Sabkha

Sebkha d'Arzew (Algèria) cap al 1975.

Sabkha o sebkha (de l'àrab سبخة, sabẖa) és el nom en àrab de les llacunes salades. Són molt abundants a Tunísia, especialment a la zona central costera del Sahel tunisià, i Algèria, però també en altres llocs. Les més grans o importants són la sabkha de Sidi El Hani, la sabkha de Monastir, la sabkha d'El Djem, la sabkha d'El Ghorra, la sabkha d'En Noual, la sabkha de Boujemal, la sabkha de Tadder i la sabkha d'El Makta. A la vora de la ciutat de Tunis, hi ha la sabkha de Sejoumi, al sud-oest, i la sabkha d'Ariana, al nord-est. Aquestes llacunes, normalment humides, produeixen sal en assecar-se a l'estiu o mitjançant la intervenció humana.

  • Vegeu aquesta plantilla
Llacs:
Llac de Bizerta, Llac de Tunis; Llac d'Ichkeul
Bandera de la Tunísia
Llacs salats o xots:
Chott El Gharsa, Chott El Djerid, Chott El Fedjaj i Chott El Guettar;
Llacunes salades o
sebkhat (sabkha):
Sabkhat Sidi El Hani, Sabkhat de Monastir, Sabkhat de Moknine, Sabkhat El Djem, Sabkhat El Ghorra, Sabkhat En Noual, Sabkhat Boujemal, Sabkhat El Melah, Sabkhat Tadder, Sabkhat El Makta i Bihret El Bibane.