Pragmatisme

Filosofia
Social Network Analysis diagram
Social Network Analysis diagram
Alguns filòsofs prestigiosos
Història
Antiga  · Renaixentista (humanisme)  · Moderna (Il·lustració)  · Contemporània  · Postmoderna
Escoles i tradicions
Sofística  · Filosofia africana  · Filosofia analítica  · Aristotelisme  · Filosofia budista  · Pensament xinès  · Filosofia cristiana (Agustianisme · Tomisme · Escotisme · Occamisme · Humanisme cristià)  · Filosofia continental  · Filosofia oriental  · Filosofia egípcia  · Existencialisme  · Dogmatisme  · Filosofia hel·lenística (Neoplatonisme)  · Pensament de l'Índia (Hinduista · (Jaïnista)  · Filosofia jueva (Judeoislàmiques)  · Pragmatisme  · Pensament islàmic  · Filosofia llevantina (Filosofia iraniana)  · Platonisme  · Filosofia occidental
Mètode d'investigació
Maièutica  · Experiment mental  · Argumentació  ·
Àrees d'estudi
Contingut
Absolut  · Coneixement  · Estètica  · Ètica  · Religió  · Llenguatge  · Ment  · Sagrat  · Valor  · Virtut  · Veritat  · Consciència  · Percepció  · Desig  · Existència  · Mort  · Cultura  · Racionalitat  · Sentit  · Estat  · Veritat  · Voluntat  · Felicitat  · Llibertat  · Responsabilitat  · Justícia  · Poder  · Violència  · Imaginació  · Dret  · Política  · Història  · Societat
Conceptes
Dogma  · Doctrina  · A priori a posteriori  · Abstracció  · Fal·làcies
Portal de filosofia
  • Vegeu aquesta plantilla

El pragmatisme és un moviment filosòfic que considera que les conseqüències pràctiques i els efectes reals són components vitals del significat i la veritat. El pragmatisme començà a la darreria del segle xix amb Charles Sanders Peirce.[1] Al llarg del principi del segle xx, va ser desenvolupat pels treballs de William James,[2] l'instrumentalisme, la variant desenvolupat per John Dewey[3] i d'una manera no gaire ortodoxa per George Santayana. Altres importants aspectes del pragmatisme són l'anticartesianisme, l'empirisme radical, l'instrumentalisme, l'antirealisme, el verificacionisme, el conceptualisme, el rebuig de la distinció entre fet i valor, una gran consideració per la ciència i el falibilisme.[4]

A partir de la dècada de 1960, el pragmatisme va renovar-se amb una nova escola de filosofia analítica, amb W. V. O. Quine i Wilfrid Sellars, que revisà el pragmatisme i criticà el positivisme lògic que dominava la filosofia dels Estats Units i la Gran Bretanya des de la dècada de 1930. Richard Rorty, posteriorment, va desenvolupar d'epistemologia naturalitzada.

Charles Peirce: el definidor del pragmatisme

Referències

  1. ↑ «Pragmatisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Alcoberro, Ramon. «William James (1842-1910): La Psicologia a Amèrica». Filosofia i pensament. Història de la Psicologia, s.d. [Consulta: 15 octubre 2018].
  3. ↑ «Dewey, John (1859-1952)». FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos, s.d. [Consulta: 14 octubre 2018].
  4. ↑ «veritat: teoria pragmàtica». FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos.

Bibliografia

  • El Pragmatisme. Barcelona: UOC. ISBN 9788484298236. 
  • Defez, Antoni. «El pragmatisme americà». A: Josep Maria Terricabras (ed.). Història del pensament filosòfic i científic (pdf). volum II. Barcelona: UOC/Agora- Biblioteca Oberta, 2001, p. 133-153. ISBN 9788473067065. 
  • Coello, Joaquim «El pragmatisme i la moral». Ara, 19-03-2017.
  • Nubiola, Jaume. «Crexells, d'Ors i el pragmatisme». A: Simposi Joan Crexells, 19/12/2013, p. 10. 

Enllaços externs

  • «Pragmatism Cybrary» (en anglès).
  • «Nordic Pragmatism Network» (en anglès).
  • «Associazione Culturale Pragma» (en italià).
  • «Charles S. Peirce Studies» (en anglès).
  • McReynolds, Phillip. «The Putnam-Rorty Debate and the Pragmatist Revival» (vídeo) (en anglès), 20-06-2007.
Registres d'autoritat
Bases d'informació