Neoconservadorisme

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Escola d'Economia de Chicago

Moviments Liberalisme llibertari Neoliberalisme Neoconservadorisme Organitzacions Cato Institute Reason Foundation George Mason University Library of Economics and Liberty Creences Monetarisme Economia neoclàssica Consequentialist libertarianism Economistes Ronald Coase Gary Stanley Becker David D. Friedman Milton Friedman Rose Friedman Frank Knight Ronald Coase Robert Fogel Gary Becker Robert E. Lucas Richard Posner Thomas Sowell George Stigler Friedrich von Hayek (associat) Teories Avantatge comparatiu Índex de preus al consum Creixement econòmic Racionalisme econòmic Hipòtesi dels Mercats Eficients Friedman rule Friedman's k-percent rule Teoria dels jocs Producte interior brut Homo economicus Economia internacional Finances internacionals Comerç internacional Corba de Laffer Economia monetària Teoria de l'elecció pública Teoria quantitativa del diner Agent racional Teoria de l'elecció racional Teoria de les expectatives racionals Symmetrical inflation target Principis Banc centrals Privatització Desregulació Llibertat econòmica Integració econòmica Interdependència econòmica Liberalització econòmica Taxa de canvi Valor fiduciari Mercat lliures Lliure comerç Reserva internacional Globalització Inflation adjustment Objectiu d'inflació Propietat intel·lectual Laissez faire Marketization Impost negatiu sobre la renda Operacions de mercat obert Propietat privada Mercat comú  ·  ·  · Categoria:Finances  ·

El neoconservadorisme és un corrent polític originat als Estats Units i que se situa a la dreta de l'espectre del conservadorisme. Els seus seguidors s'anomenen habitualment neocons, encara que el terme té un matís despectiu i com a tal és emprat pels seus detractors. Tot i que el moviment es va iniciar després de la Primera Guerra Mundial, va viure un auge important des de finals dels anys 80, especialment amb l'arribada al poder dels republicans estatunidencs, i una nova revifada al segle xxi als EUA i la Unió Europea. Són partidaris i impulsors de les reformes constitucionals del sostre de dèficit.

Característiques

• Defensa l'existència de blocs antagònics al món (alguns d'ells definits com a dolents o perillosos, els que no coincideixen amb la cultura occidental)^[1]
• Permet i fomenta l'ús de la força per impedir avanços de moviments considerats nocius, dona més poder a l'exèrcit
• Afavoreix les accions dels Estats en comptes d'impulsar les organitzacions internacionals
• Èmfasi en la política exterior
• Imperialisme cultural
• Doctrina social tradicionalista, descrèdit del relativisme o els drets de les minories
• Afavoreix el lliure mercat però amb la intervenció de l'Estat quan es posa en perill la democràcia o els valors fonamentals d'un país
• Auge de la influència religiosa en les decisions de govern
• Lluita contra el comunisme i les seves doctrines derivades, així com contra certs corrents de l'ecologisme

Referències