Tatiana Hidalgo-Marí

Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió.
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Plantilla:Infotaula personaTatiana Hidalgo-Marí
Nom originalTatiana Hidalgo Marí
Biografia
Naixement14 de juliol de 1985
Almoines (València)

Tatiana Hidalgo-Marí (Almoines, Safor, 1985) és una escriptora valenciana i teòrica de la televisió i les industries audiovisuals.

Trajectòria

Va estudiar la Llicenciatura en Publicitat i Relacions Públiques i un Màster en Comunicació i Industries Creatives a la Universitat d'Alacant. L'any 2013 obté el Doctorat en Comunicació Audiovisual i Publicitat per la Universitat d'Alacant, amb una tesi que analitzava el mite de la femme fatale en diversos discursos culturals.[1]

És Professora titular de Semiòtica al Departament de Comunicació i Psicologia Social de la Universitat d'Alacant.[2] Ha impartit docència a la Universitat Politècnica de València, en assignatures sobre cinema i audiovisual, així com a la Universidad Internacional de La Rioja, a la Universitat Camilo José Cela i a la Universitat Europea Miguel de Cervantes, entre altres. Ha publicat més de cinquanta articles científics sobre formats de ficció, cinema i televisió i ha coordinat més de vint obres relacionades amb el discurs audiovisual, la comunicació i l'alfabetitzacio mediàtica. Fruït de la seva trajectoria investigadora, l'any 2020, desprès d'obtindre un projecte d'I+D emergent de la Universitat d'Alacant, crea Teletropias: Observatori del discurs televisiu, un observatori multidisciplinar sobre televisió i continguts televisius en el que participen investigadors i investigadores de diverses universitats espanyoles i iberoamericanes.[3]

Participa activament en activitats de transferència del coneixement, en concret, col·laborant amb empreses i institucions relacionades amb el món audiovisual i la ficció televisiva, com The Twisted Mirror Podcast o Infomix (2022-2023), entre altres.

L'any 2022 va guanyar el Premi Valencia Nova de Poesia en valencià amb el seu primer poemari "Mise en abyme", publicat per Editorial Bromera.[4] També ha estat finalista a la XXIV Mostra i III Concurs de poesia d'Avinyonet de Puigventós, amb l'obra titulada "La vanitat".[5]

Obres

Investigació i obres col.lectives

  • Mujer y televisión. Géneros y discursos en la pequeña pantalla. Editorial UOC, 2018.[6]
  • Rebel Girls! Desigualdad de género, discursos y activismo en la industria musical. Gedisa, 2023[7]
  • La comunicación desde una perspectiva global:El camino hacia la alfabetización mediática. Editorial Fragua, 2023.[8]
  • La innovación docente, a debate. Aplicaciones en torno a la Comunicación Audiovisual, Publicidad, Relaciones Públicas y Periodismo. Editorial Fragua, 2022.[9]
  • La narrativa audiovisual. Del concepto a la alfabetización mediática. Editorial Fragua, 2020.[10]
  • Influencias y consecuencias de la pandemia en la Comunicación. Editorial Fragua,2022.[11]
  • Comunicación, periodismo y publicidad. Retos profesionales en tiempos de crisis. Editorial Fragua, 2021.[12]
  • Perspectivas y tendencias en la investigación en comunicación: Hacia dónde vamos. Editorial Fragua, 2020.[13]
  • Comunicación y entretenimiento: cambio, continuidad e innovación. Editorial Fragua, 2024. [14]
  • Las series españolas en 2021. I Informe Anual de Teletropías: Observatorio del discurso televisivo. Universitas, 2022.[15]

Literatura. Obra poètica.

  • Mise en abyme (Edicions Bromera, 2022). Premi Valencia Nova de Poesia en Valencià.[4]
  • La vanitat (2023) (Avinyonet de Puigventós, 2023). Finalista premi de poesia d'Avinyonet de Puigventós.[5]

Referències

  1. ↑ Hidalgo-Marí, Tatiana «De Pandora i altres mals: la divulgació industrial-cultural del mite de la dona fatal». Tesi Doctoral, 18-01-2013.
  2. ↑ «HIDALGO MARI, TATIANA». [Consulta: 24 agost 2024].
  3. ↑ «Las series españolas en 2021. I Informe Anual de Teletropías: Observatorio del discurso televisivo (2022)». [Consulta: 24 agost 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 «El «prestigio» de los premios literarios València». Levante. [Consulta: 24 agost 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Avinyonet de Puigventós té a punt la proclamació dels premis de poesia».
  6. ↑ Mujer y televisión: géneros y discursos femeninos en la pequeña pantalla. Barcelona: UOC, 2018. ISBN 978-84-9180-140-5. 
  7. ↑ Rebel girls! desigualdad de género, discursos y activismo en la industria musical. Primera edición. Barcelona: Gedisa, 2023. ISBN 978-84-19406-10-1. 
  8. ↑ La comunicación desde una perspectiva global:El camino hacia la alfabetización mediática. (en español). Fragua, 2022. ISBN 978-84-7074-974-2. 
  9. ↑ La innovación docente, a debate. Aplicaciones en torno a la Comunicación Audiovisual, Publicidad, Relaciones Públicas y Periodismo. Fragua, 2020. ISBN 978-84-09-25936-6. 
  10. ↑ La narrativa audiovisual: del concepto a la alfabetización mediática. Madrid: Editorial Fragua, 2020. ISBN 978-84-7074-885-1. 
  11. ↑ Influencias y consecuencias de la pandemia en la comunicación. Fragua, 2021. ISBN 9788470749230. 
  12. ↑ Comunicación, periodismo y publicidad. Retos profesionales en tiempos de crisis. Fragua, 2020. ISBN 9788470748868. 
  13. ↑ PERSPECTIVAS Y TENDENCIAS EN LA INVESTIGACIÓN EN COMUNICACIÓN: ¿H ACIA DÓNDE VAMOS?. McGraw Hill, 2023. ISBN 9788419544902. 
  14. ↑ COMUNICACIÓN Y ENTRETENIMIENTO: CAMBIO, CONTINUIDAD E INNOVACIÓN. ISBN 9788412853995. 
  15. ↑ Las series españolas en 2021. I Informe Anual de Teletropías: Observatorio del discurso televisivo. Universitas, 2022. ISBN 978-84-09-38440-2.