Pleociemats
Pleocyemata  | |
|---|---|
 Potamon fluviatile | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Malacostraca |
| Ordre | Decapoda |
| Subordre | Pleocyemata Burkenroad, 1963 |
Els pleociemats (Pleocyemata) són un subordre de crustacis decàpodes que inclou unes 16.500 espècies, un 97% dels decàpodes actuals.[1] Els representants més coneguts, especialment pel seu interès gastronòmic, són el llamàntol, la llagosta, l'escamarlà, alguns tipus de gambes i gambetes, a més del bernat ermità i tots els crancs.
Les diferències amb els dendrobranquiats, l'altre subordre de decàpodes, es basen en la forma i l'estructura de les brànquies. Els pleociemats tenen dos tipus de brànquies:
- les tricobrànquies, que són simples, amb un eix i dues làmines
- les fil·lobrànquies, amb moltes branques filamentoses.[2]
Un dels trets més importants que els caracteritzen, és que els ous fertilitzats són incubats per la femella, i romanen enganxats als pleopodis o potes nadadores, fins que surten les larves. És aquesta característica que dona el seu nom al grup.
Sistemàtica
Burkenroad,[3] el 1963, feia la proposta de reemplaçar els subordres existents en aquell moment (Natantia i Reptantia) pels grups monofilètics dels dendrobranquiats (Dendrobranchiata) i els pleociemats. Així, Pleocyemata conté tots els membres del grup Reptantia (que encara s'utilitza, però en un nivell taxonòmic més baix), és a dir, els crancs, llamàntols i altres, així com el Stenopodidea i els Caridea, que comprèn moltes de les gambes.
La taxonomia dels pleociemats és complex i està sotmesa a revisions, de manera que el nombre d'infraordres varia segons les fonts.[4][5] La versió més actualitzada la proporciona WoRMS, i és la següent:[6]
- Infraordre Achelata Scholtz & Richter, 1995
- Infraordre Anomura MacLeay, 1838
- Infraordre Astacidea Latreille, 1802
- Infraordre Axiidea de Saint Laurent, 1979
- Infraordre Brachyura Latreille, 1802
- Infraordre Caridea Dana, 1852
- Infraorder Gebiidea de Saint Laurent, 1979
- Infraorder Glypheidea Van Straelen, 1925
- Infraorder Polychelida Scholtz & Richter, 1995
- Infraorder Procarididea Felgenhauer & Abele, 1983
- Infraordre Stenopodidea Claus, 1872
Referències
- ↑ «WoRMS - World Register of Marine Species - Taxonomic tree». [Consulta: 9 setembre 2021].
- ↑ Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Vol 9, "Artròpodes I", pp. 345.
- ↑ Burkenroad, M. D. (1963): "The evolution of the Eucarida (Crustacea, Eumalacostraca), in relation to the fossil record". Tulane Studies in Geology (1): 1-17.
- ↑ ITIS: Pleocyemata[Enllaç no actiu]
- ↑ «Animal Diversity Web: Pleocyemata ». Arxivat de l'original el 2007-08-19. [Consulta: 15 agost 2007].
- ↑ «WoRMS - World Register of Marine Species - Pleocyemata». [Consulta: 8 setembre 2021].
| Dendrobranchiata: |  | |
|---|---|---|
| Pleocyemata: | Alpheoidea · Astacoidea · Atyoidea · Axioidea · Bellioidea · Bresilioidea · Bythograeoidea · Calappoidea · Callianassoidea · Campylonotoidea · Cancroidea · Crangonoidea · Cryptochiroidea · Cyclodorippoidea · Dorippoidea · Dromioidea · Enoplometopoidea · Eryonoidea · Galatheacaridoidea · Galatheoidea · Gecarcinucoidea · Glypheoidea · Grapsoidea · Hippoidea · Homolodromioidea · Homoloidea · Hymenosomatoidea · Leucosioidea · Lomisoidea · Majoidea · Nematocarcinoidea · Nephropoidea · Ocypodoidea · Oplophoroidea · Paguroidea · Palaemonoidea · Palinuroidea · Pandaloidea · Parastacoidea · Parthenopoidea · Pasiphaeoidea · Pinnotheroidea · Portunoidea · Potamoidea · Procaridoidea · Processoidea · Psalidopodoidea · Pseudothelphusoidea · Raninoidea · Retroplumoidea · Stylodactyloidea · Thalassinoidea · Xanthoidea | |
