Sionisme socialista

Sionisme socialista

Israel Estat d'Israel Forces de Defensa d'Israel Forces de Seguretat d'Israel Histadrut Maguen David Adom Mossad Policia d'Israel President d'Israel Primer ministre d'Israel Quibuts Shin Bet United Hatzalah ZAKA

Líders polítics: Binyamín Netanyahu Chaim Weizmann Dàlia Itzik David Ben Gurion Golda Meir Menahem Beguín Theodor Herzl Tsippi Livni Ximon Peres Yitshaq Rabbín Zeev Jabotinski

Organitzacions sionistes Agència Jueva per la Terra d'Israel Associació Mutual Israelita Argentina B'nai B'rith Congrés Mundial Jueu Consell Representatiu de les Institucions Jueves de França Delegació d'Associacions Israelites Argentines Fons Nacional Jueu Hadassah Junta de Diputats dels Jueus Britànics Lliga Antidifamació Lliga de Defensa Jueva Organització Mundial de Dones Sionistes Organització Sionista Mundial

Partits polítics Agudat Israel Ha-Poel ha-Mizrahí Herut Kach Likud Mapam Mapai Mizrahí Nou Moviment - Mérets Partit Laborista Israelià Poalé Agudat Israel Poalé Tsiyyon Kadima Unió Sionista Blau i Blanc Yeix Atid

Sionisme Antisionisme Conflicte araboisraelià Der Judenstaat Dia de Theodor Herzl Dia de Zeev Jabotinski Història del sionisme Moviment Juvenil Sionista Sionistes Generals Sionisme revisionista Sionisme socialista Sionisme religiós Sionisme cristià Sionisme territorialista

El sionisme socialista (en hebreu: ציונות סוציאליסטית) (també conegut com a sionisme laborista) és el nom que rep l'ala esquerra tradicional del sionisme i es va orientar històricament cap al moviment obrer jueu. A diferència de la branca política del sionisme, fundada per Theodor Herzl i continuada per Chaim Weizmann, el sionisme socialista no va creure que pogués crear-se un Estat jueu apel·lant simplement a la comunitat internacional o recorrent al suport de nacions poderoses com Gran Bretanya, Alemanya o l'Imperi Otomà. Per contra, els sionistes socialistes van creure que solament es podria crear un Estat jueu com a part de la lluita de classes, amb els esforços de la classe obrera jueva assentada a Palestina i que construïa un Estat a través de la creació dels quibuts en el camp i d'un proletariat jueu en les ciutats. Els pensadors principals d'aquest corrent van ser Moises Hess (en la seva obra Roma i Jerusalem), Dov Ber Borojov (Bases del Sionisme Proletari), Nahum Sirkin, David Aron Godon i Berl Katzenelson. Va ser el corrent dominant del moviment sionista des del seu sorgiment fins a la dècada de 1970

Molts socialistes d'arreu del món han qüestionat que pugui considerar-se socialista una ideologia basada en la creació d'un estat colonial i excloent de les poblacions autòctones no jueves, plantejaments contraris a la més mínima solidaritat de classe i anti-racisme socialistes.