Nil Maria Fabra i Deas

Infotaula de personaNil Maria Fabra i Deas

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Nilo María Fabra Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 febrer 1843 Modifica el valor a Wikidata
Blanes (Selva) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 abril 1903 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Justo 40° 24′ 05″ N, 3° 43′ 45″ O / 40.401406°N,3.729203°O / 40.401406; -3.729203 Modifica el valor a Wikidata
Senador del Regne
1891 – 1892
Circumscripció electoral: Alacant
Diputat a Corts
10 març 1876 – 30 desembre 1878 – Antoni de Barnola i Verdaguer →
Circumscripció electoral: districte electoral de Castellterçol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEmpresari
PartitPartit Conservador
Membre de
Família
FillsNilo Fabra Herrero (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Nil Maria Fabra i Deas (Blanes, 20 de febrer de 1843 – Madrid, 24 d'abril de 1903)[1] fou un periodista, polític i escriptor català en castellà.

Biografia

Era fill de Gil Fabra i Illas, jutge de primera instància de Figueres, i cosí de Camil Fabra i Fontanills. De ben jove es va instal·lar a Madrid, on treballà com a periodista als diaris El Amigo del Comercio, La Bolsa, i La Verdad. El 1860 treballà com a corresponsal de guerra per al Diario de Barcelona a la guerra austro-prussiana, i el 1865 fou corresponsal al País Basc del Diario de Barcelona i La Época. El 1866 fou novament corresponsal del Diario de Barcelona a Madrid. El mateix diari l'envià novament com a corresponsal de guerra a la guerra francoprussiana (1870) i col·laborà a La América de Víctor Balaguer.

El 1865 Nil Fabra va fundar l'Agència Fabra, associada a l'Agència Havas de París, i que des del 1867 operaria a tot Espanya i Portugal com a central de corresponsals (de fet, va ser l'embrió de l'actual Agència EFE).

A les eleccions generals espanyoles de 1876 fou elegit diputat pel districte de Castellterçol del Partit Liberal Conservador. Un cop acabà el seu mandat tornà al periodisme i a la literatura. Col·laborà a La Ilustración Española y Americana (1884-1887) i dirigí El Correo de Ultramar (886-1887), alhora que fundà la societat Sucesora de Fabra y Portabella (1888). El 1891-1892 fou nomenat senador per la província d'Alacant.

Obres

  • Poesias (1860)
  • Amor y astucia (1860)
  • Las máscaras (sarsuela, 1860)
  • La batalla de Pavía (poema èpic, 1861)
  • Compendio de geografía universal (1867)
  • Balls Park (novel·la, 1870)
  • Por los espacios imaginarios (articles, 1885)
  • La cuestión social (1891)
  • Cuentos ilustrados (1895)[2]

Notes

  1. El Heraldo de Madrid de 24/4/1903 (pàgina 4).
  2. Imp. Henrich y Cía. Amb il·lustracions de Josep, Francesc i Lluís Masriera; J. Lluís Pellicer; Eugenio Lucas Villaamil; Agustí Querol i Josep Maria Marquès; Pedro Eriz Mendizábal, Josep Cabrinety, Marià Fuster, Rafael Álvarez Masó i Jordi Fabra.

Referències

  • Joan Palomas i Moncholi, El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans 1875-1885 Arxivat 2014-01-03 a Wayback Machine. de p. 512-513
  • Història del periodisme per Jaume Guillamet i Lloveras
  • Fitxa del Senat
  • Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats pel districte de Castellterçol (1876 - 1923)
Nil Maria Fabra i Deas (1876)  · Antoni de Barnola i Verdaguer (1879/1884)  · Antoni Rodó i Casanova/Frederic Pons i Montells (1881)  · Josep Maria Rius i Badia (1896-1898)  · Ramon de Rocafort i Casamitjana (1886-1893/1899)  · Antoni Sala i Caba (1901-1903)  · Alexandre Pons i Serra (1905)  · Lluís Ferrer-Vidal i Soler (1907-1910)  · Francesc Cambó i Batlle (1914-1919)  · Rafael Vehils i Grau (1919-1920)  · Josep Umbert i Rosàs (1920-1923)  · Ramon Albó i Martí (1923)
Registres d'autoritat
Bases d'informació