Putoranita
Putoranita | |
---|---|
Putoranita i talnakhita procedents de Talnakh, Rússia. | |
Fórmula química | Cu1.1Fe1.2S₂ (inicialment Cu9(Fe,Ni)9S16) |
Localitat tipus | Mina Oktyabrsky, Dipòsit de coure-níquel de Talnakh, Norilsk, Altiplà de Putorana, Península de Taimir, Taimíria, Krai de Krasnoiarsk, Rússia |
Classificació | |
Categoria | minerals sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.CB.10b |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CB.10b |
Dana | 2.9.7.1 |
Heys | 3.1.31 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | isomètric |
Estructura cristal·lina | a = 5,3 Å; |
Color | groc |
Macles | polisintètiques |
Duresa | 4,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Propietats òptiques | isòtrop |
Impureses comunes | Ni |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1979-054 |
Símbol | Put |
Referències | [1] |
La putoranita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la talnakhita. Fou anomenada així pel mont Putoran de la Península de Taimyr, Rússia.[1]
Característiques
La putoranita és un mineral de fórmula química Cu1.1Fe1.2S₂. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5. Malgrat que és un mineral isotròpic, presenta, en alguns casos, certa anisotropia, sobretot en espècimens rics en níquel.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la putoranita pertany a «02.CB - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Zn, Fe, Cu, Ag, etc.» juntament amb els següents minerals: coloradoïta, hawleyita, metacinabri, polhemusita, sakuraiïta, esfalerita, stil·leïta, tiemannita, rudashevskyita, calcopirita, eskebornita, gal·lita, haycockita, lenaïta, mooihoekita, vinciennita, roquesita, talnakhita, laforêtita, černýita, ferrokesterita, hocartita, idaïta, kesterita, kuramita, mohita, pirquitasita, estannita, estannoidita, velikita, chatkalita, mawsonita, colusita, germanita, germanocolusita, nekrasovita, estibiocolusita, ovamboïta, maikainita, hemusita, kiddcreekita, polkovicita, renierita, morozeviczita, catamarcaïta, lautita, cadmoselita, greenockita, wurtzita, rambergita, buseckita, cubanita, isocubanita, picotpaulita, raguinita, argentopirita, sternbergita, sulvanita, vulcanita, empressita i muthmannita.[1]
Formació i jaciments
En la seva localitat tipus s'ha localitzat en menes massives de mooihoekita;[3] en altres indrets també s'ha descrit en mineralitzacions de coure-níquel en peridotites. Sovint s'associa a mooihoekita, talnakhita, cabriita, cubanita, pentlandita, magnetita, galena, esfaletrita, minerals del grup del platí, argent natiu, alabandita, val·leriïta, mackinawita, shadlunita manganèsica i djerfisherita.[2]