Natàlia Solà i Salvà

Plantilla:Infotaula personaNatàlia Solà i Salvà
Biografia
Naixement1934 Modifica el valor a Wikidata (89/90 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, compositora Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Natàlia Solà i Salvà (Palma, 4 de setembre del 1934) és una compositora i pianista andorrana d'origen mallorquí que s'ha dedicat primordialment a la docència.[1][2] Nascuda a Palma, va passar, amb la seva família, la Guerra Civil espanyola a Barcelona. De tornada a Mallorca, van anar a viure a Valldemossa.[3][4]

Estudià música a Palma, amb el director del conservatori, Jaume Roig i amplià els estudis al de València, on obtingué el títol superior de piano i a Barcelona. En casar-se, al 1958, s'establí a Andorra la Vella,[3] on l'any següent fundà la primera[5] escola de música del país, l'Escola de Música Natàlia Solà, que durant molts anys, i fins al 2008, regí en conveni[6] amb el conservatori del Liceu i va estar inclosa en la Xarxa d'Escoles Vinculades del Conservatori del Liceu.[3] Entre els seus alumnes, es pot citar el pianista i professor Jordi Porta i Vila (la Seu d'Urgell, 1976).[5] El 2008 va fer donació dels materials de la seva acadèmia de música al comú d'Escaldes-Engordany perquè aquest la utilitzés de base per a la nounada Escola de Música Comunal Natàlia Solà.[7][2]

L'any 1986 rebé el Premi Grandalla pel seu recull de poesia Intensament blancs i grocs. L'any 2010 va rebre el Premi Àgora Cultural 2009 «per la seva contribució a la formació musical dels joves d'Andorra des del 1959 i aportacions com a compositora, poeta i pianista».[8]

Obra literària

  • Intensament blancs i grocs (Premi Grandalla de poesia 1986).[9]

Obra musical

La seva obra musical abasta molts de g`peneres: sardanes, havaneres, cançons infantils, himnes i també una missa dedicada a la Mare de Déu de Meritxell. L'amistat amb Esteve Albert la portà a musicar poemes seus.[10]

  • Cap a la carena (2003), cançó[11]
  • Cinc esferes, quatre poemes, (2015), poesies d'Ilke Machéral musicades per Natàlia Solà[12]
  • El despertar de les aigües (1990),[13] ballet simfònic sobre poemes d'Esteve Albert i Corp. Comprèn Dansa i cant de la Goja d'Entremesaigües; Dansa i cant de la Goja de Molleres; Dansa i cant de la Goja del Valira; Dansa i cant de la Goja de l'Estany de l'Illa; Dansa i cant de la Goges Infinites; Dansa i cant de la Goja de Perafita; Dansa i cant de les Goges dels Estanyons
  • Diàleg (2011), amb lletra de Marc Tintoré[11]
  • La goja dels estanyons (1992), sardana amb lletra d'Esteve Albert[14][15]
  • Interiors: cançó lírica sobre poemes d'Andorra, musicació de poemes de diversos autors[16]
  • M'ha sorprès (2016), cançó [11]
Enregistraments
  • El despertar de les aigües:obra lírica musical.[17]
  • Aldea, M. Dolors (soprano); Oriol Luca, Mercè (mezzosoprano); Ruiz, Josep (tenor); Solà, Natàlià; Cabero, Manel (pianistes). Interiors: cançó lírica sobre poemes d'Andorra. Disc compacte. Barcelona: Capital Sound, 2001. CM-1041-CD Class Music.  Comprèn els poemes Mare, si fos mariner; Collarets de llum; Vindrà la boira pels camins / Miquel Martí i Pol; L'eixartell / Antoni Morell; La grandalla / Xavier Plana; Jo voldria parlar... / Marc Tintoré; Pastor de somnis / Esteve Albert; La pluja de primavera / Joan Saladrich; Un molí que no moldrà / Orobitg Carner; Dolça trobada / Riberaygua de Santa Coloma; Rossinyol / Josefina Obiols; musicats per Natàlia Solà[18]
  • Ramírez i Abella, Rosa Mari (veu); Abella i Muniesa, Rosa Mari (piano). Les Goges del Madriu. Barcelona: Capital Sound Studios, 2006.  Versió cantada de la La goja dels Estanyons[19]
  • Ramírez i Abella, Rosa Mari (veu); Cobla La Principal de la Bisbal (música). 14 anys i més sardanes. Barcelona: Audiovisuals de Sarrià, 2010. 
  • Versió cantada de la sardana La Goja dels Estanyons[20]

Referències

  1. ↑ Rodas, Gabriel «Natàlia Solà: "La juventud no suele apreciar el sacrificio"». Diario de Mallorca, 10-06-2014.
  2. ↑ 2,0 2,1 Pol, Antoni «Semblança de Natàlia Solà». Ex-libris Casa Bauró, núm. 24 (2021). Biblioteca Nacional d'Andorra, 01-12-2021, pàg. 7-19.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Magallon i Font, Lydia «Natàlia Solà i Salvà» (pdf). Àgora, 15, juliol 2010, pàg. 12 [Consulta: 5 maig 2021].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ «NATÀLIA SOLÀ: «Per aprendre piano s’ha de ser constant»». El Periòdic, 20-01-2016. [Consulta: 22 juliol 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 A.L «Natalia Solà: «Si d'una cosa he presumit és de pedagoga; mai de compositora»». El Periòdic.ad, 13-06-2013.
  6. ↑ «L'escola de música del comú d'Escaldes es desvincula del Liceu, al classicsWeb». [Consulta: 1r gener 2014].
  7. ↑ «Acta de la reunió del Consell de 31.5.2007, al web del Consell d'Escaldes-Engordany». Arxivat de l'original el 2018-02-20. [Consulta: 1r gener 2014].
  8. ↑ «Opinió: Personalitats culturals». Diari d'Andorra, 06-06-2011.
  9. ↑ Intensament blancs i grocs. Premi Grandalla de poesia 1986. Andorra: Pyrene, 1987. Fitxa de la Xarxa de Biblioteques d'Andorra
  10. ↑ «Natàlia Solà: "La música és l'eix de tota la meva vida"». Cadena Ser, 25-09-2023. [Consulta: 22 juliol 2024].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «Biografia de Rosa Maria Ramírez Abella». Arxivat de l'original el 2020-11-25. [Consulta: 2 juliol 2019].
  12. ↑ "Poemes d'Ilke Machéral musicats per la cèlebre Natàlia Solà" Alberch, Rosa «L'art, la poesia i la música fusionen al Consell General». Televisió d'Andorra, Vídeo, 30-09-2015.
  13. ↑ Salvà, Natàlia Solà i; Solà i Salvà, Natàlia. El despertar de les aigües : Obra lírica musical per ballet sobre poemes d'Esteve Albert i Corp. Sabadell: Sbd Records S. L., 1997. 
  14. ↑ «FItxa de Natàlia Solà, i particel·les de "La goja dels estanyons", al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 31 maig 2016].)
  15. ↑ «Obres compostes per Solà i Salvà, Natàlia». Portal Sardanista. Arxivat de l'original el 2021-05-05. [Consulta: 5 maig 2021].
  16. ↑ Interiors ha estat editat en el CD homònim
  17. ↑ El despertar de les aigües:obra lírica musical. DC 2a edició. Sabadell: SBD; 1997. ref. ONZ-45-CD SBD
  18. ↑ «Fitxa del disc "Interiors" al web de Catalunya Música». [Consulta: 1r gener 2014].
  19. ↑ «Les Goges de Madriu [enregistrament sonor]». Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya. Arxivat de l'original el 2021-05-06. [Consulta: 6 maig 2021].
  20. ↑ «Gravacions de la sardana: La goja dels Estanyons». Portal Sardanista. Arxivat de l'original el 2021-05-05. [Consulta: 5 maig 2021].

Enllaços externs