Meissa

Meissa
Tipus	estrella binària, estel, estrella variable, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV
Tipus espectral (estel)	O8IIIf+B0.5V[1]
Constel·lació	Orió
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	320 pc
Radi	10 R☉
Magnitud aparent (V)	3,66 (banda V)[2]
Paral·laxi	2,97 mas[3]
Moviment propi (declinació)	−2,94 mas/a [3]
Moviment propi (ascensió recta)	−0,34 mas/a [3]
Velocitat radial	30,1 km/s[4]
Ascensió recta (α)	5h 35m 8.2776s[3]
Declinació (δ)	9° 56' 2.9611''[3]
Metal·licitat	0,01[5]
Lluminositat	165.000 lluminositats solars
Part de	Cúmul de Lambda Orionis
Format per	lam Ori A (en) Lambda Orionis B (en)
Catàlegs astronòmics
λ Ori (nomenclatura de Bayer) ADS 4179 AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken) 2MASS J05350831+0956036 (2MASS) BD+09 879 (Bonner Durchmusterung) CCDM J05351+0956AB (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) CSV 100542 (Catalogue of suspected variable stars) EUVE J0535+09.9 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog) GC 6915 (Catàleg General de Boss) HIC 26207 (Hipparcos Input Catalogue) HIP 26207 (Catàleg Hipparcos) IDS 05296+0952 AB (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès) NSV 2240 (New Catalogue of Suspected Variable Stars) PLX 1271 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) PPM 149166 (Catàleg d'estrelles PPM) SAO 112921 (Catàleg SAO) UBV 5449 (UBV) uvby98 100036861 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ) WDS J05351+0956AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) 39 Ori (nomenclatura de Flamsteed) TIC 436103278 (TESS Input Catalog) AG+09 550 (AGK3U) AAVSO 0529+09 (AAVSO)

Meissa (Lambda d'Orió / λ Orionis), també coneguda com a Heka o Raselgeuse, és un estel de la constel·lació d'Orió, situada al cap del caçador. Tots dos noms provenen de l'àrab, Al-Maisan «l'estel brillant» i Al-Haq’ah «la taca blanca».

A uns 1.100 anys llum de distància, Meissa és un estel binari les components del qual estan separades 4,4 segons d'arc i poden resoldre's fàcilment amb un petit telescopi. L'estel més brillant, de magnitud aparent +3,39, és una gegant blau molt calent la temperatura superficial del qual és de 35.000 K. De tipus espectral O8, és un dels pocs estels d'aquest tipus visibles a ull nu, al costat de Naos (ζ Puppis), Alniyat (σ Scorpii) o Alnitak (ζ Orionis), aquesta última també en la constel·lació d'Orió. Incloent la radiació emesa en l'ultraviolat, la seva lluminositat és 65.000 vegades major que la del Sol, i és un dels estels més lluminosos que es coneixen. La seva massa també és molt gran, 25 vegades major que la massa solar, cosa que significa que conclourà la seva vida explotant com una supernova.

L'altra component, de magnitud 5,61, és un estel de tipus espectral B0.5V amb una temperatura de 27.000 K. És 5.500 vegades més lluminosa que el Sol.

Meissa forma part del cúmul estel·lar Collinder 69. Està envoltada per l'enorme anell Lambda Orionis, anell de gas de 150 anys llum de diàmetre il·luminat per l'estel.

Enllaços externs

• «Lambda Orionis» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 10 desembre 2020].

• Meissa (Stars, Jim Kaler)

Referències