Neoconservadorisme

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Escola d'Economia de Chicago
Moviments

Liberalisme llibertari
Neoliberalisme
Neoconservadorisme

Organitzacions

Cato Institute
Reason Foundation
George Mason University
Library of Economics and Liberty

Creences

Monetarisme
Economia neoclàssica
Consequentialist libertarianism

Economistes

Ronald Coase
Gary Stanley Becker
David D. Friedman
Milton Friedman
Rose Friedman
Frank Knight
Ronald Coase
Robert Fogel
Gary Becker
Robert E. Lucas
Richard Posner
Thomas Sowell
George Stigler
Friedrich von Hayek (associat)

Teories

Avantatge comparatiu
Índex de preus al consum
Creixement econòmic
Racionalisme econòmic
Hipòtesi dels Mercats Eficients
Friedman rule
Friedman's k-percent rule
Teoria dels jocs
Producte interior brut
Homo economicus
Economia internacional
Finances internacionals
Comerç internacional
Corba de Laffer
Economia monetària
Teoria de l'elecció pública
Teoria quantitativa del diner
Agent racional
Teoria de l'elecció racional
Teoria de les expectatives racionals
Symmetrical inflation target

Principis

Banc centrals
Privatització
Desregulació
Llibertat econòmica
Integració econòmica
Interdependència econòmica
Liberalització econòmica
Taxa de canvi
Valor fiduciari
Mercat lliures
Lliure comerç
Reserva internacional
Globalització
Inflation adjustment
Objectiu d'inflació
Propietat intel·lectual
Laissez faire
Marketization
Impost negatiu sobre la renda
Operacions de mercat obert
Propietat privada
Mercat comú

 ·  ·
 · Categoria:Finances  ·
  • Vegeu aquesta plantilla

El neoconservadorisme és un corrent polític originat als Estats Units i que se situa a la dreta de l'espectre del conservadorisme. Els seus seguidors s'anomenen habitualment neocons, encara que el terme té un matís despectiu i com a tal és emprat pels seus detractors. Tot i que el moviment es va iniciar després de la Primera Guerra Mundial, va viure un auge important des de finals dels anys 80, especialment amb l'arribada al poder dels republicans estatunidencs, i una nova revifada al segle xxi als EUA i la Unió Europea. Són partidaris i impulsors de les reformes constitucionals del sostre de dèficit.

Característiques

  • Defensa l'existència de blocs antagònics al món (alguns d'ells definits com a dolents o perillosos, els que no coincideixen amb la cultura occidental)[1]
  • Permet i fomenta l'ús de la força per impedir avanços de moviments considerats nocius, dona més poder a l'exèrcit
  • Afavoreix les accions dels Estats en comptes d'impulsar les organitzacions internacionals
  • Èmfasi en la política exterior
  • Imperialisme cultural
  • Doctrina social tradicionalista, descrèdit del relativisme o els drets de les minories
  • Afavoreix el lliure mercat però amb la intervenció de l'Estat quan es posa en perill la democràcia o els valors fonamentals d'un país
  • Auge de la influència religiosa en les decisions de govern
  • Lluita contra el comunisme i les seves doctrines derivades, així com contra certs corrents de l'ecologisme

Referències

  1. Clarke, Jonathan «Viewpoint: The end of the neocons?» (en anglès). BBC News. British Broadcasting Corporation, 09-02-2009.
Registres d'autoritat
Bases d'informació