Primera guerra iraquiano-kurda

Infotaula de conflicte militarPrimera guerra iraquiano-kurda
Part del conflicte iraquiano-kurd i del conflicte arabo-israelià
Tipusguerra Modifica el valor a Wikidata
Data11 setembre 1961 Modifica el valor a Wikidata –  març 1970 Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
PDK
Amb el suport de:
Iran Estat Imperial de l'Iran
 Israel[1]
 Estats Units[5][6] 		Abans del 1968:
Republic of Iraq
Síria Syria (1963)[3]
Després del 1968:
República de l'Iraq
Comandants
Mustafa Barzani
Ahmed Barzani
Ibrahim Ahmad
Jalal Talabani
Ali Askari
Kamal Mufti[1] 		Abdul Karim Qasim
Ahmed al-Bakr
Abdul Salam Arif
Abdul Rahman Arif
Forces
15,000–20,000[1] 48,000 (1969)[2]
Síria 6,000[3]
Baixes
Desconegut 10,000 morts[4]
Total: 6,600[7]–10,000 morts,[8] 80,000 desplaçats[8]

La primera guerra iraquiano-kurda[1] (àrab: الحرب العراقية الكردية الأولى, al-ḥarb al-ʿirāqiyya al-kurdiyya al-ūlà), també coneguda com la revolta del setembre (kurd: Şoreşa Îlonê), va ser un esdeveniment important del conflicte iraquiano-kurd, que va durar des de 1961 fins al 1970. La lluita va ser liderada per Mustafa Barzani, en un intent d'establir una administració kurda autònoma al Kurdistan del Sud (nord de l'Iraq). Al llarg de la dècada de 1960, l'aixecament es va convertir en una llarga guerra, que no va arribar a resoldre's malgrat els canvis interns de poder a l'Iraq. Durant la guerra, el 80% de l'exèrcit iraquià va entrar en combat amb els milicians kurds.[9] La guerra va acabar en un punt mort en 1970, amb un balanç d'entre 75.000[8] i 105.000 baixes.[7] Després de la guerra es van celebrar una sèrie de negociacions entre iraquianes i kurds per a intentar resoldre el conflicte. Les negociacions van desembocar en l'acord d'autonomia iraquiano-kurd de 1970.

Context

Després del cop militar d'Abd al-Karim Qasim en 1958, Barzani va ser convidat per Qasim a tornar de l'exili. Com a part d'un acord entre Qasim i Barzani, Qasim va prometre donar autonomia regional als kurds a canvi del suport de Barzani a la seva política. Entre 1959 i 1960, Barzani es va convertir en el líder del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), que va obtenir personalitat jurídica en 1960.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Michael G. Lortz. (Chapter 1, Introduction). The Kurdish Warrior Tradition and the Importance of the Peshmerga. pp.39-42. «Archived copy». Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 16 octubre 2014].
  2. ↑ Al-Marashi, I.; Salama, S. Iraq's Armed Forces: An Analytical History. Routledge, 2008, p. 121. ISBN 9780415400787 [Consulta: 14 maig 2015]. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Vanly, I. C.. «The Kurds in Syria and Lebanon». A: The Kurds: A Contemporary Overview. Routledge, 1992, p. 151–2. ISBN 0-415-07265-4. 
  4. ↑ Joint intelligence analysis by the U.S. State Department, CIA and DIA from May 1, 1975 - «The Implications of the Iran-Iraq agreement». Arxivat de l'original el 2014-06-17. [Consulta: 3 abril 2011]. (651 KB).
  5. ↑ The Great Betrayal: How America Abandoned the Kurds and Lost the Middle East. I.B.Tauris, 2019. ISBN 978-1-78673-576-8. 
  6. ↑ Wolfe-Hunnicutt, Brandon. The Paranoid Style in American Diplomacy: Oil and Arab Nationalism in Iraq. Stanford University Press, 2021, p. 102. ISBN 978-1-5036-1382-9. «Available documentation does not prove conclusively that the United States provided covert assistance to the Kurds in the fall of 1962, but the documents that have been declassified are certainly suggestive—especially in light of the general US policy orientation toward Iraq during this period.» 
  7. ↑ 7,0 7,1 «All wars in the 20th century - the Polynational War Memorial». war-memorial.net. [Consulta: 14 maig 2015].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «18. Iraq/Kurds (1932-present)». uca.edu. [Consulta: 14 maig 2015].
  9. ↑ The implications of the Iran-Iraq agreement