Sant Jaume de Frontanyà Vell
| Bé integrant del patrimoni cultural català | |
|---|---|
| Id. IPAC | 3685 |
Sant Jaume de Frontanyà Vell és una obra del municipi de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
Consisteix en les restes de l'antiga església preromànica de Sant Jaume de Frontanyà. En queden solament uns murs, rectangulars, arran de terra amb unes mides de 9,40 per 3 metres aproximadament. Dels vestigis s'abstreu que devia ésser una construcció massissa, amb unes parets molt gruixudes (1 m de gruix) i amb capçalera carrada. A ponent, les restes presenten un mur de pedra escairadada de difícil identificació. A migdia de l'església, sorprèn la presencia d'un mur que tanca un espai d'uns 6 metres.[1]
Història
La primera església de Sant Jaume de Frontanyà fou consagrada l'any 905 pel bisbe de la Seu d'Urgell Nantigís, i fou advocada a l'apòstol Sant Jaume. En l'acta de consagració s'esmenten els límits d'aquesta: Sant Vicenç de Castell de l'Areny, Santa Maria de Lillet, el serrat de Cosp, i la serralada de Montner, i també la riera de Merlès. La consagració de dita església fou presenciada, també, per Miró el Jove i Guifré II, ambdós fills de Guifré el Pelós, així com abats, sacerdots, clergues i laics que no s'esmenten particularment.[1]
L'església fou abandonada a mitjans del segle xi, després de la construcció del nou temple corresponent al primer romànic. L'església de Sant Jaume tingué una preeminència sobre les seves veïnes: Sant Cristòfol de les Planes, Sant Esteve de Montner o Tubau, Santa Eugènia de Solls, Sant Llorenç Corrubí, Sant Julià de Cosp, Santa Magdalena de Malosa i Santa Maria d'Oms. A partir del segle xi començaren les donacions i la construcció d'una nova església que fou la seu de la comunitat agustina que s'hi va constituir.[1]