Ratpenat cuallarg de Temminck

Infotaula d'ésser viuRatpenat cuallarg de Temminck
Molossops temminckii Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN13643 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreChiroptera
FamíliaMolossidae
GènereMolossops
EspècieMolossops temminckii Modifica el valor a Wikidata
Tullberg, 1893

El ratpenat cuallarg de Temminck[1] (Molossops temminckii) és una espècie de ratpenat de la família dels molòssids.

Distribució i hàbitat

El ratpenat cuallarg de Temminck viu a una gran varietat d'hàbitats repartits per diverses regions geogràfiques. Principalment viuen a les selves i boscos de l'Amazones, sovint prop dels límits dels boscos i entre arbres dispersos de les sabanes i praderies. També poden viure en ambients secs. Aquesta espècie cerca refugi a grans varietat de llocs, entre els quals es troben coves, esquerdes a les roques, cavitats als arbres, sota l'escorça, entre les arrels, entre el follatge i, fins i tot, en caus a terra. Sovint també viuen en estructures fetes per l'home, trobant el camí per arribar als àtics i espais oberts a les zones on viu l'ésser humà i refugiant-se a sostres fets de troncs de palmera superposats. Poden viure en alçades des del nivell del mar, prop de l'oceà atlàntic, fins a 1000 metres a la base dels Andes.[2][3][4]

Viu gairebé exclusivament a la regió neotropical, on es troba a gairebé tots els països de Sud-amèrica.[5] Viu a l'Argentina, Guaiana, Bolívia, el Brasil, Colòmbia, el Paraguai, el Perú, l'Equador, Uruguai i Veneçuela.[6][7][4][8][9]

Descripció

Aquesta espècie de ratpenat és la més petita del seu gènere i podria ser també la més petita del Paraguai, amb una longitud mitjana de 33 mm. Els seus cranis són amples i aplanats dorsoventralment (de darrere cap al front). Tenen ulls petits i les seves orelles no estan unides al centre del crani i generalment són curtes i estan en posició erecte. El seu trague és curt o triangular, mentre que l'antitrague és quadrat i ample. La seva fórmula dental és: 1 / 1 2 , 1 1 , 1 2 / 2 , 3 / 3 1 / 1 2 , 1 1 , 1 2 / 2 , 3 / 3 × 2 = 26 30 {\displaystyle {\tfrac {1/1-2,1-1,1-2/2,3/3}{1/1-2,1-1,1-2/2,3/3}}\times 2=26-30} .

Com altres microquiròpters, tenen una envergadura relativament curta de 0,222 m +/- 0,004 m en el cas dels mascles i 0,221 m +/- 0,004 m en les femelles. Malgrat la seva mida petita, estan ben adaptats pel vol. Un anell de cartílag llisca al llarg de les vèrtebres de la cua, per estirar i retreure la membrana de la cua, fet que li proporciona una gran maniobrabilitat en ple vol. Tenen un pelatge relativament llarga, amb pels que s'estenen més enllà de les urpes dels peus. El costat dorsal varia en color des del marró fosc, amb la base dels pèls de color groguenc amb membranes negres, al marró sorrenc, amb base de color blanquinós i membranes clares. El pelatge en la part ventral és generalment de color més clar. En entorns àrids, el color general del seu pelatge és també més clar. Aquesta espècie presenta dimorfisme sexual, sent els mascles prop d'un 5% més grans i més robustos que les femelles. Els mascles posseeixen una glàndula odorífera, que utilitzen per marcar els membres de la seva colònia amb una olor característica, mentre que en les femelles aquesta glàndula sol ser rudimentària o absent.[4][10][8]

Comportament

Són animals nocturns i socials que generalment s'alimenten en grans grups, per aprofitar les grans extensions d'insectes. Són ratpenats que van volant alhora que fan servir l'ecolocalització per trobar preses. Generalment volen a uns 4 metres o més per sobre del terra.

Aquests ratpenats tendeixen a cercar els seus refugis prop de les fonts d'aliments per reduir els desplaçaments llargs. Fan servir les marques odoríferes per reconèixer els membres de la colònia.[11][3][10]

Reproducció

Es creu que aquests ratpenats són polígons, podent-se aparellar un mascles amb més d'una femella durant la mateixa temporada de cria.[10][8]

Els patrons d'aparellament del ratpenat cuallarg de Temminck sembla que varien en funció de l'entorn. L'aparellament comencen al juliol al sud-est del Brasil, mentre que al Paraguai comencen entre finals d'agost i principis de setembre. Durant l'embaràs i la lactància, les femelles viuen generalment en colònies maternals separades dels mascles adults. El període de gestació té una durada que varia entre 2 i 3 meses, després del qual les femelles donen a llum una única cria per any amb un pes al voltant del 20 o 30% del pes dels pares, tot i que ocasionalment es poden donar casos de bessonades. L'alletament té lloc durant les 5 o 6 primeres setmanes de vida de la cria.[10][8]

Subespècies

  • Molossops temminckii griseiventer
  • Molossops temminckii sylvia
  • Molossops temminckii temminckii

Referències

  1. Molossops temminckii a Mammal Species of the World (MSW) (anglès)
  2. Gregorin,, R.,; Lim,, B.; Pedro,, W.; Passos, F.; Taddei, V «Distribution extension of Molossops neglectus (chiroptera, molossidae) into Southeastern Brazil.». Mammalia, vol.68, n.2-3, 2004., pp.233-237. (anglès)
  3. 3,0 3,1 Guillen-Servent,, A.,; Ibanez, C «Unusual echolocation behavior in small molossid bat, Molossops temmnickii, that forages near background clutter.». Behavioral Ecology and Sociology, vol.61, 2007, pp.1599-1613. (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 Lopez-Gonzalez, C. 1998. "Systematics and Zoogeography of the bats of Paraguay" (anglès)
  5. Male, T. 2001. "Terrestrial Ecoregions: Pantanal" (anglès)
  6. Distribució (anglès)
  7. Brooks, D. 2001. "Terrestrial Ecoregions: Chaco" (anglès)
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Myers, P., R. Wetzel. 1984. Systematics and Zoogeography of the Bats of the Chaco Boreal. Miscellaneous Publications Museum of Zoology, University of Michigan, vol.165: pp.1-68 (anglès)
  9. Silva, J. 2001. "Terrestrial Ecoregions: Cerrado"
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 McCracken. 2004. "Free Tailed Bats and Mastiff Bats (Molossidae)" Grzimek's Animal Life Encyclopedia. (anglès)
  11. Cunha, N., E. Fischer, L. Cunha, C. Santos. 2009. Bats of Buraco das Araras Natural Reserve, South Western Brazil. Biota Neotropica, 9/4: pp.190-195

Enllaços externs

  • The Taxonomicon (anglès)
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents de molòssids
Regne: Animalia · Embrancament: Chordata · Classe: Mammalia · Infraclasse: Eutheria · Superordre: Laurasiatheria · Ordre: Chiroptera · Superfamília: Molossoidea
Subfamília Molossinae
Austronomus
Ratpenat cuallarg austral (A. australis) · Ratpenat cuallarg de Nova Guinea (A. kuboriensis)
Chaerephon
Ratpenat cuallarg del duc d'Abruzzi (C. aloysiisabaudiae) · Ratpenat cuallarg d'Ansorge (C. ansorgei) · C. atsinanana · Ratpenat cuallarg de Bemmelin ((C. bemmeleni) · Ratpenat cuallarg tacat (C. bivittata) · C. bregullae · Ratpenat cuallarg de Chapin (C. chapini) · Ratpenat cuallarg de Gallagher (C. gallagheri) · Ratpenat cuallarg de les Fiji (C. jobensis) · C. jobimena · Ratpenat cuallarg de Dato Meldrum (C. johorensis) · C. leucogaster · Ratpenat cuallarg de Tanzània (C. major) · Ratpenat cuallarg de Nigèria (C. nigeriae) · Ratpenat cuallarg de llavis arrugats (C. plicata) · Ratpenat cuallarg petit africà (C. pumila) · Ratpenat cuallarg camerunès (C. russata) · C. shortridgei · C. solomonis · C. tomensis
Cheiromeles
Ratpenat glabre de Sulawesi (C. parvidens) · Ratpenat glabre malai (C. torquatus)
Cynomops
Ratpenat cuallarg petit americà (C. abrasus) · C. freemani · Ratpenat cuallarg de Greenhall (C. greenhalli) · C. kuizha · C. mastivus · C. mexicanus · C. milleri · C. paranus · Ratpenat cuallarg de musell pla (C. planirostris) · C. tonkigui
Eumops
Ratpenat cuallarg d'orelles penjants (E. auripendulus) · Ratpenat cuallarg d'orelles amples (E. bonariensis) · E. chimaera · E. chiribaya · Ratpenat cuallarg de Dabbene (E. dabbenei) · Ratpenat cuallarg de Wagner (E. glaucinus) · Ratpenat cuallarg de Sanborn (E. hansae) · Ratpenat cuallarg de les Guaianes (E. maurus) · E. patagonicus · Ratpenat cuallarg gegant americà (E. perotis) · E. trumbulli · Ratpenat cuallarg d'Underwood (E. underwoodi) · E. wilsoni
Micronomus
Ratpenat cuallarg de Norfolk (M. norfolkensis)
Molossops
Subgènere Cabreramops
Ratpenat cuallarg de Cabrera (M. aequatorianus)
Subgènere Neoplatymops
Ratpenat cuallarg del Mato Grosso (M. mattogrossensis)
Subgènere Molossops
Ratpenat cuallarg de Surinam (M. neglectus) · Ratpenat cuallarg de Temminck (M. temminckii)
Molossus
M. alvarezi · M. aztecus · Ratpenat cuallarg de Barnes (M. barnesi) · Ratpenat cuallarg de Bonda (M. bondae) · M. coibensis · M. currentium · M. fentoni · M. melini · Ratpenat cuallarg de Pallas (M. molossus) · M. paranaensis · Ratpenat cuallarg de Miller (M. pretiosus) · Ratpenat cuallarg negre (M. rufus) · Ratpenat cuallarg d'Allen (M. sinaloae)
Mops
Subgènere Mops
Ratpenat cuallarg de l'illa Pemba (M. bakarii) · Ratpenat cuallarg angolès (M. condylurus) · Ratpenat cuallarg de Medje (M. congicus) · Ratpenat cuallarg de Mongalla (M. demonstrator) · M. leucostigma · Ratpenat cuallarg midas (M. midas) · Ratpenat cuallarg malai (M. mops) · Ratpenat cuallarg de Niangara (M. niangarae) · Ratpenat cuallarg de panxa blanca (M. niveiventer) · Ratpenat cuallarg de Sulawesi (M. sarasinorum) · Ratpenat cuallarg de Trevor (M. trevori)
Subgènere Xiphonycteris
Ratpenat cuallarg moçambiquès (M. brachypterus) · Ratpenat cuallarg pigmeu (M. nanulus) · Ratpenat cuallarg de Peterson (M. petersoni) · Ratpenat cuallarg de Spurrell (M. spurrelli) · Ratpenat cuallarg de Railer (M. thersites)
Mormopterus
Ratpenat cuallarg de Natal (M. acetabulosus) · Ratpenat cuallarg de Sumatra (M. doriae) · Ratpenat cuallarg d'Elery (M. eleryi) · Ratpenat cuallarg de François Moutou (M. francoismoutoui) · Ratpenat cuallarg de Peters (M. jugularis) · Ratpenat cuallarg de Kalinowski (M. kalinowskii) · Ratpenat cuallarg cubà (M. minutus) · Ratpenat cuallarg de Norfolk (M. norfolkensis) · Ratpenat cuallarg peruà (M. phrudus)
Myopterus
Ratpenat cuallarg de Daubenton (M. daubentonii) · Ratpenat cuallarg de Whitley (M. whitleyi)
Nyctinomops
Ratpenat cuallarg de Peale (N. aurispinosus) · Ratpenat cuallarg del desert (N. femorosaccus) · Ratpenat cuallarg de Yucatán (N. laticaudatus) · Ratpenat cuallarg gros americà (N. macrotis)
Otomops
Ratpenat cuallarg de Java (O. formosus) · O. harrissoni · O. johnstonei · O. madagascariensis · Ratpenat cuallarg de Martienssen (O. martiensseni) · Ratpenat cuallarg d'orelles grosses (O. papuensis) · Ratpenat cuallarg de Hayman (O. secundus) · Ratpenat cuallarg de Wroughton (O. wroughtoni)
Ozimops
Ratpenat cuallarg de Beccari (O. beccarii) · O. cobourgianus · O. halli · O. kitcheneri · Ratpenat cuallarg de Loria (O. loriae) · O. lumsdenae · O. petersi · Ratpenat cuallarg petit australià (M. planiceps) · O. ridei
Platymops
Ratpenat cuallarg de cap pla de Peters (P. setiger)
Promops
Ratpenat cuallarg de Thomas (P. centralis) · Ratpenat cuallarg fosc (P. nasutus)
Sauromys
Ratpenat cuallarg de cap pla de Roberts (S. petrophilus)
Setirostris
Ratpenat cuallarg d'Elery (S. eleryi)
Tadarida
Ratpenat cuallarg egipci (T. aegyptiaca) · Ratpenat cuallarg brasiler (T. brasiliensis) · Ratpenat cuallarg de Madagascar (T. fulminans) · T. insignis · T. latouchei · Ratpenat cuallarg de Kenya (T. lobata) · Ratpenat cuallarg europeu (T. teniotis) · Ratpenat cuallarg gegant africà (T. ventralis)
Subfamilia Tomopeatinae
Tomopeas
Ratpenat de cara negra (T. ravus)
Bases de dades taxonòmiques
ASM BOLD COL EOL GBIF IN ITIS MSW NCBI OTL