Satèl·lit d'observació terrestre

Sèrie d'articles sobre el vol espacial
Història
Cursa espacial  · Cronologia dels vols espacials
Aplicacions
Satèl·lits d'observació terrestre  · Satèl·lits espia  · Satèl·lits de comunicacions  · Navegació per satèl·lit  · Observació espacial  · Exploració espacial  · Colonització espacial  · Turisme espacial
Nau espacial
Nau espacial robòtica (Satèl·lit artificial  · Sonda espacial  · Nau espacial de subministrament no tripulada)  · Vol espacial tripulat (Càpsula espacial  · Estació espacial  · Avió espacial)
Llançament
Cosmòdrom  · Plataforma de llançament  · Sistemes d'un sol ús i reutilitzables  · Velocitat d'escapament  · Llançament espacial sense coet
Destinacions
Suborbital  · Orbital  · Interplanetari  · Interestel·lar  · Intergalàctic
Agències espacials
ESA  · NASA  · RKA  · CNES  · DLR  · CNSA  · ISRO  · JAXA
Aquesta caixa:

Els satèl·lits d'observació terrestre són satèl·lits artificials dissenyats per observar la Terra des d'una òrbita. Són similars als satèl·lits espies, però dissenyats específicament per a aplicacions no militars com a control del medi ambient, meteorologia, cartografia, etc.

Funcionament

Els satèl·lits d'observació de la terra es divideixen, segons la seva òrbita, en satèl·lits d'òrbita baixa (LEO) i satèl·lits d'òrbita geoestacionària (GEO).

• Els LEOs varien en un rang de típicament, 200-1200 km sobre la superfície terrestre, cosa que significa que tenen períodes compresos entre 90 minuts i 5 hores i, per tant, són excel·lents candidats per realitzar exploracions exhaustives de la superfície terrestre (detecció d'incendis, determinació de la biomassa, estudi de la capa d'ozó, etc.). Ex: TRMM, SMOS, SSMI, CryoSat, entre d'altes.

• Els GEOs tenen una òrbita fixa a 35.875 km de distància, en òrbita equatorial (cosa que significa que queden en direcció sud per als habitants de l'hemisferi nord, en direcció nord per als habitants de l'hemisferi sud i justament a sobre dels habitants de l'equador). A més, per les característiques de l'òrbita geoestacionària, sempre romanen fixos en el mateix punt. Són excel·lents per a estudis de meteorologia (Meteosat).

Els instruments d'observació depenen de l'objecte de l'estudi; i varien des de l'observació en l'espectre visible, les microones, etc.

La majoria de satèl·lits es limiten a ser instruments passius, és a dir, recullen la radiació ja present, principalment en l'espectre visible. Aquests satèl·lits van equipats amb lents similars a les d'un telescopi terrestre, una càmera CCD, etc.

Casos especials

• Radiometria
• SAR
• LIDAR

Satèl·lits i els seus usos en l'observació de la Terra

Notes

Vegeu també

• Satèl·lit artificial