Tursiops

Infotaula d'ésser viuTursiops Modifica el valor a Wikidata

dofí mular Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaDelphinidae
SubfamíliaDelphininae
GènereTursiops Modifica el valor a Wikidata
P.Gervais, 1855
Espècies
  • T. aduncus
  • T. astensis †
  • T. australis
  • T. brocchii †
  • T. capellinii †
  • T. erebennus
  • T. osennae †
  • T. truncatus
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Mida

Tursiops, és un gènere de dofins de la família dels delfínids, o dofins oceànics. Són els dofins més comuns i coneguts.[1] Estudis moleculars recents mostren que el gènere conté tres espècies vivents, el dofí mular (T. truncatus),[2] Tursiops australis[3] i el dofí mular indopacífic (T. aduncus).[4] Els Tursiops viuen en mars càlids i temperats d'arreu del món.

Els tursiops habiten en mars càlids i temperats a tot el món, i es troben a tot arreu excepte a les regions del cercle polar àrtic i antàrtic. El seu nom deriva del llatí tursio (dofí) i truncatus per les seves característiques dents truncades.[5]

Els Tursiops són de color gris i poden mesurar entre dos i quatre metres de llarg i pesar entre 150 i 650 quilograms. La seva característica més distintiva és el musell allargat. Tanmateix, com en totes les balenes i dofins, el musell no és el nas funcional. El nas funcional és l'espiracle situat a dalt del cap.

S'han dut a terme nombroses investigacions sobre la intel·ligència d'aquests dofins, examinant el mimetisme, l'ús del llenguatge artificial, la categorització d'objectes i l'auto-reconeixement. Poden utilitzar eines: esponges marines per buscar fonts d'aliments a les quals normalment no podien accedir,[6] i transmetre capacitats adquirides de generació en generació. La seva considerable intel·ligència ha impulsat la interacció amb els humans.

Els dofins mulars van guanyar popularitat a partir d'espectacles d'aquaris i programes de televisió com Flipper. També han estat entrenats pels militars per localitzar mines marines o detectar i marcar bussejadors enemics. En algunes zones, cooperen amb els pescadors locals introduint peixos a les seves xarxes i menjant els peixos que escapen. Algunes trobades amb humans són perjudicials per als dofins: la gent els caça per menjar, i els dofins es maten sense voler com a captura accidental de la pesca de tonyina i en quedant atrapats en trampes per a crancs.

Els tursiops tenen els tercers nivells d'encefalització més grans de qualsevol mamífer de la Terra (els éssers humans en tenen els més grans), compartint relacions properes amb els humans i altres grans simis, cosa que probablement contribueix a la seva alta intel·ligència i intel·ligència emocional.[7]

Referències

  1. Scott, M.; Wells, R.. «Bottlenose Dolphins». A: Encyclopedia of marine mammals. San Diego : Academic Press, 2002, p. 122-127. ISBN 978-0-12-551340-1. 
  2. Braulik, Gillian; Wells, Randall; Natoli, Ada «Tursiops truncatus». IUCN Red List of Threatened Species, 13-05-2018.
  3. Charlton-Robb, Kate; Gershwin, Lisa-ann; Thompson, Ross; Austin, Jeremy; Owen, Kylie «A New Dolphin Species, the Burrunan Dolphin Tursiops australis sp. nov., Endemic to Southern Australian Coastal Waters» (en anglès). PLOS ONE, 6, 9, 14-09-2011, pàg. e24047. DOI: 10.1371/journal.pone.0024047. ISSN: 1932-6203. PMC: PMC3173360. PMID: 21935372.
  4. Kiszka, J.; Braulik, Gillian; Plön, Stephanie; Parra, Guido; Smith, Brian «Tursiops aduncus». IUCN Red List of Threatened Species, 18-07-2019.
  5. Wells, Randall S.; Scott, Michael D. Common Bottlenose Dolphin: Tursiops truncatus (en anglès). Londres: Academic Press, 2009, p. 249–255. DOI 10.1016/b978-0-12-373553-9.00062-6. ISBN 978-0-12-373553-9. 
  6. Krützen, Michael; Kreicker, Sina; MacLeod, Colin D.; Learmonth, Jennifer; Kopps, Anna M. «Cultural transmission of tool use by Indo-Pacific bottlenose dolphins (Tursiops sp.) provides access to a novel foraging niche». Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 281, 1784, 07-06-2014, pàg. 20140374. DOI: 10.1098/rspb.2014.0374. PMC: PMC4043097. PMID: 24759862.
  7. Marino, Lori «Cetacean Brain Evolution: Multiplication Generates Complexity» (en anglès). International Journal of Comparative Psychology, 17, 1, 31-12-2004. ISSN: 0889-3675.
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents de cetacis
Regne Animalia  · Embrancament Chordata  · Classe Mammalia  · Infraclasse Eutheria  · Superordre Laurasiatheria  · (sense categoria) Artiodactyla  · (sense categoria) Whippomorpha
Subordre Mysticeti
Balaenidae
Balena de Groenlàndia (B. mysticetus)
E. australis  · Balena franca comuna (E. glacialis)  · Balena franca del Pacífic nord (E. japonica)
Balaenopteridae
Rorqual comú (B. physalus)  · Rorqual boreal (B. borealis)  · [Rorqual de Bryde
Iubarta (M. novaeangliae)
Eschrichtiidae
Balena grisa (E. robustus)
Neobalaenidae
Balena franca pigmea (C. marginata)
Subordre Odontoceti (continua més avall)
Delphinidae
Orca nana (P. electra)
Orca (O. orca)
Orca pigmea (F. attenuata)
Orca falsa (P. crassidens)
Cap d'olla negre d'aleta llarga (G. melas)  · Cap d'olla negre d'aleta curta (G. macrorhynchus)
Delphinus
Dofí comú de musell llarg (D. capensis)  · Dofí comú de musell curt (D. delphis)
Dofí septentrional (L. borealis)  · Dofí meridional (L. peronii)
Cap d'olla de l'Irauadi (O. brevirostris)  · O. heinsohni
Tucuxi (S. fluviatilis)  · S. guianensis
Sousa
Dofí d'estuari indopacífic (S. chinensis)  · S. plumbea  · S. sahulensis  · Dofí d'estuari atlàntic (S. teuszii)
Dofí tacat de l'Atlàntic (S. frontalis)  · Dofí d'elm (S. clymene)  · Dofí tacat tropical (S. attenuata)  · Dofí de musell llarg (S. longirostris)  · Dofí ratllat (S. coeruleoalba)
Dofí rostrat (S. bredanensis)
Tursiops
Dofí mular indopacífic (T. aduncus) · T. australis · T. erebennus · Dofí mular (T. truncatus)
Dofí negre (C. eutropia)  · Dofí de Commerson (C. commersonii)  · Dofí de Heaviside (C. heavisidii)  · Dofí de Hector (C. hectori)
Cap d'olla gris (G. griseus)
Dofí de Fraser (L. hosei)
Dofí de flancs blancs de l'Atlàntic (L. acutus)  · Dofí fosc (L. obscurus)  · Dofí de franja blanca (L. cruciger)  · Dofí de flancs blancs del Pacífic (L. obliquidens)  · Dofí de Peale (L. australis)  · Dofí de musell blanc (L. albirostris)
Subordre Odontoceti (contina més amunt)
Monodontidae
Beluga (D. leucas)
Narval (M. monoceros)
Phocoenidae
Marsopa llista (N. asiaeorientalis) · Marsopa sense aleta (N. phocaeniodes)
Marsopa comuna (P. phocoena)  · Marsopa de Califòrnia (P. sinus)  · Marsopa d'ulleres (P. dioptrica)  · Marsopa de Burmeister (P. spinipinnis)
Marsopa de Dall (P. dalli)
Physeteridae
Catxalot (P. macrocephalus)
Kogiidae
Catxalot pigmeu (K. breviceps)  · Catxalot nan (K. sima)
Ziphidae
Zífid de quatre dents meridional (B. arnuxii)  · Zífid de quatre dents septentrional (B. bairdii) · Zífid de quatre dents petit (B. minimus)
Zífid cap d'olla boreal (H. ampullatus)  · Zífid cap d'olla austral (H. planifrons)
Zífid de l'Indopacífic (I. pacificus)
Zífid de Sowerby (M. bidens)  · Zífid d'Andrew (M. bowdoini)  · Zífid de Hubbs (M. carlhubbsi)  · Zífid de Blainville (M. densirostris)  · Zífid de Gervais (M. europaeus)  · Zífid de dents de ginkgo (M. ginkgodens)  · Zífid de Gray (M. grayi)  · Zífid de Hector (M. hectori) · M. hotaula · Zífid de Layard (M. layardii)  · Zífid de True (M. mirus)  · Zífid pigmeu (M. peruvianus)  · Zífid de Perrin (M. perrini)  · Zífid de Stejneger (M. stejnegeri)  · Zífid de dents de pala (M. traversii)
Zífid becut de Shepherd (T. shepherdi)
Zífid comú (Z. cavirostris)
Iniidae
I. araguaiaensis  · Dofí de l'Amazones (I. geoffrensis)
Lipotidae
Dofí de riu xinès (L. vexillifer)
Platanistidae
Dofí de l'Indus (P. minor) · Dofí del Ganges (P. gangetica)
Pontoporiidae
Dofí del Plata (P. blainvillei)
Bases de dades taxonòmiques
ADW BOLD COL Dyntaxa EOL FW GBIF IN ITIS MSW NCBI OTL WoRMS