Quzhou
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | República Popular de la Xina | ||||
| Província | Zhejiang  | ||||
| Conté la subdivisió | Changshan County (en)  Jiangshan City (en) Kaihua County (en) Kecheng District (en) Longyou County (en) Qujiang District (en) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 2.276.184 (2020) (257,35 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 8.844,55 km² | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 324000 | ||||
| Fus horari | UTC+08:00 | ||||
| Prefix telefònic | 0570 | ||||
| Lloc web | quzhou.gov.cn | ||||
Quzhou (dialecte de Quzhou: Dzu Tsiu) és una ciutat a nivell de prefectura a l'oest de la província de Zhejiang, a la República Popular de la Xina. Situada al curs superior del riu Qiantang, limita amb Hangzhou al nord, Jinhua a l'est, Lishui al sud-est i les províncies de Fujian, Jiangxi i Anhui al sud, sud-oest i nord-oest respectivament. Segons el cens de 2020 la seva població era de 2.276.184 habitants, dels quals 902.767 vivien a l'àrea urbanitzada (o metropolitana) formada pels districtes urbans de Qujiang i Kecheng.[1]
L'actriu i cantant xinesa Zhou Xun va néixer a Quzhou.
Història
Descendents de Confuci
Durant la dinastia Song del Sud, el descendent de Confuci a Qufu, el duc de Yansheng Kong Duanyou va fugir cap al sud amb l'emperador Song cap a Quzhou, mentre que la recentment establerta dinastia Jin (1115–1234) al nord va nomenar el germà de Kong Duanyou, Kong Duancao, que va romandre a Qufu com a duc de Yansheng.[2] Des d'aquell moment fins a la dinastia Yuan, hi va haver dos ducs de Yansheng, un al nord a Qufu i l'altre al sud a Quzhou. L'emperador Khublai Khan de la dinastia Yuan va fer una invitació per retornar a Qufu al duc de Yansheng del Sud, Kong Zhu. El títol va ser retirat de la branca del sud després que Kong Zhu va rebutjar la invitació,[3][4] de manera que la branca del nord de la família va mantenir el títol de duc de Yansheng. La branca del sud encara romania a Quzhou, on vivien fins avui. Els descendents de Confuci només a Quzhou són uns 30.000.[5] El rang de Wujing boshi de l'Acadèmia Hanlin (五經博士) va ser atorgat a la branca del sud de Quzhou per un emperador Ming mentre que la branca del nord de Qufu tenia el títol de Duc de Yansheng.[6][7] Kong Ruogu (孔若古), també conegut com Kong Chuan (孔傳),[8] de la 47a generació,[9] va afirmar que era l'avantpassat de la branca del sud després que Kong Zhu fos mort pel membre de la branca del nord Kong Guanghuang.[10] El líder de la branca sud és Kong Xiangkai (孔祥楷).[11]
Segona Guerra Mundial
Durant la Segona Guerra Mundial, l'exèrcit imperial japonès va utilitzar armes bacteriològiques a Quzhou, propagant pesta, febre tifoide i altres malalties a Quzhou, així com a Ningbo i Xangdé. Com a resultat, entre 1940 i 1948 més de 300.000 civils xinesos a la zona van contreure la pesta i altres malalties, i s'estima que 50.000 van morir només a Quzhou.[12]
Administració
La ciutat-prefectura de Quzhou administra 2 districtes, 1 comtat nivell de ciutat, i 3 comtats.
| Mapa | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
Kecheng Qujiang Comtat de Changshan Comtat de Kaihua Comtat de Longyou Jiangshan (ciutat) | ||||||
| # | Name | Xinès | Pinyin | |||
| 1 | Districte de Kecheng | 柯城区 | Kēchéng Qū | |||
| 2 | Districte de Qujiang | 衢江区 | Qújiāng Qū | |||
| 3 | Ciutat de Jiangshan | 江山市 | Jiāngshān Shì | |||
| 4 | Comtat de Changshan | 常山县 | Chángshān Xiàn | |||
| 5 | Comtat de Kaihua | 开化县 | Kāihuà Xiàn | |||
| 6 | Comtat de Longyou | 龙游县 | Lóngyóu Xiàn | |||
Referències
- ↑ [enllaç sense format] https://www.citypopulation.de/en/china/zhejiang/admin/
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-09-13. [Consulta: 3 maig 2016].; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 3 maig 2016].; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-10-06. [Consulta: 24 juliol 2016].; https://www.asian-studies.org/absts/1995abst/china/csess45.htm Arxivat 2015-03-18 at Archive.is http://archive Arxivat 2013-07-12 a Wayback Machine.. is/hOXhs; https://www.researchgate.net/publication/248653434_The_Ritual_Formation_of_Confucian_Orthodoxy_and_the_Descendants_of_the_Sage; http://academics.hamilton.edu/asian_studies/home/CultTemp/sitePages/temple.html; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 4 març 2016].; http://kfz.freehostingguru.com/article20.php Arxivat 2016-03-13 a Wayback Machine.; http://www.chinadaily.com.cn/china/2006-09/29/content_699183.htm; http://www.china.org.cn/english/2006/Sep/182656.htm; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-06-10. [Consulta: 3 maig 2016].
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 3 maig 2016]. p. 14.; https://www.researchgate.net/publication/248653434_The_Ritual_Formation_of_Confucian_Orthodoxy_and_the_Descendants_of_the_Sage p. 572.; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-09-13. [Consulta: 3 maig 2016].
- ↑ Thomas Jansen; Thoralf Klein; Christian Meyer Globalization and the Making of Religious Modernity in China: Transnational Religions, Local Agents, and the Study of Religion, 1800-Present. BRILL, 21 març 2014, p. 187–188. ISBN 978-90-04-27151-7.
- ↑ «Nation observes Confucius anniversary». China Daily, 29-09-2006.; «Confucius Anniversary Celebrated». China Daily, 29-09-2006.
- ↑ Thomas A. Wilson. On Sacred Grounds: Culture, Society, Politics, and the Formation of the Cult of Confucius. Harvard University Asia Center, 2002, p. 69,315. ISBN 978-0-674-00961-5.
- ↑ Thomas Jansen; Thoralf Klein; Christian Meyer Globalization and the Making of Religious Modernity in China: Transnational Religions, Local Agents, and the Study of Religion, 1800-Present. BRILL, 21 març 2014, p. 188–. ISBN 978-90-04-27151-7. ; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 3 maig 2016]. p. 14.; https://www.researchgate.net/publication/248653434_The_Ritual_Formation_of_Confucian_Orthodoxy_and_the_Descendants_of_the_Sage p. 575.
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 3 maig 2016]. p. 5.
- ↑ [enllaç sense format] http://js.ifeng.com/humanity/his/detail_2015_03/27/3712847_0.shtml; http://www.zjfeiyi.cn/lvyou/detail/2-124.html Arxivat 2016-06-03 a Wayback Machine.; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-10-06. [Consulta: 4 abril 2018].; «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-09-23. [Consulta: 11 novembre 2021].; «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-05. [Consulta: 11 novembre 2021].; http://www.inee.edu.mx/c/bcok.php?xVZ2/9t1z4.html[Enllaç no actiu]; http://www.kong.org.cn/BBS2/a/a.asp?B=74&ID=123 Arxivat 2018-06-14 a Wayback Machine.
- ↑ [enllaç sense format] https://www.researchgate.net/publication/248653434_The_Ritual_Formation_of_Confucian_Orthodoxy_and_the_Descendants_of_the_Sage p. 575.; Wilson, Thomas A.. 1996. “The Ritual Formation of Confucian Orthodoxy and the Descendants of the Sage”. The Journal of Asian Studies 55 (3). [Cambridge University Press, Association for Asian Studies]: 559–84. doi:10.2307/2646446. https://www.jstor.org/stable/2646446 p. 575.; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-10-06. [Consulta: 24 juliol 2016].
- ↑ Thomas Jansen; Thoralf Klein; Christian Meyer Globalization and the Making of Religious Modernity in China: Transnational Religions, Local Agents, and the Study of Religion, 1800-Present. BRILL, 21 març 2014, p. 189–. ISBN 978-90-04-27151-7.
- ↑ Jonathan Watts: Japan guilty of germ warfare against thousands of Chinese The Guardian, 28 August 2002; Justin McCurry: Japan's sins of the past The Guardian, 28 October 2004.
