Socialisme budista

Es coneix com a socialisme budista a una combinació de les filosofies budista i socialista. Entre els qui han estat descrits com a socialistes budistes s'inclou a figures com el monjo tailandès Buddhadasa, el líder del moviment pels drets Dalit B.R. Ambedkar, el primer ministre de Sri Lanka Solomon Bandaranaike, el poeta coreà Han Yong-un, el primer ministre de Birmània U Nu, el rei de Cambodja Norodom Sihanouk[1][2] i el 14.[3][4]º Dalai Lama.[5]

Tant el budisme com el socialisme busquen una fi del sofriment humà, així com posar fi a l'egoisme.[6] Buddhadasa va encunyar la frase de "socialisme dhàrmic" assegurant que el socialisme és l'estat natural de les coses:[7]

« Mire als ocells: veiem que mengen només la quantitat de menjar que els seus estómacs poden contenir. No poden prendre més que això; No tenen graners. Mire cap avall a les formigues i insectes: això és tot el que poden fer. Mire els arbres: els arbres beuen només la quantitat d'aliment i aigua que el tronc pot contenir, i no poden absorbir més que això. Per tant, un sistema en el qual les persones no poden envair els drets dels altres o saquejar les seues possessions està d'acord amb la naturalesa i ocorre naturalment, i així és com s'ha convertit en una societat que continua sent una, fins que els arbres es tornen abundants, els animals es tornen abundants i eventualment els éssers humans es van fer abundants en el món. La llibertat d'acaparar estava estrictament controlada per la naturalesa en forma de socialisme natural.[7] »

Han Young-un per la seua banda va assegurar:

« Recentment estic planejant escriure sobre el socialisme budista. Igual que existeix el socialisme cristià com un sistema d'idees en el cristianisme, també ha d'haver-hi socialisme budista en el budisme.[4] »

Referències

  1. ↑ «Cambodia Under the Khmer Rouge». Arxivat de l'original el 2010-10-16. [Consulta: 14 maig 2020].
  2. ↑ Monarchy in South-East Asia: the faces of tradition in transition
  3. ↑ «What is Dhammic Socialism?». Arxivat de l'original el 26 de gener de 2010. [Consulta: 12 desembre 2019].
  4. ↑ 4,0 4,1 Tikhonov, Vladimir, Han Yongun's Buddhist Socialism in the 1920s-1930s, International Journal of Buddhist Thought and Culture 6, 207-228 (2006). PDF Arxivat 2012-07-17 a Wayback Machine.
  5. ↑ Tibet and China, Marxism, Nonviolence
  6. ↑ Shields, James Mark; Liberation as Revolutionary Praxis: Rethinking Buddhist Materialism; Journal of Buddhist Ethics. Volume 20, 2013.
  7. ↑ 7,0 7,1 Dhammic Socialism Political Thought of Buddhadasa Bhikku, Chulalangkorn Journal of Buddhist Studies 2 (1), page 118 (2003) PDF Arxivat 2012-03-13 a Wayback Machine.