Sid Ahmed Agoumi

Plantilla:Infotaula personaSid Ahmed Agoumi
Nom original(ar) سيد احمد اقومي Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 octubre 1940 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Bologhine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, escriptor Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0013247 Allocine: 8871 Modifica els identificadors a Wikidata

Sid Ahmed Agoumi (àrab: سيد أحمد أقومي, Sīd Aḥmad Agūmī), de nom real Sid Ahmed Méziane (Bologhine, Alger, 5 d'octubre de 1940), és un actor algerià.[1][2]

Biografia

D'origen cabilenc, comença la seva carrera als anys 1960. Ha toca amb la mateixa energia el teatre i la televisió o fins i tot el cinema, on ha actuat en més de 50 pel·lícules, entre les quals Z de Costa-Gavras. També va dirigir la Casa de Cultura i Teatre a Tizi Ouzou i el Teatre Nacional Algerià (TNA). També va ser el director dels teatres Annaba i Constantina (1974-1975).[3]

Viu a França des de finals de la dècada de 1990. Sid Ahmed va seguir una carrera com a actor de teatre i cinema. En particular, va prestar la seva veu a Jean Sénac, Mouloud Feraoun, Rachid Mimouni, Benamar Mediene i Kateb Yacine (Nedjma). A Quebec va aparèixer a Le Collier d'Hélène de Carole Fréchette i a La Chute de Biljana Srbljanović, on va interpretar el paper de Slobodan Milošević. També va rebre un premi d'actuació masculina per Les diseurs de vérité de Karim Traïdia a la XXI edició de la Mostra de València.[4]

Filmografia

Cinema

  • 1968: La Voie de Mohamed Slim Riad
  • 1969: Z de Costa-Gavras El xofer personal
  • 1969: Ettairoun: Slimane
  • 1974: Forbidden Zone d'Ahmed Lallem
  • 1976: Les Hors-la-loi de Tewfik Farès: Slimane
  • 1983: Moissons d'acier de Ghaouti Bendedouche
  • 1983: Le Moulin de monsieur Fabre d'Ahmed Rachedi
  • 1989: Layla, ma raison de Taïeb Louhichi: L'enviat del príncep
  • 1993: Automne...Octobre à Alger de Mohammed Lakhdar-Hamina: Yazid
  • 1997: L'Autre Côté de la mer de Dominique Cabrera
  • 1998: La vie sauve d'Alain Raoust
  • 1999: Paddy de Gérard Mordillat
  • 2000: Les Diseurs de vérité de Karim Traïdia
  • 2005: Il était une fois dans l'Oued de Djamal Bensalah: Mr Mohamed Sabri
  • 2006: Gourbi Palace de Bachir Derraïs: Hamid
  • 2007: Morituri d'Okacha Touita: Mr Lankabout
  • 2008: Lorsque les Rebelles éthique
  • 2009: Llob de Bachir Derraïs
  • 2010: L'Italien d'Olivier Baroux: Mohamed Ben Saoud, pare de Dino
  • 2010: Taxiphone: El Maktoub de Mohammed Soudani: Youssouf
  • 2011: Beur sur la ville de Djamel Bensalah: El vell Chibani
  • 2012: Le noir (te) vous va si bien de Jacques Bral: Rachid
  • 2013: Cheba Louisa de Françoise Charpiat: Tayeb, el pare de Djemila
  • 2013: Les Invincibles de Frédéric Berthe: Funcionari consulat
  • 2016: Timgad de Fabrice Benchaouche: Mokhtar, el mestre

Televisió

  • 1965: La nuit a peur du soleil
  • 1975: Les enfants de Novembre
  • 1980: Kahla Oua Beida d'Abderrahmane Bouguermouh (telefilm)
  • 1999: La Vocation d'Adrienne: Mustapha (un sol episodi)
  • 2000: Vent de colère de Michael Raeburn: Kabril (telefilm)
  • 2003: Simon le juste de Gérard Mordillat (telefilm)
  • 2007: Avocats et Associés: L'imam Shadili (un sol episodi)
  • 2007: Rendez-vous avec le destin: L'inspecteur Allal
  • 2007: La Commune: Amir Mahmoud (4 episodis)
  • 2008: Djemai Family: L'inspecteur Allal (temporada 1.3)
  • 2008: Indama Tatamarradou El Akhlak
  • 2009: Aïssat Idir
  • 2011: Djemai Family: concessionari de cotxes (temporada 3, un sol episodi)
  • 2012: Les Cinq parties du monde de Gérard Mordillat: Le Niçois (telefilm)
  • 2012: Dar Louzir de Slaheddine Essid: Merzek
  • 2013: Nsibti Laaziza de Slaheddine Essid: Ayachi (temporada 3)
  • 2014: L'Esprit de famille de Frédéric Berthe: Farid Sahel (telefilm)
  • 2015-2021: Sultan Achour 10: Ministre Qandil
  • 2016: B73: Djamal
  • 2016: El Assrar
  • 2019: Rais Corso
  • 2019: AM l'Bac
  • 2020: Yemma

Teatre

Referències

  1. Sid Ahmed Agoumi a ikuska.com
  2. Sid Admed Agoumi, unifrance.org
  3. Sid Ahmed Agoumi a algeriades.com
  4. "Les diseurs de vérite", un drama social argelino, gana la Palma de Oro, Libertad Digital, 23 d'octubre de 2000