Theodor Boveri

Infotaula de personaTheodor Boveri

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 octubre 1862 Modifica el valor a Wikidata
Bamberg Modifica el valor a Wikidata
Mort15 octubre 1915 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Würzburg Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicalemany
FormacióUniversitat de Múnic Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perDesenvolupament embrionari
Teoria cromosòmica de l'herència
Centrosoma
Activitat
OcupacióGenètica, biologia cel·lular
OcupadorUniversitat de Würzburg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1913–)
Acadèmia Bavaresa de Ciències
Acadèmia de Ciències de Rússia
Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
AlumnesNettie Stevens Modifica el valor a Wikidata
Influències
Kristine Bonnevie
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeMarcella Boveri Modifica el valor a Wikidata
FillsMargret Boveri Modifica el valor a Wikidata
GermansRobert Boveri (en) Tradueix i Walter Boveri Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1913)  Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts
  • (1912)  Medalla Erzherzog Rainer Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Theodor Heinrich Boveri (12 d'octubre de 1862 - 15 d'octubre de 1915) va ser un biòleg alemany conegut pels seu estudis sobre la biologia cel·lular en relació. Va estar casat amb la biòloga nord-americana Marcella O'Grady (1863-1950) que havia estat estudiant de doctorat a l'Institut Zoològic de Würzburg amb qui es casà durant el darrer lustre del segle xix i que fou una de les més directes col·laboradores a la recerca de Boveri.[1] Amb Marcella tingué la seva única filla Margret Boveri (1900-1975) que es va convertir en una de les més conegudes periodistes alemanyes de la postguerra.

El treball de Boveri amb eriçons de mar va mostrar que era necessari disposar tots els cromosomes presents perquè hi hagués un correcte desenvolupament embrionari. Aquest descobriment va ser una part clau de la teoria cromosòmica de Boveri-Sutton. El seu descobriment significatiu va ser el centrosoma (1888), que va descriure com un òrgan especial de la divisió cel·lular. Boveri també va descobrir el fenomen de la disminució de la cromatina durant el desenvolupament embrionari del nematode Parascaris.

També argumentà el 1902 que un tumor cancerós comença amb una única cèl·lula en què la composició dels seus cromosomes esdevé alterada, fent que les cèl·lules es divideixin sense control. També proposà l'existència de punts de control del cicle cel·lular, els gens supressors de tumors i oncogens i que les mitosis aberrants i la proliferació cel·lular incontrolada pot ser causada per la radiació, danys físics o químics o per patògens microscòpics. Fou més tard que investigadors com Thomas Hunt Morgan el 1915 demostraren les hipòtesis de Boveri.

Obres

Algunes de les obres publicades de Boveri són aquestes:

  • Boveri, Theodor. Gustav Fischer. Zellen Studien (en alemany). Volum I. Jena: Gustav Fischer, 1887, p. 93 pàgs.. 
  • Boveri, Theodor. Gustav Fischer. Zellen Studien (en alemany). Volum II. Jena: Gustav Fischer, 1888, p. 234 pàgs.. 
  • Boveri, Theodor. Gustav Fischer. Zellen Studien (en alemany). Volum III. Über das Verhalten der chromatischen Kernsubstanz bei der Bildung de Richtungskörper und ber Befruchtung. Jena: Gustav Fischer, 1890, p. 190 pàgs.. 
  • Boveri, Theodor. Gustav Fischer. Die Entwickelung von Ascaris megalocephala mit besonderer Rücksicht auf die Kernverhältnisse (en alemany). Jena: Gustav Fischer, 1899, pàgs.. 
  • Boveri, Theodor. Gustav Fischer. Zellen Studien (en alemany). Volum IV. Ueber der Natur der Centrosomen. Jena: Gustav Fischer, 1900, p. 93 pàgs.. 
  • Boveri, Theodor. Gustav Fischer. Ergebnisse über die Konstitution der chromatischen Substanz des Zellkerns (en alemany). Volum V. Ueber die Abhängigkeit der Kerngröße und Zellenzahl der Seeigel-Larven von der Chromosomenzahl der Ausgangszellen. Jena: Gustav Fischer, 1904, p. 130 pàgs.. 
  • Boveri, Theodor. Gustav Fischer. Zellen Studien (en alemany). Volum V. Ueber die Abhängigkeit der Kerngröße und Zellenzahl der Seeigel-Larven von der Chromosomenzahl der Ausgangszellen. Jena: Gustav Fischer, 1905, p. 91 pàgs.. 
  • Boveri, Theodor. Gustav Fischer. Zellen Studien (en alemany). Volum VI. Die Entwicklung dispermet Seeigel-Eier. Ein Beitrag zur Befreuchtunglehre und zur Theorie des Kerns. Jena: Gustav Fischer, 1907, pàgs.. 
  • Boveri, Theodor «Concerning The Origin of Malignant Tumours». Journal of Cell Science, 121, Supplement 1, 2008, pàg. 1–84. Arxivat de l'original el 2010-02-17. DOI: 10.1242/jcs.025742. PMID: 18089652 [Consulta: 22 febrer 2013].

Referències

  1. ↑ «Boveri, Marcella Imelda O'Grady (1863-1950)». A: Marilyn Ogilvie i Joe Harvey. The Biographical Dictionary of Women in Science: Pioneering Lives from Ancient Times to the Mid-Twentieth Century (en anglès). Volum 1. Taylor & Francis, 2000, p. 165-1 [Consulta: 22 febrer 2013]. 

Bibliografia

  • Baltzer, Fritz. «Theodor Boveri: The Life of a Great Biologist 1862-1915», 1967. Arxivat de l'original el 2005-02-28.. Extracte publicat a Gilbert, SF. DevBio: a companion to Developmental Biology, 8th ed. Sinauer Associates, 2006. 
  • Maderspacher, Florian «Theodor Boveri and the natural experiment». Current Biology, 18, 7, 2008, pàg. R279–R286. DOI: 10.1016/j.cub.2008.02.061. PMID: 18397731.
  • Satzinger, Helga «Theodor and Marcella Boveri: chromosomes and cytoplasm in heredity and development». Nat. Rev. Genet., 9, 3, març 2008, pàg. 231–8. DOI: 10.1038/nrg2311. PMID: 18268510.
  • Laubichler, Manfred D; Davidson Eric H «Boveri's long experiment: Sea urchin merogones and the establishment of the role of nuclear chromosomes in development». Dev. Biol., 314, 1, febrer 2008, pàg. 1–11. DOI: 10.1016/j.ydbio.2007.11.024. PMC: 2247478. PMID: 18163986.
  • Bignold, Leon P; Coghlan Brian L D, Jersmann Hubertus P A «Hansemann, Boveri, chromosomes and the gametogenesis-related theories of tumours». Cell Biol. Int., 30, 7, juliol 2006, pàg. 640–4. DOI: 10.1016/j.cellbi.2006.04.002. PMID: 16753311.
  • Hardy, Paul A; Zacharias Helmut «Reappraisal of the Hansemann-Boveri hypothesis on the origin of tumors». Cell Biol. Int., 29, 12, 2005, pàg. 983–92. DOI: 10.1016/j.cellbi.2005.10.001. PMID: 16314117.
  • Wunderlich, Volker «JMM---past and present. Chromosomes and cancer: Theodor Boveri's predictions 100 years later». J. Mol. Med., 80, 9, setembre 2002, pàg. 545–8. DOI: 10.1007/s00109-002-0374-y. PMID: 12226736.
  • Manchester, K L «Overlooked Nobel laureates». Adler Museum bulletin, 23, 2, juliol 1997, pàg. 20–1. PMID: 11619485.
  • Manchester, K «The quest by three giants of science for an understanding of cancer». Endeavour, 21, 2, 1997, pàg. 72–6. DOI: 10.1016/S0160-9327(97)01030-2. PMID: 9237430.
  • Moritz, K B; Sauer H W «Boveri's contributions to developmental biology--a challenge for today». Int. J. Dev. Biol., 40, 1, 1996, pàg. 27–47. PMID: 8735909.
  • Baltzer, F «Theodor Boveri». Science, 144, 3620, maig. 1964, pàg. 809–15. DOI: 10.1126/science.144.3620.809. PMID: 14149391.
  • Stern, C «Boveri and the early days of genetics». Nature, 166, 4219, setembre 1950, pàg. 446. DOI: 10.1038/166446a0. PMID: 14775717.
  • Wolbert, Peter. Theodor Boveri (1862-1915). Biocenter of the University of Wuerzburg [Consulta: 22 febrer 2013].  Arxivat 2012-02-09 a Wayback Machine.
Registres d'autoritat
Bases d'informació