Pipilotti Rist

Infotaula de personaPipilotti Rist
Biografia
NaixementElisabeth Charlotte Rist
21 juny 1962 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Grabs (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatSuïssa
FormacióUniversitat d'Arts Aplicades de Viena
Schule für Gestaltung Basel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballVideoart Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Zúric
Viena
Basilea Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófotògrafa, productora de televisió, artista multimèdia, artista d'instal·lacions, escultora, artista de videoinstal·lacions, directora de fotografia, videoartista, directora de cinema, guionista, artista visual Modifica el valor a Wikidata
Artvideoart
GènereInstal·lació Modifica el valor a Wikidata
MovimentFeminisme i art contemporani Modifica el valor a Wikidata
Representada perHauser & Wirth, Electronic Arts Intermix i Video Data Bank Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Pickelporno
Premis
Lloc webwww.pipilottirist.net/
IMDB: nm0728409 TMDB.org: 1272324
Musicbrainz: 9f8bd506-cb45-4da8-9eb4-451961e79bc7 Discogs: 718481 Modifica el valor a Wikidata

Elisabeth Charlotte Rist, més coneguda com a Pipilotti Rist (21 de juny de 1962 a Grabs, Sankt Gallen, Suïssa) és una reconeguda videoartista. Actualment viu entre Zúric i Los Angeles. Els seus treballs duren generalment un parell de minuts, alterant colors, velocitat i so. Els seus treballs generalment tracten fets relacionats amb el gènere, sexualitat i el cos humà. En contrast amb molts altres artistes conceptuals, els seus colorits i musicals treballs transmeten una sensació de felicitat i senzillesa. Van ser al principi considerats com obres de crítica feminista. Avui dia els seus treballs es troben en les més importants col·leccions d'art de tot el món.

Biografia

Des de la seva infància sempre ha estat anomenada Pipilotti. El nom fa referència a la novel·la d'Astrid Lindgren. Rist va estudiar a l'Institut d'Arts Aplicades de Viena, fins a 1986. Posteriorment va estudiar vídeo a l'Escola de Disseny (Schule für Gestaltung) a Basilea, Suïssa. El 1997 el seu treball va ser presentat en la Biennal de Venècia, on va ser premiat amb el Premi 2000.

Entre 1994 i 1998 va ser membre de la banda i grup per a performances Les Reines Prochaines. El 2002 va ser convidada pel professor Paul McCarthy para impartir classes a la Universitat de Los Angeles (UCLA). Pipilotti Rist viu actualment amb el seu company Balz Roth, amb el qual té un fill, Himalaya.

Obra

Durant els seus estudis, va començar a realitzar pel·lícules en Super 8. A I'm not the Girl Who Misses Much (1986) Rist mostra com balla davant la càmera amb un vestit negre amb el pit descobert i llavis vermells. Les imatges són monocromàtiques i difuses. Canta "I'm not the girl who misses much"; la seva versió de la tornada de la cançó Happiness Is a Warm Gun de John Lennon. Al final, la imatge es torna blava i a poc a poc difusa. El so es deté.

Rist va cobrar fama gràcies a Pickelporno (1992), un treball sobre el cos femení, i l'excitació sexual. La càmera, amb un objectiu ull de peix es mou pròxima als cossos d'una parella. Les imatges estan carregades de colors intensos, per a percebre-les d'una manera estranya, sensual i ambigua per l'espectador.

Ever is Over All (1997) mostra amb alentiment a una jove que aixafa una flor tropical en els cristalls de cotxes aparcats. Una policia s'acosta i la saluda. El clip ha estat comprat pel MOMA de Nova York. Els setze videoclips d'Open My Glade van ser reproduïts cada hora en una pantalla a Times Square a Nova York, una iniciativa del programa Messages to the Public, que existeix des de 1980.

Pel·lícules super 8 i videoinstal·lacions

  • 1984 - St. Marxer Friedhof (Cementiri de San Marx) - 4 minuts
  • 1986 - Das Gute (El Bo) - 9 minuts.
  • 1986 - I'm Not The Girl Who Misses Much - 7:45 minuts.
  • 1987 - Sexy Sad I - 4:36 minuts
  • 1988 - (Entlastungen) Pipilottis Fehler - 11:10 minuts
  • 1988 - Japsen. Amb Muda Mathis - 12 minuts
  • 1989 - Die Tempodrosslerin saust. Amb Muda Mathis - 14 minuts
  • 1990 - You Called Em Jacky - 4 minuts
  • 1992 - Pickelporno - 12 minuts
  • 1992 - Als der Bruder meiner Mutter geboren wurde, duftete es nach wilden Birnenblüten vor dem braungebrannten Sims - 4 minuts
  • 1993 - Blutclip - 2:50 minuts
  • 1994 - Selbstlos im Lavabad
  • 1995 - I'm a Victim Of This Song - 5 minuts
  • 1996 - Sip My Ocean - 8 minuts
  • 1997 - Ever Is Over All
  • 1998 - Remake of the Weekend
  • 1999 - Regenfrau
  • 1999 - Extremities
  • 1999 - Vorstadthirn
  • 1999 - Bar[1]
  • 2000 - Open My Glade - 1 Min.
  • 2000 - Himalaya's Sister's Living Room
  • 2000 - Closet Circuit
  • 2001 - The Belly Button Like a Village Square
  • 2001 - Fliederstrudel (Fünf Uhr)
  • 2001 - Related Legs
  • 2004 - Herbstzeitlose
  • 2005 - Homo sapiens sapiens

Premis

  • 1988 – Premi del Feminale, Colònia
  • 1991 – Beca de Swiss Federal Arts
  • 1994 – Manor-Prize, Sankt Gallen
  • 1994 – Premi a Videoart de la Corporació de bancs Suïssos Swiss Bank Corporation
  • 1995 – Beca del Servei d'Intercanvi acadèmic Alemany (DAAD)
  • 1997 – Premi 2000 de la Biennal de Venècia
  • 1998 – Nominació al premi Hugo Boss
  • 1999 – Wolfgang-Hahn-Preis
  • 2001 – Premi d'art Ciutat de Zurich
  • 2004 – Premi 01 i professor honorífic de la Universitat de les Arts, Berlin
  • 2009 - Premi Joan Miró 2009[2][3][4]

Bibliografia

Publicacions

  • 1998 - Himalaya, Pipilotti Rist 50 kg, incl. CD we can't. Oktagon Verlag: Cologne. ISBN 3-89611-072-1
  • 1998 - Remake of the Weekend. incl.. CD. Oktagon: Cologne. ISBN 3-89611-046-2
  • 2001 - Pipilotti Rist. Con contribuciones de Peggy Phelan, Hans Ulrich Obrist, Elisabeth Bronfen. Phaidon: London. ISBN 0-7148-3965-5
  • 2001 - Apricots Along The Street. Scalo: Zurich/Berlin/New York, ISBN 3-908247-50-0
  • 2004 - Jestem swoja wlasna obca swinia (Ich bin mein eigenes fremdes Schwein/I am my own foreign pig). amb Birgit Kempker. Centre for Contemporary Art/Centrum Sztuki Współczesnej: Warsaw. ISBN 83-88277-13-8

Sobre Pipilotti Rist

  • Elizabeth Janus: "Pipilotti Rist, video artist", Art Forum, Summer 1996 Arxivat 2008-01-14 a Wayback Machine. (English)
  • Parkett 48, 1996
  • DU, June 1997
  • Francis McKee: Pipilotti Rist: Show a Leg. Tramway: New York 2002. ISBN 1-899551-26-3
  • Andre Seleanu: "Pipilotti Rist at the Outer Frontiers of Video", Artfocus 69, 2000
  • Änne Söll: Arbeit am Körper. Videos und Videoinstallationen von Pipilotti Rist. Schreiber: Múnic 2004. ISBN 3-88960-069-7
  • Änne Söll: "Der Traum vom Fliegen – Dienstleistung und Geschlecht in Pipilotti Rists 'Pamela'" Arxivat 2007-07-11 a Wayback Machine. (PDF)

Referències

  1. ↑ Ribas Tur, Antoni «Subhastes, col·leccionistes i plataformes: notes sobre videoart». Bonart [Girona], núm. 115, maig 2009, p.40-43. ISSN: 1885-4389.
  2. ↑ «Pipilotti Rist guanyadora de la segona edició del Premi Joan Miró, que patrocina la fundació Caixa Girona». Bonart [Girona], núm. 115, maig 2009, p.. ISSN: 1885-4389.
  3. ↑ «Pipilotti Rist: la reina del videoart». Telenotícies. TV3, 04-12-2009. [Consulta: 8 octubre 2011].
  4. ↑ «Premi al videoart de Pipilotti Rist». Telenotícies. TV3, 04-05-2009. [Consulta: 8 octubre 2011].

Enllaços externs

  • pipilottirist.net - Web Oficial
Registres d'autoritat
Bases d'informació