pàg. 26-27. DOI: 10.1093/itnow/bwz067. ISSN: 1746-5710.
- Rejewski, Marian «An application of the theory of permutations in breaking the Enigma cipher» (en anglès). Applicationes Mathematicae, Vol. 16, Num. 4, 1980, pàg. 543-549. DOI: 10.4064/am-16-4-543-559. ISSN: 1233-7234.
- Rejewski, Marian «How Polish Mathematicians Broke the Enigma Cipher» (en anglès). IEEE Annals of the History of Computing, Vol. 3, Num. 3, 1981, pàg. 213-234. DOI: 10.1109/MAHC.1981.10033. ISSN: 1058-6180.
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Marian Rejewski» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Macho Stadler, Marta. «Marian Rejewski, el matemático que «rompió» la Máquina Enigma». Cuaderno de Cultura Científica, 2020. [Consulta: 12 gener 2022]. (castellà)
