The Belle of New York
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Charles Walters |
Protagonistes | Fred Astaire, Vera-Ellen |
Director artístic | Cedric Gibbons, Jack Martin Smith |
Producció | Arthur Freed |
Guió | Robert O'Brien, Irving Elinson i Chester Erskine a partir de l'obra de Hugh Morton |
Música | Harry Warren |
Fotografia | Robert H. Planck |
Muntatge | Albert Akst |
Vestuari | Helen Rose, Gile Steele |
Maquillatge | Robert Alton |
Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1952 |
Durada | 81 minuts |
Idioma original | anglès |
Descripció | |
Gènere | musical |
Lloc de la narració | Nova York |
The Belle of New York és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida per Charles Walters, estrenada el 1952.
Argument
Charlie Hill, seductor inveterat, s'enamora d'Angela Bonfils, que s'ocupa de l'Exèrcit de Salvació. Com mai no ha treballat, i per agradar a la seva estimada, prova sort en diverses feines on no provoca més que catàstrofes. Angela es decideix amb tot a casar-se amb ell, amb l'assentiment de la vella tia de Charlie. Però la idea d'aquest matrimoni desagrada a Max Ferris, del qual Charlie és l'únic client...
Repartiment
- Fred Astaire: Charlie Hill
- Vera-Ellen: Angela Bonfils
- Anita Ellis: Angela Bonfils (cant)
- Marjorie Main: Mrs Phineas Hill
- Keenan Wynn: Max Ferris
- Alice Pearce: Elsie Wilkins
- Clinton Sundberg: Gilford Spivak
- Gale Robbins: Dixie "Deadshot" McCoy
Cançons de la pel·lícula
- When I'm Out With The Belle Of New York - Cor d'homes
- Who Wants To Kiss The Bridegroom - Charlie & Girls
- Let A Little Love Come In - Elsie i Angela
- Seeing's Believing - Charlie
- Baby Doll - Charlie & Angela
- Oops - Charlie
- A Bride's Wedding Day Song (Curries And Ives) - Charlie & Angela
- Naughty But Nice - Angela
- I Wanna be a Dancin Man - Charlie
- I Love to Beat the Big Bass Drum (no-utilitzada)
- When I'm Out With the Belle of New York - Angela & Cor (no-utilitzada)
Crítica
Fins i tot el cinema indie té imitadors, i la pel·lícula d'Alejandro G. Monteverde és un simulacre de producte d'autor on tots els elements identificatius són allà, però falta una cosa essencial: l'ànima, l'originalitat, allò que es diu estil i que dona personalitat. Neta d'imatge, impecable en la seva banda sonora i molt calculada perquè la història no ofengui ni a gringos ni a mexicans, la cinta és com aquest cargol de mar que el protagonista troba a la sorra: hi haurà gent que la trobarà artística, i fins i tot arriscada, quan és d'un convencionalisme que espanta, i d'altres (suposo que una minoria, per això el seu èxit al mercat EUA), que no voldran tenir-la com a ornament decoratiu perquè pugui contaminar el seu gust.[1]
Al voltant de la pel·lícula
- Judy Garland va ser proposada pel paper d'Angela, i Mae West pel de la Sra. Hill.
- La comèdia musical en què s'inspira la pel·lícula, llibret d'Hugh Morton i música de Gustav Kerker, va ser creada a Broadway el 28 de setembre de 1897.
- La pel·lícula és l'última col·laboració de Robert Alton i Fred Astaire.
Referències
- ↑ «The Belle of New York» (en castellà). Fotogramas. [Consulta: 12 febrer 2012].