Poblat ibèric del Turó de Castellruf

Infotaula de geografia físicaPoblat ibèric del Turó de Castellruf
TipusPoblat ibèric Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaMartorelles (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 30′ 51″ N, 2° 15′ 59″ E / 41.514291°N,2.266461°E / 41.514291; 2.266461

El poblat ibèric del Turó de Castellruf es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament a Santa Maria de Martorelles (el Vallès Oriental),[1] sobre el turó homònim.

Descripció

És un oppidum que va estar habitat entre els segles V i II aC. Els sondejos han permès establir una etapa de màxima ocupació durant el segle iii aC. Ocupa una extensió aproximada de mitja hectàrea, delimitada per una muralla d'1,15 m d'amplada mitjana. Tots els elements estructurals són de pedra, s'assenten sobre la roca mare i en segueixen les irregularitats.[1]

Tot i haver patit un nivell important d'incendi, encara es poden observar habitatges parcialment excavats a la roca, amb sòl d'argila i normalment una llar de foc a l'interior. També es conserven diversos fragments de muralla a les bandes est i sud. Tot el conjunt està molt embardissat, de manera més o menys intencionada, per tal de dificultar-ne l'accés i preservar-ne les restes.[1]

Pujant pel corriol d'accés, el primer que trobarem és un petit pou o sitja. A partir d'ací, el caminet traça un itinerari més o menys circular que seguirem en sentit contrari a les agulles del rellotge. A banda i banda anirem trobant restes d'estances, la majoria cobertes de bardissa, fins a arribar a la banda nord del turó de Castellruf. Allà hi ha un seguit de 8-10 habitatges perfectament visibles i alineats, la part exterior dels quals és un tram de muralla. El camí continua girant en direcció sud, fins a arribar a una roca. Passant amb precaució per damunt, tornem a la sitja on hem començat el recorregut.[1]

A escassos metres es troba també el dolmen de Castellruf i també hi fou trobat el menhir de Castellruf, que fou traslladat dins la vila de Santa Maria.

Accés

És ubicat a Santa Maria de Martorelles: al turó homònim, en el qual podem anar seguint el GR 92 des del Coll de Font de Cera (BP-5002) i girant cap al GR 97-3 quan ens el trobem, o prenent directament el GR 97-3 a Martorelles. A peu de pista i a sota del turó hi ha un pal indicador i un corriol que s'enfila cap al cim. Coordenades: x=438852 y=4596363 z=458 (corresponen al petit pou o sitja de l'inici del recorregut abans esmentat).[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Triquell i Salomé, Adrià, 2012. Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris). Editorial Piolet, Barcelona. ISBN 9788415075615. Pàgs. 58-59.

Bibliografia

Enllaços externs

  • Recuperen el Poblat Ibèric de Castellruf (català)
  • El Poblat Ibèric de Castellruf - Bressol de la història d'un poble (català)
  • Castellruf, un turo amb força historia - Racons de Catalunya (català)
  • De tant en tant trobo pedres (català)
  • Vegeu aquesta plantilla
Jaciments arqueològics ibèrics
Part d'{{ibers}}
Occitània
La Bastida de les Alcusses Ullastret
Aragó
  • Cabezo de Alcalá
  • Cabezo de la Guardia
  • El Cabo
  • Loma de los Brunos
  • Sant Antoni
Catalunya
Ciutats
Poblats
Jaciments
Museus
País
Valencià
Poblats
Jaciments
Museus
Múrcia
  • Cabecico del Tesoro
  • El Cigarralejo
  • Coimbra del Barranco Ancho
Cast. La Manxa
  • Alarcos
  • Amarejo, el
  • Bienvenida, la (Sisapo)
  • Cerro de las Cabezas
  • Cerro de los Santos
  • Cerro del Castillo (Libisosa)
  • Llano de la Consolación
  • Necròpolis de Los Villares (Hoya-Gonzalo)
  • Tolmo de Minateda
  • Oreto i Zuqueca
Andalusia
  • Atalayuelas, las
  • Basti
  • Capacheras, las
  • Castillo de Giribaile
  • Cerrillo Blanco (Porcuna)
  • Cerro Colorao
  • Cerro de la Cruz
  • Cerro de la Merced
  • Cerro de los Infantes
  • Cerro del Minguillar
  • Cerrón, el
  • Cortijo del Pajarillo
  • Cueva de los Muñecos
  • Gil de Olid
  • Laderas de Morana
  • Linares (Castulo)
  • Mesa, la
  • Montemayor (Ulia)
  • Plaza de Armas
  • Puente Tablas
  • Ribera de la Algaida, la
  • Torrecillas, las
  • Torreparedones
  • Tutugi (necròpolis)
  • Úbeda (Salaria)
  • Villaricos (Barea)
Vegeu també {{Geografia històrica dels ibers}} i {{Art ibèric}}