Nil Maria Fabra i Deas

Nil Maria Fabra i Deas

Nom original	(es) Nilo María Fabra
Biografia
Naixement	20 febrer 1843 Blanes (Selva)
Mort	24 abril 1903 (60 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de San Justo 40° 24′ 05″ N, 3° 43′ 45″ O / 40.401406°N,3.729203°O / 40.401406; -3.729203
Senador del Regne
1891 – 1892 Circumscripció electoral: Alacant
Diputat a Corts
10 març 1876 – 30 desembre 1878 – Antoni de Barnola i Verdaguer → Circumscripció electoral: districte electoral de Castellterçol
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Empresari
Partit	Partit Conservador
Membre de	Reial Acadèmia de la Història
Família
Fills	Nilo Fabra Herrero (en)

Nil Maria Fabra i Deas (Blanes, 20 de febrer de 1843 – Madrid, 24 d'abril de 1903)^[1] fou un periodista, polític i escriptor català en castellà.

Biografia

Era fill de Gil Fabra i Illas, jutge de primera instància de Figueres, i cosí de Camil Fabra i Fontanills. De ben jove es va instal·lar a Madrid, on treballà com a periodista als diaris El Amigo del Comercio, La Bolsa, i La Verdad. El 1860 treballà com a corresponsal de guerra per al Diario de Barcelona a la guerra austro-prussiana, i el 1865 fou corresponsal al País Basc del Diario de Barcelona i La Época. El 1866 fou novament corresponsal del Diario de Barcelona a Madrid. El mateix diari l'envià novament com a corresponsal de guerra a la guerra francoprussiana (1870) i col·laborà a La América de Víctor Balaguer.

El 1865 Nil Fabra va fundar l'Agència Fabra, associada a l'Agència Havas de París, i que des del 1867 operaria a tot Espanya i Portugal com a central de corresponsals (de fet, va ser l'embrió de l'actual Agència EFE).

A les eleccions generals espanyoles de 1876 fou elegit diputat pel districte de Castellterçol del Partit Liberal Conservador. Un cop acabà el seu mandat tornà al periodisme i a la literatura. Col·laborà a La Ilustración Española y Americana (1884-1887) i dirigí El Correo de Ultramar (886-1887), alhora que fundà la societat Sucesora de Fabra y Portabella (1888). El 1891-1892 fou nomenat senador per la província d'Alacant.

Obres

• Poesias (1860)
• Amor y astucia (1860)
• Las máscaras (sarsuela, 1860)
• La batalla de Pavía (poema èpic, 1861)
• Compendio de geografía universal (1867)
• Balls Park (novel·la, 1870)
• Por los espacios imaginarios (articles, 1885)
• La cuestión social (1891)
• Cuentos ilustrados (1895)^[2]

Notes

Referències

• Joan Palomas i Moncholi, El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans 1875-1885 Arxivat 2014-01-03 a Wayback Machine. de p. 512-513
• Història del periodisme per Jaume Guillamet i Lloveras
• Fitxa del Senat
• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)