Riu Tom
| |||||
Tipus | Riu | ||||
---|---|---|---|---|---|
Inici | |||||
Continent | Àsia | ||||
Cota inicial | 903 m | ||||
Entitat territorial administrativa | óblast de Kémerovo (Rússia), óblast de Tomsk (Rússia) i Khakàssia (Rússia) | ||||
Localització | serralada d'Abakan | ||||
Final | |||||
Cota final | 67 m | ||||
Entitat territorial administrativa | Khàntia-Mànsia (Rússia) | ||||
Localització | Obi | ||||
| |||||
Afluent | 126 | ||||
Conca hidrogràfica | conca de l'Obi | ||||
Dades i xifres | |||||
Mida | 827 () km | ||||
Travessa | Rússia | ||||
Superfície de conca hidrogràfica | 62.030 km² | ||||
Mesures i indicadors | |||||
Cabal | 1.110 m³/s | ||||
El Tom (en rus: Томь; en shor: Том) és un afluent per la dreta de l'Obi que discorre per la república de Khakàssia i les províncies Kémerovo i Tomsk, a Sibèria, Rússia.
Geografia
El Tom, amb 827 km, té les seves fonts a la serralada d'Abakan, una prolongació cap al nord del Massís de l'Altai i flueix cap al nord per la conca de Kuznetsk i la plana de la Sibèria Occidental. S'uneix a l'Obi uns 50 km al nord de Tomsk.
El Tom habitualment queda gelat des de finals del mes d'octubre o primers de novembre fins a finals d'abril o primers de maig. Quan no està gelat és navegable entre la unió amb l'Obi i la ciutat de Tomsk.
Hidrografia
Cabal mensual (en m³/s)
mesurat a l'estació hidrològica de Тomsk
entre 1936 i 1990[1]
Poblament
El Tom travessa la zona industrial de Kuznetsk, la principal conca carbonífera de Rússia i un dels principals centres metal·lúrgics i químics del país, una zona en la qual s'han detectat importants problemes ambientals de resultes d'aquestes activitats econòmiques.[2]
Les principals ciutats per les quals passa el Tom són: Mejdurétxensk, Miski, Novokuznetsk, Kémerovo, Iurga, Tomsk i Sèversk.
Referències
- ↑ «Unesco - El Tom a Tomsk». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 15 setembre 2013].
- ↑ (anglès) Oleg F.Vasiliev, Water resources management in the Ob-Irtysh river basin and related envirommental problems Arxivat 2011-07-17 a Wayback Machine.. Consulta el 19 abril 2009