Primo Levi
 (1950)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 juliol 1919 Torí (Itàlia) |
| Mort | 11 abril 1987 (67 anys) Torí (Itàlia) |
| Causa de mort | Mort accidental i suïcidi |
| Sepultura | Cementiri monumental de Torí |
| Dades personals | |
| Religió | Ateisme i judaisme |
| Formació | Universitat de Torí Liceu clàssic Massimo d'Azeglio |
| Activitat | |
| Ocupació | químic, novel·lista, escriptor de ciència-ficció, autobiògraf, escriptor, poeta, polític, filòsof |
| Activitat | 1947 – 11 abril 1987 |
| Partit | Partit d'Acció |
| Gènere | Memòries |
| Nom de ploma | Damiano Malabaila |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Lucia Morpurgo (en)  |
| Parents | Simona Levi (oncle) |
| Cronologia | |
| 1941-1945 | Holocaust |
Premis
| |
        | |
Primo Levi (Torí, Itàlia, 31 de juliol del 1919 - 11 d'abril del 1987[1]) va ser un escriptor italià d'origen jueu, autor de memòries, relats, poemes i novel·les. Va ser un resistent antifeixista, supervivent de l'Holocaust. És conegut sobretot per les obres que va dedicar a donar testimoniatge sobre l'Holocaust, particularment el relat de l'any que va estar presoner en el camp d'extermini d'Auschwitz. La seva obra Si això és un home és considerada com una de les més importants del segle xx.
Biografia
Levi va néixer a Torí el 1919 en el si d'una família lliberal jueva. Es va llicenciar en química per la Universitat de Torí el 1941.
El 1943, ell i uns camarades van sortir al camp i van intentar unir-se a la resistència antifeixista italiana. Completament inexpert per a tal aventura, va ser arrestat per la milícia feixista, que el va lliurar a l'exèrcit d'ocupació alemany en identificar-se com a jueu –com a partisà, l'haurien afusellat immediatament–.
Va ser deportat a Auschwitz el 1944, un dels camps d'extermini situat en la Polònia ocupada pels nazis, on va passar deu mesos abans que el camp fos alliberat per l'Exèrcit Roig. Dels 650 jueus italians de la seva "remesa", Levi va ser un dels 20 supervivents que va deixar viu el camp.
En tornar a Itàlia, Levi va exercir com a químic industrial en la factoria química SIVA a Torí. Aviat va començar a escriure sobre les seves experiències en el camp, que es van convertir en les seves dues memòries clàssiques: Si això és un home (Se Questo è un Uomo) i La treva (La tregua). També va escriure altres dues memòries molt benvolgudes, Moments d'indult i El sistema periòdic.
Moments d'indult brega amb personatges que va observar durant la seva presó. El sistema periòdic és una col·lecció de peces curtes, majorment episodis de la seva vida, però també dos relats curts, tots relacionats d'alguna manera amb algun dels elements químics.
L'ambiciosa novel·la Si ara no, quan?, que conta la història d'una banda de partisans jueus durant la Segona Guerra mundial errants per Rússia i Polònia, va guanyar els destacats premis Viareggio i Campiello, quan va ser publicada a Itàlia, i van fer Levi internacionalment conegut.
Els seus relats curts més coneguts es troben en La Torcedura del Mico (1978), una col·lecció de relats curts sobre treball i treballadors contats per un narrador que recorda al mateix Levi. Levi es va retirar de la seva posició com a gestor de SIVA el 1977 per a dedicar-se a escriure a temps complet.
El més important dels seus últims treballs va ser el seu llibre final, Els enfonsats i els salvats, una anàlisi de l'Holocaust en el qual Levi va explicar que encara que no odiava el poble alemany pel qual havia passat, no els havia perdonat. Levi va morir, aparentment per suïcidi, l'11 d'abril del 1987, encara que alguns amics i biògrafs han qüestionat el veredicte. La qüestió continua fascinant els crítics literaris a causa de la barreja característica de foscor i optimisme en l'escriptura de Levi, que no va deixar cap nota de suïcidi.
Bibliografia
Memòries i assajos
- Si això és un home (trad. Francesc Miravitlles)
- La treva
- Moments d'indult
- El sistema periòdic
- Els enfonsats i els salvats
Novel·la
- Si ara no, quan?
Poesia
- A una hora incerta
Altres treballs
- El sisè dia i altres contes
- Negocis d'altres gents
- La recerca de les arrels: una antologia personal
- La veu de la memòria: entrevistes, 1961-1987
- Converses amb Primo Levi
- Lilit i altres relats
Referències
- ↑ «Primo Levi». GEC. [Consulta: 28 febrer 2021].
Guanyadors del Premi Viareggio | |
|---|---|
| 1930s |
|
| 1940s | Silvio Micheli – Umberto Saba (1946) • Antonio Gramsci (1947) • Aldo Palazzeschi – Elsa Morante – Sibilla Aleramo (1948) • Arturo Carlo Jemolo – Renata Viganò (1949) |
| 1950s | Francesco Jovine – Carlo Bernari (1950) • Domenico Rea (1951) • Tommaso Fiore (1952) • Carlo Emilio Gadda (1953) • Rocco Scotellaro (1954) • Vasco Pratolini (1955) • Carlo Levi – Gianna Manzini (1956) • Italo Calvino – Pier Paolo Pasolini (1957) • Ernesto de Martino (1958) • Marino Moretti (1959) |
| 1960s | Giovanni Battista Angioletti (1960) • Alberto Moravia (1961) • Giorgio Bassani (1962) • Antonio Delfini – Sergio Solmi (1963) • Giuseppe Berto (1964) • Goffredo Parise - Angelo Maria Ripellino (1965) • Ottiero Ottieri – Alfonso Gatto (1966) • Raffaello Brignetti (1967) • Libero Bigiaretti (1968) • Fulvio Tomizza (1969) |
| 1970s | Nello Saito (1970) • Ugo Attardi (1971) • Romano Bilenchi (1972) • Achille Campanile (1973) • Clotilde Marghieri (1974) • Paolo Volponi (1975) • Mario Tobino – Dario Bellezza – Sergio Solmi (1976) • Davide Lajolo (1977) • Antonio Altomonte – Mario Luzi (1978) • Giorgio Manganelli (1979) |
| 1980s | Stefano Terra (1980) • Enzo Siciliano (1981) • Primo Levi (1982) • Giuliana Morandini (1983) • Gina Lagorio – Bruno Gentili (1984) • Manlio Cancogni (1985) • Marisa Volpi (1986) • Mario Spinella (1987) • Rosetta Loy (1988) • Salvatore Mannuzzu (1989) |
| 1990s | Luisa Adorno – Cesare Viviani – Maurizio Calvesi (1990) • Antonio Debenedetti (1991) • Luigi Malerba (1992) • Alessandro Baricco (1993) • Antonio Tabucchi (1994) • Maurizio Maggiani – Elio Pagliarani (1995) • Ermanno Rea – Alda Merini (1996) • Claudio Piersanti – Franca Grisoni – Corrado Stajano (1997) • Giorgio Pressburger – Michele Sovente – Carlo Ginzburg (1998) • Ernesto Franco (1999) |
| 2000s | Giorgio van Straten – Sandro Veronesi (2000) • Niccolò Ammaniti – Michele Ranchetti – Giorgio Pestelli (2001) • Fleur Jaeggy – Jolanda Insana – Alfonso Berardinelli (2002) • Giuseppe Montesano (2003) • Edoardo Albinati – Andrea Tagliapietra – Livia Livi (2004) • Raffaele La Capria – Alberto Arbasino – Milo De Angelis (2005) • Gianni Celati – Giovanni Agosti – Giuseppe Conte – Roberto Saviano (2006) • Filippo Tuena – Paolo Mauri – Silvia Bre – Simona Baldanzi – Paolo Colagrande – Paolo Fallai (2007) • Francesca Sanvitale – Miguel Gotor – Eugenio De Signoribus (2008) • Edith Bruck – Adriano Prosperi – Ennio Cavalli (2009) |
| 2010s | Nicola Lagioia – Michele Emmer – Pierluigi Cappello (2010) • Alessandro Mari – Mario Lavagetto – Gian Mario Villalta (2011) • Nicola Gardini – Franco Lo Piparo – Antonella Anedda (2012) • Paolo Di Stefano – Giulio Guidorizzi – Enrico Testa (2013) • Francesco Pecoraro – Alessandro Fo – Luciano Mecacci (2014) • Antonio Scurati – Massimo Bucciantini – Franco Buffoni (2015) • Franco Cordelli – Bruno Pischedda – Sonia Gentili (2016) • Gianfranco Calligarich – Giuseppe Montesano – Stefano Carrai (2017) • Fabio Genovesi – Giuseppe Lupo (2018) • Emanuele Trevi – Renato Minore – Saverio Ricci (2019) |
| 2020s | Paolo Di Paolo – Luciano Cecchinel – Giulio Ferroni (2020) • Edith Bruck - Flavio Santi - Walter Siti (2021) |
