Rafel (peix)
Trigla lyra  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 198756 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Scorpaeniformes |
| Família | Triglidae |
| Gènere | Trigla |
| Espècie | Trigla lyra Linnaeus, 1758 |
El rafel, el rafelet, l'ase, el clau o el garneu[1] (Trigla lyra) és una espècie de peix pertanyent a la família dels tríglids.[2]
Morfologia
- Fa fins a 60 cm de llargària total, encara que el més comú és que en faci 30.
- Cos allargat i quasi cilíndric.
- Cap gros i cobert de plaques òssies, crestes i espines (de les quals, la situada sobre l'aleta pectoral és aguda i molt llarga).
- Té dues làmines dentades a l'extrem del rostre.
- Presenta dues aletes dorsals separades.
- Les aletes pectorals tenen una membrana blau violeta i amb taquetes celestes.
- Apèndixs de les aletes pectorals molt llargs.
- Línia lateral amb escates petites.
- És de color vermell molt viu a la part superior, vermell clar als flancs i rosat a la inferior.[3][4][5][6][7]
Alimentació
Menja gambes i crancs.[8][9][10]
Depredadors
És depredat pel sorell blancal (Trachurus mediterraneus).[11][12]
Hàbitat
És un peix marí que viu entre 100 i 700 m de fondària (normalment, entre 150 i 400) i en fons sorrencs i fangosos.[13][14]
Distribució geogràfica
Habita l'Atlàntic oriental (des del nord de les Illes Britàniques i la Mar del Nord fins a Walvis Bay -Namíbia-, incloent-hi Madeira) i a la Mediterrània.[15]
Longevitat
Té una esperança de vida de 7 anys.[16]
Ús comercial
Es pesca amb arts d'arrossegament i la seua carn és molt apreciada.
Observacions
És inofensiu per als humans.[17]
Referències
- ↑ TERMCAT (català)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ «Rafel (peix)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
- ↑ Hureau, J.-C., 1986. Triglidae. p. 1230-1238. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
- ↑ Marine Species Identification Portal (anglès)
- ↑ Base de datos terminológica y biológica de especies pesqueras de las costas de Cádiz y Huelva (castellà)
- ↑ Caragitsou, E. i C. Papaconstantinou, 1994. Feeding habits of piper (Trigla lyra) in the Saronikos Gulf (Greece). J. Appl. Ichthyol. 10(2-3):104-113.
- ↑ Jardas, I. i Županovic, S., 1983. Feeding and some other properties of piper, Trigla lyra L., 1758, (Pisces, Triglidae) population in the South Adriatic pit area (Montenegro Coastal Area). Stud. Mar. 13-14, 167-187.
- ↑ Macpherson, E. i B.A. Roel, 1987. Trophic relationships in the demersal fish community off Namibia. S. Afr. J. Mar. Sci. 5:585-596.
- ↑ Santic, M., I. Jardas i A. Pallaoro, 2003. Feeding habits of Mediterranean horse mackerel, Trachurus mediterraneus (Carangidae), in the central Adriatic Sea. Cybium 27(4):247-253.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
- ↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
- ↑ Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
- ↑ Papaconstantinou, C., 1981. Age and growth of piper, Trigla lyra, in Saronikos Gulf (Greece). Cybium 5(2):73-87.
- ↑ FishBase (anglès)
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
- BioLib (anglès)
- AQUATAB