Polinomi quadràtic

funció polinòmica quadràtica que passa a tenir dues variables x i i

En matemàtiques els polinomis quadràtics (o simplement polinomis de segon grau ) són aquells polinomis de grau dos. Alguns exemples són:

  • a x 2 + b x + c {\displaystyle ax^{2}+bx+c} , a on a , b , c {\displaystyle a,b,c} són reals. Aquesta és coneguda com a funció quadràtica d'una variable.[1]
  • A x 2 + B x y + C y 2 + D x + E y + F {\displaystyle Ax^{2}+Bxy+Cy^{2}+Dx+Ey+F} a on A , B , C , D , E i F són nombres reals.

Aplicació en l'estudi de màxims i mínims

Els polinomis quadràtics són de molta utilitat en l'estudi local de funcions: S'empren com aproximacions de les funcions derivables i donen informació local de com és la funció.[2] Per exemple, en l'estudi dels extrems d'una funció.

Exemple

Donada una funció f : ( a ε , a + ε ) R {\displaystyle f:(a-\varepsilon ,a+\varepsilon )\rightarrow \mathbb {R} } derivable dues vegades en tot l'interval ( a ε , a + ε ) {\displaystyle (a-\varepsilon ,a+\varepsilon )} , el seu desenvolupament de Taylor en el punt a {\displaystyle a} és

f ( x ) = f ( a ) + f ( a ) ( x a ) + f ( ξ ) 2 ! ( x a ) 2 {\displaystyle f(x)=f(a)+f'(a)(x-a)+{\dfrac {f''(\xi )}{2!}}(x-a)^{2}}

amb ξ ( a , x ) {\displaystyle \xi \in (a,x)} . Si la funció f {\displaystyle f} té un extrem en el punt a {\displaystyle a} llavors es satisfà que f ( a ) = 0 {\displaystyle f'(a)=0} . Ens queda doncs que la funció f {\displaystyle f} és igual a

f ( x ) = f ( a ) + f ( ξ ) 2 ! ( x a ) 2 {\displaystyle f(x)=f(a)+{\dfrac {f''(\xi )}{2!}}(x-a)^{2}} .

Depenent del valor de la segona derivada tindrem, doncs, un màxim ( f ( ξ ) < 0 {\displaystyle f''(\xi )<0} ) o un mínim ( f ( ξ ) > 0 {\displaystyle f''(\xi )>0} ).

Vegeu també

Referències

  1. «Indice». Arxivat de l'original el 2020-08-14. [Consulta: 6 juliol 2019].
  2. Ortega Aramburu, Joaquín M. Introducció a l'anàlisi matemàtica. Segona. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 01-01-2002, p. 437. ISBN 8449022711.