Plataforma de superfície ExoMars 2018 Operador Roscosmos & Agència espacial europea Contractistes principals NPO Làvotxkin Tipus de missió Mòdul de descens i astromòbilData de llançament Maig de 2018[1] o l'agost de 2020[2] Coet transportador Proton-M/Briz-M Durada de la missió ≥ 1 any terrestre[3] Lloc web smsc.cnes.fr/EXOMARS/OLD/GP lander.htm Massa Mòdul de descens: 827,9 kg Astromòbil: 310 kg
la Plataforma de superfície ExoMars 2018 (oficialment en anglès ExoMars 2018 surface platform ) és un mòdul de descens robòtic planejat com a part de la missió ExoMars en 2018 per l'Agència Espacial Europea (ESA) i l'Agència Espacial Federal Russa (Roscosmos).
El pla demana un vehicle de llançament de Rússia per lliurar una plataforma de superfície de fabricació russa, així com l'ExoMars rover sobre sòl marcià.[4] Un cop aterrat sense problemes, la plataforma romandrà estacionària i s'iniciarà una missió d'un any terrestre per investigar la superfície del medi ambient en el lloc d'aterratge.[3]
La nau espacial està previst el seu llançament en 2018 i aterrar a Mart a principis de 2019,[4] però les dificultats financeres poden retardar el llançament a 2020.[5] [6]
Referències ↑ Thales Group (8 maig 2012). "Press Info: ExoMars Status". Nota de premsa. Consulta: 8 maig 2012. Arxivat 3 de desembre 2013 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-12-03. [Consulta: 18 març 2016]. ↑ Interfax «Robotic Mars rover mission may be delayed until 2020». Russia Beyond the Headlines . Interfax, 16-10-2014 [Consulta: 17 octubre 2014]. ↑ 3,0 3,1 «Exomars 2018 surface platform». European space agency. [Consulta: 14 març 2016]. ↑ 4,0 4,1 «Russia and Europe Team Up for Mars Missions». Space.com , 14-03-2013 [Consulta: 24 gener 2016]. ↑ Agence France-Presse «Money Troubles May Delay Europe-Russia Mars Mission». Industry Week . Agence France-Presse, 15-01-2016 [Consulta: 16 gener 2016]. ↑ RIA Novosti «Второй этап миссии ExoMars могут перенести на 2020 год». RIA.ru . RIA Novosti, 15-01-2016 [Consulta: 24 gener 2016]. Enllaços externs NPO Làvotxkin – ExoMars 2018 Programa ExoMars
Primer llançament (14 març 2016)
ExoMars Gas Orbiter
NOMAD (Nadir and Occultation for MArs Discovery) ACS (Atmospheric Chemistry Suite) CaSSIS (Colour and Stereo Surface Imaging System) FREND (Fine Resolution Epithermal Neutron Detector) Relé de telecomunicacions Electra Mòdul de descens Schiaparelli
MetMast (torre meteorològica) MarsTem (sensor de temperatura) SIS (sensor de pols) MetWind (sensor de vent) DREAMS (sensors d'humitat i pressió) MicroARES (sensor de camp elèctric)
Segon llançament (est. juliol 2020)
Astromòbil ExoMars
PanCam (The Panoramic Camera) ISEM (Infrared Spectrometer for ExoMars) CLUPI (Close-UP Imager) WISDOM (Water Ice and Subsurface Deposit Observation On Mars) Adron Ma_MISS (Mars Multispectral Imager for Subsurface Studies) MicrOmega RLS (Espectròmetre Raman) MOMA (Mars Organic Molecule Analyser) Plataforma científica de superfície
LaRa (Lander radio-science experiment) HABIT (experiment d'habitabilitat, la irradiació de salmorra i temperatura) METEO (estació meteorològica) MAIGRET-M (Magnetometre) TSPP (Càmeres) BIP (interfície de l'instrument i la unitat de memòria) FAST (espectròmetre Fourier) ADRON-EM (espectròmetre de neutrons i dosímetre) M-DLS (Espectròmetre de díode làser) PAT-M (termòmetre de ràdio) Dust Suite SEM (sismòmetre) MGAP (espectròmetre de cromatografia de masses de gasos)
Llocs Meridiani Planum Oxia Planum Categoria Commons
Futurs vols espacials
Tripulats
2021 SpaceX Crew-2 (març) Soiuz MS-18 (abril) Starliner CFT SpaceX Ax1 (octubre) Soiuz MS-19 (octubre) Soiuz MS-20 (desembre) Shenzhou 12 2022 Gaganyaan Space Adventures Crew Dragon 2023+
Robòtics
2021 ALOS-3 Orion Lunar Flashlight NEA Scout BioSentinel SkyFire Lunar IceCube CuSP LunaH-Map EQUULEUS OMOTENASHI ArgoMoon Cislunar Explorers CU-E3 Team Miles Astrobotic M1 / Asagumo / YAOKI (juliol) B330 Boeing Orbital Flight Test 2 CAPSTONE Chandrayaan-3 DART / LICIA (juliol) GSAT-20 Inmarsat-6 F1 IXPE (octubre) James Webb Space Telescope (octubre) Landsat 9 Naüka / Braç Robòtic Europeu Lucy (octubre) Luna 25 (octubre) Nova-C (octubre) Prichal (setembre) PTScientists QZS-1R RAISE-2 / Hibari / Z-Sat / DRUMS / ASTERISC / ARICA / NANODRAGON / KOSEN-1 Tianhe SES-17 SNC Demo-1 (setembre) SpaceX CRS-22 Wentian XPoSat (novembre) 2022 Aditya-L1 (gener) ALOS-4 Biomass (octubre) EarthCARE (juny) Euclid (juny) Garatéa-L Hakuto-R M1 HTV-X1 JUICE (juny) Artemis I (agost) KPLO (agost) NISAR (setembre) PACE PROBA-3 Psyche (agost) RAISE-3 / NUCube1 / KOSEN-2 / WASEDA-SAT-ZERO Rosalind Franklin astromòbil i Kazachok mòdul de descens Soyuz GVK-1 Space RIDER SpaceX Starship (1a sortida de Mart) SWOT (abril) TEREX-1 TROPICS Türksat 6A XL-1 (desembre) XRISM / SLIM 2023+ Chang'e 6 (2023 o 2024) Europa Clipper (2023 if on SLS, else 2022–2025) FLEX (2023) Hera / APEX / Juventas (2023) Luna 26 (2023) Shukrayaan-1 (2023) Spektr-UV (2023) SPHEREx (2023) GOES-U (2024) Luna 27 (2024) MMX (2024) Luna 28 (2025+) PLATO (2026) Venera-D (2026 o 2031) ARIEL (2028) ATHENA (2031) LISA (2034) TBA Energia-100 Europa Lander (2025?) KiwiSAT LiteBIRD (Anys 2020) WFIRST (A mitjans de la dècada de 2020)
Llista de missions proposades a la Lluna Llista dels observatoris espacials proposats
Instal·lacions
Comunicacions
Programes
Antecessors
Relacionat
Ciència
Física solar
ISEE-2 (1977–1987) Ulysses (1990–2009) SOHO (1995–actualitat) Cluster II (2000–actualitat) Solar Orbiter (2020–actualitat) Lagrange (dècada de 2020) Ciència planetària
Astronomia i cosmologia
Observació terrestre
Vol espacial tripulat
Telecomunicacions
Demostració tecnològica
Cancel·lat i proposat
Fracassat