Sud global

En vermell, aquells països que podrien ser considerats Sud Global.

Sud global és un terme utilitzat en estudis postcolonials i transnacionals que pot referir-se tant al tercer món com al conjunt de països en vies de desenvolupament.[1] També pot incloure a les regions més pobres (en general al sud) de països rics (del nord global).[2] El sud global és un terme que estén el concepte de país en vies de desenvolupament. Habitualment es refereix a tots aquells països que tenen una història interconnectada de colonialisme, neocolonialisme i una estructura social i econòmica amb grans desigualtats en nivells de vida, esperança de vida o accés a recursos.[3]

Orígens

El primer ús del sud global en un sentit polític contemporani va ser el 1969 per Carl Oglesby, que va escriure a la revista catòlica Commonweal en un número especial sobre la guerra del Vietnam. Oglesby va argumentar que segles de "domini del nord sobre el sud global [...] ha convergit [...] per produir un ordre social intolerable".[4]

El terme va obtenir un atractiu al llarg de la segona meitat del segle xx, que es va accelerar ràpidament a principis del segle XXI. Va aparèixer en menys de dues dotzenes de publicacions el 2004, però en centenars de publicacions el 2013.[5] L'aparició del nou terme va significar mirar les problemàtiques realitats dels seus predecessors, és a dir: Tercer Món o Món en desenvolupament. El terme és menys jeràrquic.[6]

Debats sobre el terme

Amb el seu desenvolupament, molts estudiosos van preferir utilitzar el sud global que els seus predecessors, com ara "països en desenvolupament" i "tercer món". Leigh Anne Duck, coeditora de Sud Global, va argumentar que el terme és més adequat per resistir a les "forces hegemòniques que amenacen l'autonomia i el desenvolupament d'aquests països".[7] Alvaro Mendez, cofundador de la Unitat Global Sud de la Escola de Londres d'Econòmica i Ciència Política, ha aplaudit els aspectes empoderadors del terme. En un article, Discussió sobre el sud global, Mendez parla de les economies emergents en països com la Xina, l'Índia i el Brasil. Es preveu que cap al 2030, el 80% de la població de classe mitjana del món viurà en països en desenvolupament.[8] La popularitat del terme "marca un canvi central des del desenvolupament i la diferència cultural" i reconeix la importància de les relacions geopolítiques.[9]

Els crítics d'aquest ús sovint defensen que es tracta d'un terme vaguet".[10] Altres han defensat que el terme, el seu ús i les seves conseqüències posteriors es beneficien principalment dels de les classes altes dels països del Sud Global;[6] que són capaços de treure profit de la realitat política i econòmica d'expandir les relacions sud-sud."[6]

Àmbit

Els límits geogràfics del Sud Global continuen sent una font de debat. Crítics i estudiosos com Andrea Hollington, Oliver Tappe, Tijo Salverda i Tobias Schwarz coincideixen que el terme no és un "concepte estàtic".[6] Altres, com Rodolfo Magallanes, han defensat "agrupar una gran varietat de països i regions en una categoria perquè tendeix a enfosquir relacions específiques (històriques) entre diferents països i / o regions" i els desequilibris de poder dins d'aquestes relacions.[6] Argumenta que això "pot enfosquir les diferències de riquesa dins dels països i, per tant, les similituds entre els rics del Sud Global i del Nord Global, així com la situació pèssima que poden tenir els pobres a tot el món".[6]

El terme no és estrictament geogràfic i no és "una imatge del món dividida per l'equador, que separa els països més rics dels seus companys més pobres".[6] Més aviat, la geografia s'hauria d'entendre més fàcilment com a econòmica i migratòria, el món entès a través del “context més ampli de globalització o capitalisme global”.[6]

Ús del terme

El sud global (Global South) "va sorgir en part per ajudar els països de l'hemisferi sud a treballar en col·laboració en qüestions polítiques, econòmiques, socials, ambientals, culturals i tècniques."[11][12] Això s'anomena cooperació Sud-Sud (SSC), un terme polític i econòmic que fa referència a l'objectiu a llarg termini d'aconseguir canvis econòmics mundials que beneficien mútuament els països del Sud Global i condueixen a una major solidaritat entre els desfavorits del sistema mundial."[11][12] L'esperança és que els països del Sud Global “s'ajudin mútuament en el desenvolupament social, polític i econòmic, alterant radicalment el sistema mundial per reflectir els seus interessos i no només els interessos del Nord Global en el procés”.[11] Es guia pels principis de "respecte a la sobirania nacional, propietat nacional, independència, igualtat, no condicionalitat, no interferència en les polítiques internes i benefici mutu."[13][14] Els països que utilitzen aquest model de cooperació Sud-Sud ho veuen com una "relació mútuament beneficiosa que difon coneixements, habilitats, competències i recursos per afrontar els seus reptes de desenvolupament com l'alta pressió poblacional, la pobresa, la fam, les malalties, el degradació ambiental, els conflictes i els desastres naturals".[13][14] Aquests països també col·laboren per tractar "qüestions transfrontereres com la protecció del medi ambient, el VIH/SIDA".[13][14] i el moviment de capital i de treball.[13][14]

A mesura que els líders del Sud Global es van fer més afirmatius en la política mundial en els anys 90 i 2000, la cooperació Sud-Sud ha augmentat per "desafiar el domini polític i econòmic del nord".[13][14][15] Aquesta cooperació s'ha convertit en un concepte polític i econòmic popular arran de les migracions geogràfiques de l'activitat de fabricació i producció des del nord al sud global[15] i l'acció diplomàtica de diversos estats, com la Xina.[15] Aquestes tendències econòmiques contemporànies han "millorat el potencial històric del creixement econòmic i la industrialització al sud global", que ha renovat els esforços dirigits de la SSC que "afluixen les estructures imposades durant l'època colonial i traspassen els límits de la geografia política i econòmica de postguerra".[11] Utilitzat en diversos llibres i en números especials de literatura nord-americana, el terme Global South, recentment es va fer destacat per a la literatura dels Estats Units.[16]

Govern, politica i administració

Generalment, els estats del sud global només han assolit l'autodeterminació i la democràcia plenes després de la segona meitat del segle xx. Molts van ser governats per una potència imperial europea fins a la descolonització. Els sistemes polítics al sud global són diversos, però la majoria dels estats havien establert alguna forma de govern democràtic a principis del segle xxi, amb diversos graus d'èxit i llibertat política.[17] Molts es consideren democràcies lliures o defectuoses per índexs de llibertat com l'índex de la democràcia, la llibertat al món i l'índex de la llibertat al món i després de la descolonització i la independència, les elits sovint han tingut el control oligàrquic del govern.[cal citació]

L'establiment d'un estat democràtic saludable ha estat sovint desafiat per la corrupció generalitzada i el nepotisme i per una baixa confiança i participació en el procés democràtic. Els habitants del Sud Global van ser introduïts als sistemes democràtics més tard i de manera més brusca que els seus homòlegs del nord i, a vegades, es van orientar per esforços governamentals i no governamentals per fomentar la participació. El sociòleg Patrick Heller defineix com a "ciutadania efectiva": "tancar el buit entre els drets legals formals en l'àmbit civil i polític, i la capacitat real de practicar de manera significativa aquests drets [...]"[18]

Economia

Regions mundials per riquesa total (en bilions de dòlars USD), 2018

Els països en desenvolupament es refereixen sense voler al Sud Global. Després de la independència i la descolonització del segle xx, aquests estats van tenir una necessitat urgent de noves infraestructures, indústria i estimulació econòmica. Molts van confiar en la inversió estrangera. Aquest finançament es va centrar en la millora de les infraestructures i la indústria, però va suposar un sistema d'explotació sistèmica.[cal citació] Exportaven matèries primeres, com ara cautxú, per a regatejar i negociar. Les empreses amb seu al món occidental han utilitzat sovint la mà d'obra més barata del sud global per a la producció.[19] Occident es va beneficiar significativament d'aquest sistema, però va deixar el Sud Global sense desenvolupar.

Aquest arranjament de vegades s'anomena neocolonialisme, és a dir, un sistema pel qual els països menys desenvolupats són aprofitats pels països menys desenvolupats. No vol dir necessàriament que les antigues colònies siguin controlades pel seu antic colonitzador; es refereix a una explotació colonial. S'han establert diverses institucions amb l'objectiu de posar fi a aquest sistema.[20] Una d'aquestes institucions és el Nou Ordre Econòmic Internacional. Tenen una política “sense restriccions” que promou que els països en desenvolupament siguin o es facin autosuficients. Més concretament, defensen la sobirania dels recursos naturals i la industrialització.

Els problemes globals que més sovint han discutit les nacions del Sud global inclouen necessitats de globalització, governança global de la salut, salut i prevenció. Això ho contrasta amb problemes que tendeixen a abordar les nacions occidentals, com ara les innovacions en ciència i tecnologia.[21] Les coalicions de països en vies de desenvolupament, com el NIEO, solen lluitar contra la paritat en l'escenari mundial. L'augment de la Xina podria implicar l'augment dels països BRIC.[19]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Mitlin, Diana; Satterthwaite, David. Urban Poverty in the Global South: Scale and Nature. Routledge, 2013. ISBN 9780415624664. 
  2. ↑ Braveboy-Wagner, Jacqueline Anne. The Foreign Policies of the Global South: Rethinking Conceptual Frameworks. Lynne Rienner Publishers, 2003. ISBN 9781588261755. 
  3. ↑ (anglès) The Global South. Contexts. 2012.
  4. ↑ Oglesby, Carl «Vietnamism has failed ... The revolution can only be mauled, not defeated». Commonweal, 90, 1969.
  5. ↑ ; Ranke, Karen; Hempel, Fabian; Köhler, Jonas«The Use of the Concept 'Global South' in Social Science & Humanities». Humboldt University of Berlin, 11-07-2014.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 «Introduction: Concepts of the Global South». Arxivat de l'original el 2016-09-04.
  7. ↑ «Introduction: Concepts of the Global South | GSSC», 04-09-2016. Arxivat de l'original el 2016-09-04.
  8. ↑ «Discussion on the Global South | GSSC», 26-10-2016. Arxivat de l'original el 2016-10-26.
  9. ↑ dados, nour; connell, raewyn «the global south». Contexts, 11, 1, 01-01-2012, pàg. 12–13. DOI: 10.1177/1536504212436479. JSTOR: 41960738.
  10. ↑ Eriksen, Thomas Hylland. «What´s wrong with the Global North and the Global South?». Global South Studies Center, gener 2015. Arxivat de l'original el 2016-10-09.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Gray, Kevin; Gills, Barry K. «South–South cooperation and the rise of the Global South». Third World Quarterly, 37, 4, 02-04-2016, pàg. 557–574. DOI: 10.1080/01436597.2015.1128817. ISSN: 0143-6597.
  12. ↑ 12,0 12,1 South-south cooperation. (2013). Appropriate Technology, 40(1), 45-48. Retrieved from http://search.proquest.com/docview/1326792037
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 United Nations. «United Nations: Special Unit for South-South Cooperation». United Nations Development Programme. Arxivat de l'original el 2015-09-19. [Consulta: 24 desembre 2019].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 United Nations. «United Nations Office for South-South Cooperation». United Nations Development Programme. Arxivat de l'original el 2012-12-03. [Consulta: 24 desembre 2019].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Acharya, Amitav «Studying the Bandung conference from a Global IR perspective». Australian Journal of International Affairs, 70, 4, 03-07-2016, pàg. 342–357. DOI: 10.1080/10357718.2016.1168359. ISSN: 1035-7718.
  16. ↑ Kim, Heidi Kathleen «The Foreigner in Yoknapatawpha: Rethinking Race in Faulkner's "Global South"». Philological Quarterly, 90, Spring 2011, pàg. 199–228.
  17. ↑ Palat, Ravi Arvind «World Turned Upside Down? Rise of the global South and the contemporary global financial turbulence». Third World Quarterly, 31, 3, 2010, pàg. 365–366. DOI: 10.1080/01436597.2010.488465.
  18. ↑ Heller, Patrick «Democracy, Participatory Politics and Development: Some Comparative Lessons from Brazil, India and South Africa». Polity, 44, 4, 2012, pàg. 644–646. DOI: 10.1057/pol.2012.19.
  19. ↑ 19,0 19,1 Roy, Pallavi «Economic growth, the UN and the Global South: an unfulfilled promise». Third World Quarterly, 37, 7, 2016, pàg. 1291–1293. DOI: 10.1080/01436597.2016.1154440.
  20. ↑ «Neocolonialism» (en anglès).
  21. ↑ Ager, Alastair; Yu, Gary; Hermosilla, Sabrina «Mapping the key issues shaping the landscape of global public health». Global Public Health, 7, 1, 2012, pàg. 16–28.

Bibliografia

  • Coexisting Contemporary Civilizations. Arabomusulmà, Xinès Bharati, i Occident per Guy Ankerl. INUPress, Gènova, 2000.