Millard Fillmore
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 gener 1800 Summerhill (Nova York) |
| Mort | 8 març 1874 (74 anys) Buffalo (Nova York) |
| Causa de mort | Causes naturals (Accident vascular cerebral ) |
| Sepultura | cementiri de Forest Lawn |
 13è President dels Estats Units | |
| 9 juliol 1850 – 4 març 1853 ← Zachary Taylor – Franklin Pierce → | |
 12è Vicepresident dels Estats Units | |
| 4 març 1849 – 9 juliol 1850 ← George Mifflin Dallas – William R. King → | |
| Membre de la junta Smithsonian Institution | |
| 4 març 1849 – 9 juliol 1850 | |
| Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units | |
| 4 març 1837 – 3 març 1843 ← Thomas C. Love – William A. Moseley → Circumscripció electoral: Districte 32 de Nova York pel congrés | |
| Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units | |
| 4 març 1833 – 3 març 1835 ← cap valor – Thomas C. Love → Circumscripció electoral: Districte 32 de Nova York pel congrés | |
| Membre de l'Assemblea Estatal de Nova York | |
| 1829 – 1831 | |
| Dades personals | |
| Religió | Unitarisme |
| Alçada | 175 cm |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Washington DC |
| Ocupació | polític, advocat, estadista |
| Partit | Know Nothing Partit Whig dels Estats Units |
| Família | |
| Cònjuge | Abigail Fillmore (1826–1853), mort del cònjuge Caroline C. Fillmore (1858–1874), mort de la persona |
| Fills | Mary Abigail Fillmore (  Abigail Fillmore)Millard Powers Fillmore ( Abigail Fillmore) |
| Pares | Nathaniel Fillmore i Phoebe Millard |
| Germans | Charles Dewitt Fillmore (en)  i Darius Ingraham Fillmore (en) |
Signatura  | |
  | |
Millard Fillmore (pronunciat /ˈmɪlɚd ˈfɪlmɔər/; 7 de gener del 1800 – 8 de març del 1874) [1]va ser el tretzè president dels Estats Units. Va governar des del 1850 fins al 1853, i l'últim membre del Partit Whig en ostentar aquest càrrec. En succeir Zachary Taylor, que havia mort del que es creu que fou una gastroenteritis aguda o una hipertèrmia, va ser el segon vicepresident en assumir el càrrec després de la mort d'un president vigent. Fillmore no va ser mai elegit president; després d'acabar el mandat de Taylor, no va aconseguir la nominació per la presidència dels Whigs a l'elecció del 1852 i, quatre anys més tard, a les eleccions del 1856, va tornar a perdre la nominació[2] com a candidat dels Whigs i el Partit Know Nothing.
Malgrat que no era esclavista, va vetar les lleis abolicionistes per mirar de portar la pau entre els diferents estats. La seva política exterior va estar marcada per la diplomàcia comercial amb el Japó, entrada dels mercats asiàtics i clau en l'expansió pacífica dels americans.
Referències
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
|  | |
