Mediterraneo

Mediterraneo

Fitxa
Direcció	Gabriele Salvatores
Protagonistes	Claudio Bigagli Diego Abatantuono Giuseppe Cederna Ugo Conti Gigio Alberti Claudio Bisio Antonio Catania Vana Barba (en) Luigi Montini Irene Grazioli Ugo Conti
Producció	Gianni Minervini, Silvio Berlusconi, Mario Cecchi Gori i Vittorio Cecchi Gori
Guió	Enzo Monteleone
Música	Giancarlo Bigazzi
Fotografia	Italo Petriccione
Muntatge	Nino Baragli
Productora	Medusa Film i Silvio Berlusconi Communications
Distribuïdor	Miramax Films i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia
Estrena	1991
Durada	96 min
Idioma original	italià
Versió en català	Sí
Rodatge	Grècia i Castellroig
Color	en color
Descripció
Gènere	drama, comèdia, cinema bèl·lic i cinema LGBT
Tema	Segona Guerra Mundial
Lloc de la narració	Grècia i Castellroig
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1992) David di Donatello al millor director candidata internacional als Premis Oscar (1992)
Premis	David di Donatello a la millor pel·lícula Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1990)

Mediterraneo és una pel·lícula italiana dirigida per Gabriele Salvatores el 1991. Aquest film ha rebut tres Premis David di Donatello el 1991 (millor film, millor muntatge i millor presa de so) així com l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa l'any 1992. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument

El 1941, durant la Segona Guerra mundial, vuit soldats italians reservistes han desembarcat en « territori enemic » a Megísti, petita illa grega del Mar Mediterrani, encarregats d'una missió « d'observació i de connexió », sota el comandament del tinent Montini. Es troben aviat lliurats a ells mateixos, privats de ràdio i de vaixell i, a poc a poc, teixeixen relacions d'amistat, fins i tot d'amor, amb la població local; aquesta és composta únicament de dones, d'ancians, de nens, i d'un pope italianofon, els homes van ser deportats fa un temps per endavant, en un raid alemany sobre l'illa.^[2]

Repartiment

• Diego Abatantuono: El sergent Nicola Lorusso
• Claudio Bigagli: El tinent Raffaele Montin
• Giuseppe Cederna: L'ordenança Antonio Farina
• Claudio Bisio: Corrado Noventa
• Gigio Alberti: El muler Eliseo Strazzabosco
• Ugo Conti: El ràdio Luciano Colasanti
• Memo Dini: Libero Munaron
• Vasco Mirandola: Felice Munaron
• Vanna Barba: Vassilissa
• Luigi Montini: El pope
• Irene Grazioli: La pastora
• Antonio Catania: Carmelo LaRosa

Premis

• Tres Premis David di Donatello atorgats el 1991, al millor film, millor muntatge i de la millor presa de so ;
• Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa l'any 1992, atorgat en la 64a cerimònia dels Oscars.

Al voltant de la pel·lícula

• El navili italià anomenat Garibaldi que es veu al començament del film, és de fet el navili de desembarcament Ypoploiarchos Roussen (L-164) de la Marina grega (exUSN USS LSM-541, cedit pels Estats Units el 1958).

Referències