Solanum americanum
  | |
| Planta | |
|---|---|
| Color de les flors | blanc i groc |
| Tipus de fruit | baia |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Solanales |
| Família | Solanaceae |
| Tribu | Solaneae |
| Gènere | Solanum |
| Espècie | Solanum americanum Mill., 1768 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Solanum americanum, amb el nom comú en anglès d'American nightshade o Glossy nightshade, és una espècie de planta herbàcia d'amplia distribució però de lloc d'origen incert però dins la zona tropical i subtropical americana, d Melanèsia, Nova Guinea, i Austràlia.[3][4]
Aquesta planta es troba naturalitzada a lazona tropical del Pacífic i de l'Índic, incloent Hawaii, Indoxina, Madagascar i Àfrica, probablement per una introducció antropogènica.
Solanum americanum és una de les espècies més variables morfològicament dins la secció botànica Solanum.[5] Es pot confondre amb espècies del Complex Solanum nigrum.[6]
Descripció
Solanum americanum arriba a fer fins a 1,5 m d'alt i és una planta anual o perenne de curtavida. Té les fulles ceroses i de disposició alternada que varien molt de mida dins la planta. Les florsfan fins a 1 cm de diàmetre, són de color blanc i ocasionalment propra. El fruit és una baia negra de 5-10|mm de diàmetre que conté nombroses llavors petites.
Taxonomia
Solanum americanum és un tàxon variable de vegades considerat com format per diverses espècies o per diverses subespècies.[3] o fins i tot, alguns botànics la consideren la mateixa espècie que Solanum nigrum[2]
Toxicitat
Conté glicoalcaloides tòxics i s'ha d'anar amb compte en usarlo com planta medicinal (com es fa en la medicina tradicional africana) o com aliment.[6] El fruit verd és particularment verinós i consumir-lo verd pot ocasionar la mort en els infants.[7] Ripe berries and foliage may also cause poisoning.[7] Això es deu als alts nivells de glucoalcaloides, solanina i solamargina,.[8] Altres toxines presents inclouen la caconina, solasonina, solanigrina, gitogenina i traces de saponines,[9] com també alcaloides tropans escopolamina (hioscina), atropina i hioscyamina.[10][11]
Al Transkei, les persones que viuen a les zones rurals tenen una alta incidència de càncer d'esòfag pel fet d'usar S.americanum com aliment.[9] També el ramat pot resultar enverinat pels alts nivells de nitrat que contenen les fulles.[9]
Ús com aliment
El fruit madur es prepara en melmelades o es menja cru.[9] Els brots joves verds i bullits es mengen en diversos llocs.[12][13] En altres llocs es mengen les fulles en amanida.[7]
Medicinal
Es fa servir com planta medicinal a Camerun, Kenya, Hawaii, Panamà, Sierra Leone, Tanzània i Pakistan.[5][11] A la Xina se'n fa una infusió pel tractment del càncer cervical.[9]
En la recerca científica s'ha demostrat que els extractes de S.americanum tenen activitat antivírica selectiva contra virus del tipus-1 herpes simplex (HSV-1).[14]
Els extractes amb metanol de S.americanum tenen alta activitat antimicrobiana contra Escherichia coli, Pseudomonas aeruginosa, Staphylococcus aureus i Aspergillus niger. No tenen activitat antibacteriana els extractes amb aigua.[15]
Referències
- ↑ «GRIN Taxonomy». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 7 desembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 The Plant List
- ↑ 3,0 3,1 «Solanum americanum – New South Wales Flora Online». PlantNET – The Plant Information Network System. Sydney, Australia: The Royal Botanic Gardens and Domain Trust, 2001. [Consulta: 29 maig 2013].
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 16 de març 2012. [Consulta: 29 maig 2013].
- ↑ 5,0 5,1 Edmonds, J. M., Chewya, J. A., Black Nightshades, Solanum nigrum L. and related species, International Plant Genetic Resources Institute.[1][Enllaç no actiu]
- ↑ 6,0 6,1 Mohy-ud-dint, A.; Khan, Z.; Ahmad, M.; Kashmiri, M. A. «Chemotaxonomic value of alkaloids in Solanum nigrum complex». Pakistan Journal of Botany, 42, 1, 2010, pàg. 653–660 [Consulta: 29 maig 2013].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Tull, D.. Edible and Useful Plants of Texas and the Southwest: A Practical Guide. University of Texas Press. ISBN 978-0-292-78164-1.
- ↑ Al Chami, L.; Mendez, R.; Chataing, B.; O'Callaghan, J.; Usubilliga, A.; Lacruz, L. «Toxicological effects of α-solamargine in experimental animals» (Citation and abstract only). Phytotherapy Research, 17, 3, 2003, pàg. 254–258. Arxivat de l'original el 16 de juny 2012. DOI: 10.1002/ptr.1122 [Consulta: 29 maig 2013].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Nellis,D., Poisonous Plants and Animals of Florida and the Caribbean, Pineapple Press, 1997
- ↑ Wildflowers of Tucson - Arizona Poisonous Tucson Plants
- ↑ 11,0 11,1 Zubaida,Y., Azbta,K.S., Syeda,M.A., 2004, Medicinally Important Flora of Dhibbia Karsal Village (Mianwali District Punjab), Asian Journal of Plant Sciences 3(6): pp 757-762 [2]
- ↑ «Factsheet – * Solanum americanum». Electronic Flora of South Australia. South Australian Government. [Consulta: 29 maig 2013].
- ↑ Olet, E. A.; Heun, M.; Lye, K. A. «African crop or poisonous nightshade; the enigma of poisonous or edible black nightshade solved». African Journal of Ecology, 43, 2, 2005, pàg. 158–161. DOI: 10.1111/j.1365-2028.2005.00556.x [Consulta: 29 maig 2013].
- ↑ Ali,A.M., Mackeen,M.M., El-Sharkawy,S.H., Abdul Hamid,J., and Ismail,N.H., Ahmad,F., and Lajis,M.N., (1996) Antiviral and Cytotoxic Activities of Some Plants Used in Malaysian Indigenous Medicine. Pertanika Journal of Tropical Agricultural Science, 19 (2/3). pp. 129-136. ISSN 0126-6128
- ↑ Gugulothu,V., Ajmeera,R., Vatsvaya,S.R. (2011) Screening for in vitro antimicrobial activity of Solanum americanum Miller., Journal of Recent Advances in Applied Sciences, 26 pp 43-46.[3] Arxivat 2015-06-05 a Wayback Machine.
Enllaços externs
- Plants for a future
- Molluscicidal Activity of the Puerto Rican Weed, Solanum nodiflorum
