Pierre Messmer
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 març 1916 Vincennes (França) |
Mort | 29 agost 2007 (91 anys) París |
Causa de mort | càncer |
Sepultura | Saint-Gildas-de-Rhuys |
Seient 13 de l'Académie française | |
25 març 1999 – 29 agost 2007 | |
Canceller Institut de França | |
1999 – 2006 ← Marcel Landowski – Gabriel de Broglie → | |
13è Perpetual Secretary of the Academy of Moral and Political Sciences (en) | |
1995 – 1998 ← Bernard Chenot – Jean Cluzel → | |
Diputat al Parlament Europeu | |
Representa: Reagrupament per la República 17 juliol 1979 – 27 juny 1980 Legislatura: I legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: França Electe a: Eleccions al Parlament Europeu de 1979 | |
Ministre de Justícia de França | |
15 març 1973 – 28 març 1973 ← René Pleven – Jean Taittinger → Membre del gabinet: primer govern de Pierre Messmer | |
Primer ministre de França | |
6 juliol 1972 – 27 maig 1974 ← Jacques Chaban-Delmas – Jacques Chirac → | |
Conseller regional a França | |
Colonial governor of Ivory Coast (en) | |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Escola Nacional de la França d'Ultramar Institut Nacional de les Llengües i Civilitzacions Orientals Liceu Louis-le-Grand Lycée Charlemagne |
Activitat | |
Lloc de treball | Estrasburg Brussel·les |
Ocupació | polític, administrador colonial |
Partit | Reagrupament per la República Unió de Demòcrates per la República Unió per la Nova República |
Membre de | Acadèmia Francesa (1999–2007) Académie des Sciences Morales et Politiques (1988–2007) Acadèmia Romanesa Acadèmia de Ciències d'Ultramar |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit francès |
Rang militar | coronel |
Conflicte | Segona Guerra Mundial |
Premis
| |
Signatura | |
Pierre Joseph Auguste Messmer (Vincennes, 20 de març de 1916 - 29 d'agost de 2007) va ser un polític gaullista francès. Veterà de les forces de la França Lliure, lluità a la batalla de Bir Hakeim. Ocupà el càrrec de Primer Ministre sota la presidència de Georges Pompidou el 1972.
Biografia
Pierre Messmer va néixer a Vincennes el 1916. Es va graduar el 1936 a l'Institut national des langues et civilisations orientales (INALCO) i l'any següent a l'Ecole nationale de la France d'outre-mer (Escola Nacional de la França d'Ultramar).
Segona Guerra Mundial
Es anomentat alt funcionari de l'administració colonial i obté el doctorat en lleis el 1939. En esclatar la Segona Guerra Mundial, era subtinent del 12è regiment de tirailleurs senegalesos, i va rebutjar la capitulació de França després de la derrota. Després va segrestar a Marsella un vaixell de càrrega italià (el Capo Olmo), juntament amb el seu amic Jean Simon (futur general francès), i va navegar primer a Gibraltar, després a Londres i es va comprometre a les Forces Francesos Lliures com a membre del XIII. Semibrigada de la Legió Estrangera francesa.[1][2][3]
Messmer va participar llavors a la campanya a Eritrea, a Síria, a Líbia, participant a la batalla de Bir Hakeim i a la campanya de Tunísia. També va lluitar a la batalla d'El Alamein a Egipte. Es va incorporar a l'estat major de Londres del general Koenig i va participar en el desembarcament a Normandia l'agost de 1944 i en l'Alliberament de París.
El gener de 1945, ascendit a comandant, va ser enviat a Calcuta per crear allí una Missió d'Enllaç Administratiu Militar com a Comissari interí de la República. Salta en paracaigudes el 25 d'agost de 1945 a Tonkin per crear-hi una nova missió, va ser fet presoner pel Viet-Minh. Després de dos mesos de captivitat, va escapar i es va unir a les forces franceses.[2]
Nomenat Compagnon de la Libération el 1941,va rebre la Croix de guerre amb sis citacions després de l'Alliberament, així com la medalla de la Resistència.[2]
Postguerra
Messmer va començar el seu servei com a funcionari d'alt nivell com a governador de Mauritània de 1952 a 1954, i després va exercir com a governador de Costa d'Ivori de 1954 a 1956, quan va tornar breument a París com a membre del personal ministerial de Gaston Defferre, ministre de Territoris d'Ultramar que va promulgar el Llei Defferre que atorgava als territoris colonials autonomia interna, un primer pas cap a la independència.
Alt Comissionat de la República al Camerun el 1956-1958, i després Alt Comissionat i Governador General de l'Africa Equatorial Francesa del 1958 al 1959, Pierre Messmer va ser ministre de les Forces Armades de 1960 a 1969, Ministre d'Estat encarregat dels Territoris francesos d'ultramar (1971-1972) i primer ministre del juliol del 1972 al maig del 1974.[2]
Pierre Messmer també va ser diputat de l'UDR a Mosel·la (1968-1988), conseller regional (1968-1992) i president del Consell Regional de Lorena, conseller general de Mosel·la (març de 1970-març de 1982) i alcalde de Sarrebourg durant 18 anys (1971-1989)
Referències
- ↑ Frédéric Turpin, Pierre Messmer, le dernier gaulliste, París, Perrin, 2020
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Pierre MESSMER» (en francès). [Consulta: 14 abril 2023].
- ↑ Vuillemin, Humbert. «Le ralliement du Capo Olmo, rapport de traversée du commandant Vuillemin à son arrivée à Liverpool». A: La Mémoire des Français libres. I. París: Fondation de France Libre, 2002 (La Mémoire des Français libres).
Precedit per: Jacques Chaban-Delmas | Primer Ministre de França 1972-1974 | Succeït per: Jacques Chirac |
En altres projectes de Wikimedia: | |
Commons |