Pere Puig i Adam

Infotaula de personaPere Puig i Adam

Cap a l'any 1925 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 maig 1900 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 gener 1960 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Acadèmic Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
1950 – 1960
← Esteve Terradas i Illa – Gregorio Millán Barbany → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid (1920–1921)
Universitat de Barcelona (1917–1920) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaResolución de algunos problemas elementales en mecánica relativista restringida  (1921 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiJosep Maria Plans i Freyre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, pedagog Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut San Isidro de Madrid (1926–1960) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsAntonio Torroja i Miret, Miguel Vegas y Puebla Collado i José Gabriel Álvarez Ude Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaría Luisa Alvarez Herrera
ParesRobert Puig Dalmases i Concepció Adam Gandó
Premis
  •  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi
  •  Comanador de l'Orde del Mèrit Civil Modifica el valor a Wikidata

Pere Puig i Adam (Barcelona, 12 de maig de 1900 - Madrid, 12 de gener de 1960)[1][2] fou un pedagog i matemàtic català.[3]

Vida i obra

Pere Puig i Adam fou fill de Robert Puig i Dalmases i de Concepció Adam i Gandó, ambdós de Barcelona.[1] Va cursar els seus estudis de Batxillerat a l'Institut masculí de Barcelona. Enginyer industrial, doctor en matemàtiques i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Brillant, encara que bastant poc conegut, didàctic de les matemàtiques i la geometria. Es considerava deixeble d'Antonio Torroja i Miret i d'Esteve Terradas i Illa. La seva obra Curso de geometria métrica (1947) va ser una de les elementals en l'ensenyament d'enginyeria a l'Estat Espanyol a la segona meitat del segle xx. El 1926 va obtenir la càtedra de matemàtiques de l'Institut San Isidro de Madrid on va tenir com a alumnes, entre altres, Joan de Borbó i els seus fills Joan Carles, després rei, i Alfons de Borbó-Dues Sicílies. Ocuparia aquesta càtedra fins a la seva mort.[4] També va ser professor a l'Escuela de Ingenieros Industriales de Madrid. Ocuparia aquestes càtedres fins a la seva mort. Va treballar al costat del seu mestre, Julio Rey Pastor en l'elaboració de textos per al Batxillerat.


Reconeixements

A l' Escuela de Ingenieros Industriales de Madrid es conserva l'Aula Puig Adam
  • Actualment, al municipi de Getafe hi ha un Institut d'Educació Secundària amb el seu nom.[5]
  • Des de l'any 2000, cada 12 de maig, la Federación Española de Sociedades de Profesores de Matemáticas celebra el Dia escolar de les matemàtiques, coincidint amb la data del seu naixement.[6]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1900, número de registre 4837.
  2. ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 26-01-1960, pàg. 21.
  3. ↑ «Pere Puig i Adam». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ «Puig Adam». Arxivat de l'original el 17 de novembre de 2015.
  5. ↑ IES Puig Adam
  6. ↑ «Federación Española de Sociedades de Profesores de Matemáticas». Arxivat de l'original el 2009-12-11. [Consulta: 12 maig 2009].

Bibliografia

  • Alsina i Català, Claudi «Pere Puig i Adam: ahir, avui i sempre». Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques, Vol. 16, Num. 1, 2001, pàg. 43-60. ISSN: 0214-316X.
  • Alsina, Claudi. «Too much is not enough: Teaching maths through usefull applications with local and global perspectives». A: Joaquim Giménez, Gail E. FitzSimmons, Corinne Hahn (eds.). A challenge for mathematics education (en anglès). Editorial Graó, 2004. ISBN 978-84-7827-549-6. 
  • Glick, Thomas F. «Pedro Puig Adam, becario de la Fundación Rockefeller». A: Luis Español González (coord.). Estudios sobre Julio Rey Pastor (en castellà). Instituto de Estudios Riojanos, 1990, p. 115-118. ISBN 84-87252-64-8. 
  • González Astudillo, María Teresa «Las ideas sobre la educación matemática de Pedro Puig Adam ¿precursoras de la Matemática Moderna?» (en castellà). Quadrante, Vol. 17, Num. 1, 2008, pàg. 93-108. DOI: 10.48489/quadrante.22823. ISSN: 0872-3915.
  • Hernández Gómez, Joaquín «Una biografía de Puig Adam» (en castellà). Números, Vol. 43-44, 2000, pàg. 287-292. ISSN: 0212-3096.

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pere Puig i Adam» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • «Matemàtics catalans: Pere Puig Adam (1900-1960)». CRAI - Universitat de Barcelona, 2017. [Consulta: 5 abril 2021]. (català)
  • Lusa Monforte, Guillermo. «Pedro Puig Adam». Real Academia de la Historia. [Consulta: 5 abril 2021]. (castellà)
Registres d'autoritat
Bases d'informació