Paragonimus westermani
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Platyhelminthes |
| Classe | Trematoda |
| Subclasse | Digenea |
| Ordre | Plagiorchiida |
| Família | Paragonimidae |
| Gènere | Paragonimus |
| Espècie | Paragonimus westermani Kerbert, 1878[1] |
| Subespècies | |
| |
Paragonimus westermani és una espècie de platihelmint trematode de la subclasse dels digenis, paràsit del pulmó dels humans i altres mamífers que es troba a la Xina, Japó, Corea, orient de Rússia, sud-est asiàtic, Nova Guinea, Indonèsia i el subcontinent indi. És un paràsit que es transmet per via alimentària i causa una malaltia inflamatòria del pulmó de subaguda a crònica, molt estesa geogràficament. De les espècies del gènere Paragonimus unes 10 són agents de malalties pulmonars en els humans essent P. westermani la més comuna.
Història
Va ser descobert en tigres de Bengala que moriren al zoològic d'Amsterdam l'any 1878 per un empleat de cognom Westerman (la i final de l'epítet específic és el genitiu llatí).[2] Uns anys després es van observar infestacions en humans a Taiwan.[3][2]
Característiques
P. westermani és hermafrodita. La mida forma i color semblen les d'una llavor de cafè. Els adults fan de 7,5 mm a 12 mm de llarg i de 4 mm a 6 mm d'ample. El seu gruix va de 3,5 mm a 5 mm. Els ous tenen una llargada que oscil·la entre els 80 i els 120 µm per 45 a 70 µm d'ample. Són de color marró-groguenc, ovoides o allargats.
Transmissió
La transmissió a humans i altres animals normalment ocorre pel consum de marisc cru o no completament cuit. A Àsia s'estima que un 80% dels crancs d'aigua dolça (entre ells l'espècie invasora cranc pelut de Shangai), poden transmetre aquest paràsit. Ja es pot transmetre durant la preparació culinària del marisc i emprar diverses tècniques culinàries, sense cocció, com el marinat, la salaó i d'altres que no l'afecten. També es pot transmetre en consumir animals ja infectats.
Referències
- ↑ Kerbert, Coenraad (1878). Zur Trematoden-Kenntniss. Zoologischer Anzeiger 1: 271-273. Artis zoo, Koninklijk Zoölogisch Genootschap.
- ↑ 2,0 2,1 Muller, R. 1996. Liver and lung flukes, p. 274-285 Arxivat 2011-10-23 a Wayback Machine.. In F. E. G. Cox (ed.), The Wellcome Trust illustrated history of tropical diseases. The Wellcome Trust, London, United Kingdom
- ↑ Manson, P. 1881. ""Distoma ringeri"; Med. Times Gaz. 2:8-9.
Bibliografia
- Markell and Voge's Medical Parasitology 9th Edition, pg 198, 201
- Heath, Harley W & Susan G Marshall. "Pleural Paragonimiasis In A Laotian Child. ." Pediatric Infectious Disease Journal 16(12)(1997): :1182–1185. http://www.pidj.com/pt/re/pidj/abstract.00006454-199712000-00018.htm;jsessionid=JnzNJ8ynh33JPL3GQ1NvLlxh6MJTQMkC7SscXNvPj6p6Yd5QfyZ4!-858031623!181195628!8091!-1
- Yokogawa, M. Paragonimus and Paragonimiasis. Adv Parasitol 1965; 3: 99-158
- Pachucki, CT, Levandowski, RA, Brown, VA, Sonnenkalb, BH, Vruno, MJ. American Paragonimiasis treated with praziquantel. New Eng J Med 1984; 311: 582-583.
- “Foundations of Parasitology” Larry S. Roberts and John Janovy, Jr., seventh edition McGraw Hill 2005, pages 279–283
- "Emerging and Reemerging Helminthiases and the Public Health of China” Peter J. Hotez, Feng Zheng, Xu Long-qi, Chen Ming-gang, Xiao Shu-hua, Liu Shu-xian, David Blair, Donald P. McManus, and George M. Davis.
Enllaços externs
- Center for Disease Control paragonimiasis web article Arxivat 2009-07-11 a Wayback Machine.
- The Human Lung Fluke - Paragonimus westermani Arxivat 2006-01-10 a Wayback Machine. at Cambridge Schistosomiasis Research Group
- http://www.dpd.cdc.gov/DPDx/html/Paragonimiasis.htm Arxivat 2009-07-11 a Wayback Machine.
