Santiago Diego Madrazo Arroyo
Nom original | (es) Santiago Diego-Madrazo | ||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||||||||||||||
Naixement | (es) Santiago Diego-Madrazo Arroyo 16 juny 1816 Salamanca (Espanya) | ||||||||||||||||||||||||
Mort | 11 març 1890 (73 anys) Salamanca (Espanya) | ||||||||||||||||||||||||
Ministre de Foment | |||||||||||||||||||||||||
24 de juliol de 1871 – 5 d'octubre de 1871 | |||||||||||||||||||||||||
← Manuel Ruiz Zorrilla Telesforo Montejo Robledo → | |||||||||||||||||||||||||
Diputat Congrés dels Diputats | |||||||||||||||||||||||||
17 de febrer de 1869 – 2 de gener de 1871 | |||||||||||||||||||||||||
Circumscripció | Salamanca | ||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||
Ocupació | polític, jurista, professor titular | ||||||||||||||||||||||||
Ocupador | Universitat de Salamanca | ||||||||||||||||||||||||
Partit | Partit Radical | ||||||||||||||||||||||||
Membre de | |||||||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||||||
Llista
|
Santiago Diego Madrazo Arroyo (Salamanca, 16 de juny de 1816 - Salamanca, 11 de març de 1890) fou un polític espanyol.[1]
Biografia
Era fill d'Antonio Diego Madrazo Gutiérrez i d'Ángela Arroyo Zorrilla.[2] Va ser Catedràtic d'Economia a la Universitat de Salamanca i, en 1862, es trasllada a Madrid per ensenyar Economia a la Universitat Central de Madrid. Va pertànyer al grup dels liberals de l'Escola Economicista entre els quals van destacar Manuel Colmeiro y Penido, Lluís Maria Pastor i Rodríguez, Laureà Figuerola, Segismundo Moret, Mariano Carreras, Benigno Carballo Wangüemert, Gabriel Rodríguez i José Echegaray.[3] Fou elegit diputat en 1858 i 1863.[4]
A les eleccions generals espanyoles de 1869 fou elegit diputat a les Corts Constituents de 1869, és nomenat, en 1871, ministre de Foment al primer govern de Manuel Ruiz Zorrilla, durant el regnat d'Amadeu I d'Espanya. Aquest mateix any és nomenat Senador (1871-1873) i vicepresident del Senat.[5] El 14 de juliol de 1872 fou nomenat cavaller Gran Creu de l'Orde Civil de Maria Victòria.[6]
A partir de 1872 es retira de la política. Ja durant la restauració borbònica, va fou membre de l'Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[7]
Obres
- Lecciones de economía política (1874)
- Principios de gramática general
- Prolegómenos del Derecho
Referències
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Manuel Ruiz Zorrilla | Ministre de Foment (juliol-octubre) 1871 | Succeït per: Telesforo Montejo Robledo |
Premis i fites | ||
Precedit per: Antonio Cavanilles y Centi | Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 15 1864-1890 | Succeït per: José Canalejas y Méndez Vicente Romero Girón |