Setze valsos, Op. 39 (Brahms)

Setze valsos
Sechzehn Walzer

Brahms el 1869
Forma musical	Vals
Compositor	J. Brahms
Creació	1865
Data de publicació	1866
Parts	16 valsos concertants
Catalogació	Op. 39
Opus	39
Instrumentació	piano, piano a quatre mans i piano

Els Setze valsos (en alemany, Sechzehn Walzer), Op. 39, és un conjunt de 16 valsos per a piano compostes per Johannes Brahms. Són peces curtes compostes l'any 1865 i publicades el 1866. Estan dedicades al crític de música Eduard Hanslick, amic seu.^[1]

Versions

Aquests valsos foren escrits per a piano a quatre mans, i van ser també arranjats per a piano sol pel compositor; en va realitzar dues versions diferents: una més difícil i una altra més senzilla. Les tres versions foren publicades alhora, i es van vendre bé, fet que millorà les expectatives que tenia el compositor. El valsos foren compostos amb el compositor vivint a Viena, una ciutat on s'instal·là permanentment el 1872.^[2] Aquestes peces venien a ser com un tribut al vals un tipus de música que estava especialment de moda en la que era la seva ciutat d'adopció. En les versions per a piano sol, alguns de les tonalitats van ser modificades respecte a la versió de original per a quatre mans. Un arranjament per dos pianos de cinc del valsos (núms. 1, 2, 11, 14, i 15) van ser publicats després de la mort del compositor. Gairebé tots els valsos tenen forma binària.^[2]

Valsos

A continuació es presenta la llista dels 16 valsos i enllaços a interpretacions per part de la pianista Martha Goldstein:

núm. 1 en si major Tempo giusto (1:02)
núm. 2 en mi major (1:32)
núm. 3 en sol# menor (1:02)
núm. 4 en mi menor Poco sostenuto (1:35)
núm. 5 en mi major Grazioso (1:10)
núm. 6 en do# major Vivace (do major en la versió fàcil) (1:07)
núm. 7 en do# menor Poco più Andante (2:12)
núm. 8 en si♭ major (1:40)
núm. 9 en re menor (1:26)
núm. 10 en sol major (0:32)
núm. 11 en si menor (1:28)
núm. 12 en mi major (1:20)
núm. 13 en do major (si major en la versió difícil) (0:48)
núm. 14 en la menor (sol# menor en la versió difícil i en la versió per a 2 pianos) (1:34)
núm. 15 en la major (la♭ major en la versió difícil i en la versió per a 2 pianos) (1:28)
núm. 16 en re menor do# menor en la versió difícil) (1:01)

Referències

Bibliografia

• Winfried Kirsch, Dau Klavierwalzer op. 39 von Johannes Brahms und ihre Tradició. En "Jahrbuch des Staatlichen Institut für Musikforschung, Preußischer Kulturbesitz". II, 1969.
• Marina Caracciolo, Brahms e il Walzer. Storia e lettura critica. LIM, Libreria Musicale Italiana, Lucca, 2004. ISBN 978-88-7096-362-5 
• Ignaz Mendelssohn, en Zur Entwicklung des Walzers, "Studien zur Musikwissenschaft"; XIV (1926).
• Eduard Hanslick, Waffenruhe sóc Klavier, Neue freie Presse, Wien, August 1866.

Enllaços externs

• Setze valsos, Op. 39 a YouTube
• Guia d'audició per a les qautre versions dels valsos de Brahms