Ordinance of Labourers
L'Ordinance of Labourers (1349) (Ordenança dels treballadors) és un text legal de l'Anglaterra medieval que sovint es considera el punt d'inici del dret laboral anglès.[1] Específicament fixa salaris i imposa un control de preus, requereix que tothom que estigui per sota dels 60 anys treballi, prohibeix captar els serfs dels altres senyors i altres temes.
L'Ordinance es va emetre en resposta a les conseqüències demogràfiques i laborals de la Pesta negra (1348-1350) a Anglaterra.[2] S'ha estimat que per aquesta malaltia morí entre el 30-40% de la població europea.[3] Els treballadors que van sobreviure van demanar una millora de les condicions laborals.[2]
Els terratinents es resistien a acceptar els salaris més alts i hi va haver una gran inflació dels preus.[3]
Aquesta llei va ser emesa pel rei Eduard III d'Anglaterra el 18 de juny de 1349. Tanmateix no va ser gaire efectiva i va haver de ser reforçada amb un Estatut dels Treballadors (Statute of Labourers) l'any 1351.
Referències
- ↑ Employment Law: Cases and Materials. Rothstein, Liebman. Sixth Edition, Foundation Press. Page 20.
- ↑ 2,0 2,1 Cartwright, Frederick F. 1991. Disease and History. New York: Barnes & Noble. pp. 32-46.
- ↑ 3,0 3,1 What was the Economy Like After the Black Death? The Plague and England, Cardiff University. Retrieved on April 11, 2009.
Enllaços externs
- Complete text of the Ordinance of Labourers, 1349, from Sources of British History Arxivat 2014-07-01 a Wayback Machine.
- Complete text of the Ordinance of Labourers, 1349, from Fordham University
