Monges Cistercenques de l'Estricta Observança
Ordo Monialium Cisterciensium Strictioris Observantiae | |
Escut de les trapenques, el mateix que el dels trapencs i l'Orde del Cister | |
Tipus | Monàstic |
---|---|
Nom oficial | Orde Cistercenc de l'Estricta Observança |
Nom oficial llatí | Ordo Cisterciensis Strictioris Observantiæ |
Sigles | O.C.S.O. |
Altres noms | Cistercenques Trapenques, Cistercenques reformades de La Trapa, Orde de la Trapa |
Hàbit | Túnica blanca, escapulari i vel negres, cinyell de cuir |
Lema | Cistercium mater nostra ("Cister, mare nostra", el mateix lema que el Cister) |
Objectiu | Vida contemplativa, en comunitat, amb èmfasi en l'ascetisme i el treball manual |
Fundació | 1796, Sembrancher (Valais, Suïssa) per Augustin de Lestrange; en 1892, constitució de l'orde independent, per Lleó XIII |
Aprovat per | Calixt II, en 1119 |
Regla | Regla de Sant Benet |
Constitucions | Carta charitatis, 1118; constitucions pròpies |
Patrons | Sant Bernat de Claravall, Sant Benet de Núrsia |
Branques i reformes | Branca femenina de l'Orde de la Trapa, reforma observant de l'Orde del Cister |
Primera fundació | La Sainte Volonté de Dieu (Sembrancher, Valais, Suïssa), 1796 |
Fundacions destacades | Baumgarten (Bertrandville, França, 1825), Fille-Dieu (Romort, Suïssa, 1905), Valserena (1967), Alloz (Navarra, 1914), Santa María la Real (Arévalo, 1949), Nuestra Señora de Vico (Arnedo, Rioja, 1951 (a Olmedo), 1977 a Vico), Santa Ana (Àvila, 1953), Santa María de Carrizo (Lleó, 1955), Santa María de la Caridad (Tulebras, Navarra, 1957), Nuestra Señora de la Paz (La Palma, Murcia, 1976), Armenteira (Pontevedra, 1989) |
Fundacions a terres de parla catalana | Alella (1904-1923, monges); Santa Maria de Gratia Dei (Benaguasil, 1954) |
Lloc web | http://www.ocso.org |
Les Cistercenques de l'Estricta Observança, en llatí Ordo Monialium Cisterciensium Strictioris Observantiae, conegudes com a Trapenques, són un orde religiós monàstic femení, branca femenina dels Trapencs. Com ells, posposen al seu nom les sigles O.C.S.O.
Història
Després de la reforma que l'abat Armand Jean Le Bouthillier de Rancé va introduir al monestir masculí de Notre-Dame de la Trappe, nombrosos monestirs femenins de monges cistercenques van voler restaurar-hi l'austeritat primigència de l'orde, però no arribà a formar-se cap comunitat femenina sota l'Estricta Observança.
Quan la Revolució francesa suprimí els ordes contemplatius a França, algunes monges de diferents ordes cercaren refugi a Suïssa. Augustin de Lestrange, mestre de novicis de La Trappe, s'havia establert a la Valsainte amb vint trapencs, i en 1794 la casa es convertí en abadia. Lestrange aplegà les monges a una casa a Sembrancher (Valais), que fou ocupada el 14 de setembre de 1796, i els donà la regla trapenca de l'abadia de Valsainte, formant-se així la primera comunitat de monges trapenques, La Sainte Volonté de Dieu. En 1798 les monges, fugint de les tropes de Napoleó I, deixaren Suïssa i marxaren a Rússia, on s'instal·laren. Abans de 1800, novament expulsades, arriben a Stapehill (Anglaterra; avui, la comunitat se'n traslladà a Whitland, Gal·les) i Darfeld (Alemanya).
Des de llavors, s'expandiren per Europa: Bohèmia, Galítzia, Polònia, Àustria... A partir de 1815 poden tornar a França. Uns monestirs segueixen els estatuts de La Valsainte i altres els de Rancé, recuperats en 1814 a Darfeld.
Malgrat que les monges depenen de l'autoritat de l'abat general dels trapencs, els monestirs tenen autonomia i les monges fan capítols generals de l'orde femení. A partir del Concili Vaticà II, l'orde es reestructura i les monges poden participar activament en el govern general de l'Orde de la Trapa.
Activitats i difusió
En 2006 hi havia 72 monestir de monges trapistes, amb 1.682 religioses. Són a Europa (Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Irlanda, Itàlia, Noruega, Regne Unit, Suïssa, Txèquia), a Amèrica (Argentina, Brasil, Canadà, Xile, Equador, Mèxic, Nicaragua, Estats Units, Veneçuela), a Àfrica (Angola, Benín, Camerun, Madagascar, Nigèria, Ruanda, Uganda) i a Àsia (Corea del Sud, Filipines, Japó, Índia, Indonèsia).[1]
Notes
- ↑ of O.C.S.O. monasteries - Female branch.[Enllaç no actiu]
Bibliografia
- Annuario Pontificio per l'anno 2007. Città del Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9.
- Lloc web oficial de l'O.C.S.O.
- Bernadette Barrière, Marie-Élisabeth Montulet-Henneau. Cîteaux et les femmes: architectures et occupation de l'espace dans les ..., p. 329.