Milà-Sanremo 2014

Imatge
El gran grup a Savona
TipusMilà-Sanremo Modifica el valor a WikidataEsportciclisme de carretera Modifica el valor a WikidataPart deUCI World Tour 2014 Modifica el valor a WikidataDistància de l'esdeveniment294 km Modifica el valor a WikidataPunt de sortidaMilà Modifica el valor a WikidataLínia d'arribadaSanremo Modifica el valor a WikidataNombre de participants200, inici
114, final Modifica el valor a WikidataParticipants
AG2R La Mondiale 2014, Astana 2014, Belkin 2014, BMC Racing 2014, Cannondale 2014, Europcar 2014, FDJ.fr 2014, Garmin Sharp 2014, Giant-Shimano 2014, Katusha 2014, Lampre-Merida 2014, Lotto-Belisol 2014, Movistar Team 2014, Omega Pharma-Quick Step 2014, Orica-GreenEDGE 2014, Sky 2014, Tinkoff-Saxo 2014, Trek Factory Racing 2014, Androni Giocattoli-Venezuela 2014, 2014 Bardiani-CSF season (en) Tradueix, IAM 2014, MTN-Qhubeka 2014, Neri Sottoli 2014, NetApp-Endura 2014 i UnitedHealthcare 2014 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  DatesEstatItàlia Modifica el valor a WikidataNúmero d'edició105  (2014) Modifica el valor a WikidataCompetició
Primer lloc Alexander Kristoff Segon lloc Fabian Cancellara Tercer lloc Ben Swift Modifica el valor a Wikidata AltresLloc webgazzetta.it… Modifica el valor a Wikidata
← 2013 Modifica el valor a Wikidata
2015 Modifica el valor a Wikidata →

La Milà-Sanremo 2014, 105a edició de la Milà-Sanremo, es disputà el diumenge 23 de març de 2014 sobre un recorregut de 294 km i una pluja contínua durant bona part d'aquesta. El vencedor de la cursa fou el noruec, Alexander Kristoff (Team Katusha), que s'imposà a l'esprint a Fabian Cancellara (Trek Factory Racing) i Ben Swift (Team Sky), segon i tercer respectivament. Era la quarta prova de l'UCI World Tour 2014.

Recorregut

Inicialment, l'organització va decidir variar el recorregut que es venia fent els darrers anys, amb la incorporació d'una nova ascensió, l'alt de Pompeiana (5 km al 5% amb trams al 14%), situat entre la Cipressa i e Poggio per tal d'endurir el recorregut final de la cursa i allargar-lo fins als 299 km.[1][2][3]

Aquesta nova ascensió no és ben acollida entre alguns dels esprintadors,[4] però sí en ciclistes més avesats a superar la muntanya.[5]

Finalment la Pompeiana ne es puja pel mal estat de la carretera degut a les fortes pluges caigudes a la zona durant l'hivern i a què no es pot garantir la seguretat dels espectadors al cent per cent,[6] com tampoc es puja La Manie.[7]

Així el traçat final de la cursa tindrà la sortida habitual a Milà, per al cap de 138,4 km arribar al cim del Pas del Turchino, sitaut a 160,6 km de meta. A partir d'aquest punt segueixen diversos Capo tot seguint la costa: el Capo Mele, el Capo Cervo, el Capo Berta i la Cipressa, tots situats a manca d'entre 62,3 i 32,1 km i abans del Poggio que es corona a manca de 5 km per a l'arribada, per totalitzar un recorregut de 294 km, i molt similar al del 2007, que va guanyar Óscar Freire.[6][8]

Equips participants

En la cursa hi prendran part 25 equips, el nombre màxim permès, per un total de 200 corredors. A la presència obligatòria dels 18 equips UCI ProTeam, s'hi afegiran set equips convidats de categoria professional continental, que varen ser comunicats els 16 de gener de 2014 per l'RCS Sport.[9][10][11]

Núm. Codi Equip
1-8 MTN RSA MTN Qhubeka
11-18 ALM FRA AG2R La Mondiale
21-28 AND ITA GW Erco Shimano
31-38 AST KAZ Astana Qazaqstan Team
41-48 BAR ITA Bardiani Valvole-CSF Inox
51-58 BEL NED Belkin Pro Cycling Team
61-68 BMC USA BMC Racing Team
71-78 CAN ITA Cannondale
81-88 FDJ FRA FDJ
91-98 GRS USA Garmin-Sharp
101-108 IAM CHE IAM Cycling
111-118 LAM ITA Lampre-Merida
121-128 LTB BEL Lotto-Belisol
Núm. Codi Equip
131-138 MOV ESP Movistar Team
141-148 OPQ BEL Omega Pharma-Quick Step
151-158 OGE AUS Orica-GreenEDGE
161-168 EUC FRA Team Europcar
171-178 GIA NED Giant-Shimano
181-188 KAT RUS Team Katusha
191-198 TNE DEU NetApp-Endura
201-208 SKY GBR Team Sky
211-218 TCS DEN Team Tinkoff-Saxo
221-228 TFR USA Trek Factory Racing
231-238 UHC USA UnitedHealthcare Pro Cycling T.
241-248 YEL ITA Neri Sottoli-Yellow Fluo

Favorits

Amb el canvi de recorregut previst inicialment els esprintadors tornen a ser els grans favorits a la victòria final. Això fa que alguns ciclistes, com Valverde (Movistar Team) decideixi no prendre-hi part.[5] Els principals favorits a la victòria finals són Peter Sagan (Cannondale), Mark Cavendish (Omega Pharma-Quick Step), John Degenkolb (Giant-Shimano), Gerald Ciolek (MTN Qhubeka), vigent vencedor, Fabian Cancellara (Trek Factory Racing), Philippe Gilbert (BMC Racing Team) o Andre Greipel (Lotto-Belisol), entre d'altres.[8]

Desenvolupament de la cursa

El dia es va aixecar plujós i fred, tot i que no tant com el 2013 en què la neu va obligar a neutralitzar alguns trams de la cursa.[12] En la neutralització pels carrers de Milà José Joaquín Rojas (Movistar Team) va partir una caiguda que l'obligà a abandonar. Només donar-se la sortida oficial es formà una escapada formada per set ciclistes: Matteo Bono (Lampre-Merida), Nathan Haas (Garmin-Sharp), Nicola Boem (Bardiani CSF), Antonio Parrinello (GW Erco Shimano), Maarten Tjallingii (Belkin Pro Cycling Team), Jan Barta (NetApp-Endura) i Marc de Maar (UnitedHealthcare). Ràpidament obriren pas, i als 45 km ja disposaven de 10' sobre el gran grup, que circulava a un fort ritme. Al pas pel Turchino els ciclistes es van veure afectats per una calamarsada. Després del segon punt d'avituallament sols cinc ciclistes quedaren al capdavant, després que Boem i Haas perdessin contacte. En començar l'ascensió al primer dels capos, el de Mele la diferència s'havia reduït als sis minuts a menys de tres al pas pel de Berta. També s'havien reduït els escapats, quedant només Tjallingii, Barta i De Maar. Les diferències s'anaren reduint a marxes forçades i en l'ascensió a la Cipressa el fort ritme imposat pels homes del Cannondale en benefici de Peter Sagan, per tal de castigar els principals rivals, van fer que l'escapada quedés a tocar. Durant l'ascensió Vincenzo Nibali (Astana Qazaqstan Team) va saltar del gran grup i va marxar escapat durant uns 25 km, tot superant els escapats en el descens. Nibali fou neutralitzat en l'ascensió final al Poggio. Fabian Cancellara, Gregory Rast i Enrico Battaglin ho intentaren, sense sort, durant l'ascensió i Lars Petter Nordhaug i Greg Van Avermaet en el descens, però finalment arribà un grupet de 27 ciclistes que es disputaren la victòria a l'esprint. Philippe Gilbert (BMC Racing Team) fou el primer a llançar l'esprint, seguit per Mark Cavendish (Omega Pharma-Quick Step), però pel darrere va aparèixer com un coet el noruec Alexander Kristoff (Team Katusha), que s'imposà clarament a Cancellara i Ben Swift (Team Sky), segon i tercer respectivament.[13][14][15]

Classificació final

Ciclista Equip Temps Punts UCI
1  Alexander Kristoff (NOR) Team Katusha 6h 55' 56" 100
2  Fabian Cancellara (SUI) Trek Factory Racing m. t. 80
3  Ben Swift (GBR) Team Sky m. t. 70
4  Juan José Lobato (ESP) Movistar Team m. t. 60
5  Mark Cavendish (GBR) Omega Pharma-Quick Step m. t. 50
6  Sonny Colbrelli (ITA) Bardiani CSF m. t. -
7  Zdeněk Štybar (CZE) Omega Pharma-Quick Step m. t. 30
8  Sacha Modolo (ITA) Lampre-Merida m. t. 20
9  Gerald Ciolek (GER) MTN Qhubeka m. t. -
10  Peter Sagan (SVK) Cannondale m. t. 4

Referències

  1. ↑ «Une ascension ajoutée dans le final». cyclismactu.net, 10-09-2013.
  2. ↑ «Vers un durcissement de Milan San Remo». chroniqueduvelo.fr, 10-09-2013. Arxivat de l'original el 2 de desembre 2013. [Consulta: 24 març 2014].
  3. ↑ «Le Pompeiana - une nouvelle montée entre la Cipressa et le Poggio». 100pour100-velo.com, 04-02-2014. Arxivat de l'original el 25 de març 2014. [Consulta: 24 març 2014].
  4. ↑ «Cavendish se borra de San Remo». Marca, 05-12-2013 [Consulta: 24 març 2014].
  5. ↑ 5,0 5,1 Llamas, Fernando «Valverde se aleja de San Remo». Marca, 03-03-2014 [Consulta: 24 març 2014].
  6. ↑ 6,0 6,1 «La Milán-San Remo cambia su recorrido». Marca, 28-02-2014 [Consulta: 24 març 2014].
  7. ↑ «Pompeiana out of Milan-San Remo». Cyclingnews.com. Future plc, 28-02-2014 [Consulta: 22 març 2014].
  8. ↑ 8,0 8,1 Llamas, Fernando «A todo tren en la 'vieja' Milán-San Remo». Marca, 21-03-2014 [Consulta: 24 març 2014].
  9. ↑ «Les équipes engagées pour Milan-SanRemo». 100pour100-velo.com, 16-01-2014. Arxivat de l'original el 2 de febrer 2014. [Consulta: 21 març 2014].
  10. ↑ «Neri Sottoli, ex-Vini Fantini, bienvenue au Giro». velochrono.fr, 16-01-2014.
  11. ↑ «Androni, Bardiani, Colombia et Yellow invitées». cyclismactu.net, 16-01-2014.
  12. ↑ «Ciolek bate a Sagan en la Milán-San Remo» (en castellà). El Mundo Deportivo, 17-03-2013. [Consulta: 24 març 2014].
  13. ↑ Simon, Lluís «Cop d'estat de Kristoff». El Nou Esportiu, 24-03-2014 [Consulta: 24 març 2014].
  14. ↑ Bernaola, Enrique «Kristoff rompe las quinielas». Marca, 23-03-2014 [Consulta: 24 març 2014].
  15. ↑ EFE «El noruego Kristoff gana la primera de las grandes clásicas». El Mundo Deportivo. EFE, 23-03-2014 [Consulta: 24 març 2014].

Enllaços externs

  • Web oficial
  • Vegeu aquesta plantilla
Milà-Sanremo
1907 • 1908 • 1909 • 1910 • 1911 • 1912 • 1913 • 1914 • 1915 • 1916 • 1917 • 1918 • 1919 • 1920 • 1921 • 1922 • 1923 • 1924 • 1925 • 1926 • 1927 • 1928 • 1929 • 1930 • 1931 • 1932 • 1933 • 1934 • 1935 • 1936 • 1937 • 1938 • 1939 • 1940 • 1941 • 1942 • 1943 • 1944 • 1945 • 1946 • 1947 • 1948 • 1949 • 1950 • 1951 • 1952 • 1953 • 1954 • 1955 • 1956 • 1957 • 1958 • 1959 • 1960 • 1961 • 1962 • 1963 • 1964 • 1965 • 1966 • 1967 • 1968 • 1969 • 1970 • 1971 • 1972 • 1973 • 1974 • 1975 • 1976 • 1977 • 1978 • 1979 • 1980 • 1981 • 1982 • 1983 • 1984 • 1985 • 1986 • 1987 • 1988 • 1989 • 1990 • 1991 • 1992 • 1993 • 1994 • 1995 • 1996 • 1997 • 1998 • 1999 • 2000 • 2001 • 2002 • 2003 • 2004 • 2005 • 2006 • 2007 • 2008 • 2009 • 2010 • 2011 • 2012 • 2013 • 2014 • 2015 • 2016 • 2017 • 2018 • 2019 • 2020 • 2021 • 2022 • 2023 • 2024 • 2025
Poggio di Sanremo