Sophie Wilmès
(2020) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 gener 1975 (49 anys) Ixelles (Bèlgica) |
Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica | |
15 juliol 2022 – ← Nathalie Gilson Legislatura: cinquanta-cinquena legislatura de la Cambra de Representants de Bèlgica | |
Ministre d'Afers Europeus | |
1r octubre 2020 – 21 abril 2022 ← Koen Geens – Alexander De Croo → Membre del gabinet: govern De Croo | |
57a Ministra d'afers exteriors de Bèlgica | |
1r octubre 2020 – 21 abril 2022 ← Philippe Goffin – Alexander De Croo → | |
Deputy Prime Minister of Belgium (en) | |
1r octubre 2020 – 21 abril 2022 – David Clarinval → Membre del gabinet: govern De Croo | |
52a Primer ministre de Bèlgica | |
27 octubre 2019 – 1r octubre 2020 ← Charles Michel – Alexander De Croo → Membre del gabinet: primer govern de Sophie Wilmès, segon govern Wilmès | |
Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica | |
20 juny 2019 – març 2020 Legislatura: cinquanta-cinquena legislatura de la Cambra de Representants de Bèlgica | |
Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica | |
octubre 2014 – ← Didier Reynders Legislatura: cinquanta-quatrena legislatura de la Cambra de Representants de Bèlgica | |
Dades personals | |
Formació | Institut d'Estudis Superiors de Comunicacions Socials Universitat Saint-Louis de Brussel·les |
Activitat | |
Camp de treball | Pressupost |
Ocupació | política, economista |
Partit | Moviment Reformador |
Participà en | |
20 gener 2020 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020 |
Família | |
Cònjuge | Christopher Stone (2009–) |
Pare | Philippe Wilmès |
Lloc web | sophiewilmes.be |
Sophie Wilmès (Ixelles, 15 de gener de 1975) és una política belga francòfona.[1] Membre del partit Mouvement Réformateur, va ser primera ministra de Bèlgica d'ençà de l'octubre de 2019 fins a l'1 d'octubre del 2020 i és actualment viceprimera ministra i alhora ministra d'Afers exteriors
Va debutar en política amb 25 anys, a les eleccions municipals de l'any 2000 al districte d'Uccle. Va compaginar el càrrec amb la seva feina a la Comissió Europea, que consistia en la gestió financera de programes de cooperació amb Àsia. El 2007 es va convertir en regidora primera de Rhode-Saint-Genèse. El 2014 va ser diputada federal i, poc després Charles Michel, la va anomenar ministra de pressupost en substitució d'Hervé Jamar, que abandonava el càrrec per ser governador de la província de Liège.[2] El 2018 també va assumir les carteres de Política Científica i de Funció Pública.
El 27 d'octubre de 2019, arrel de la renúncia de Charles Michel com a primer ministre per ocupar la presidència del Consell Europeu, va esdevenir la primera ministra en funcions del govern belga, convertint-se així en la primera dona en ocupar aquest càrrec.[1] L'executiu en funcions només tenia 38 diputats dels 150 existents al parlament belga.[3] Degut a la crisi ocasionada per la pandèmia de la COVID-19, al març de 2020 el rei Felip de Bèlgica li va encomanar la formació de govern. El parlament federal li va donar suport per 84 vots a favor i 44 en contra, tot i que només de forma provisional per fer front a la crisi.[4] Al maig de 2020, quan va anar a visitar un hospital, el personal sanitari que l'havia de rebre li va girar l'esquena com a signe de protesta, per reclamar una revalorització de la seva feina i perquè Bèlgica estava experimentant una de les taxes de mortalitat per coronavirus més alta del món.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «La liberal Sophie Wilmes, primera dona cap de govern a Bèlgica». CCMA, 28-10-2019.
- ↑ «Hervé Jamar quitte le gouvernement fédéral, remplacé par Sophie Wilmès». La Dernière Heure, 21-09-2015.(francès)
- ↑ «El marc polític de Bèlgica». Catalonia Trade Portal.(anglès)
- ↑ «Govern reforçat a Bèlgica amb una dona al capdavant». El Punt Avui, 20-03-2020.
- ↑ «La protesta dels sanitaris d'un hospital belga: donar l'esquena a la primera ministra». CCMA, 17-05-2020. [Consulta: 5 juny 2020].