Václav Havel

Infotaula de personaVáclav Havel

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 octubre 1936 Modifica el valor a Wikidata
Praga (Txecoslovàquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 desembre 2011 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Hrádeček (Txèquia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Insuficiència respiratòria Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri de Vinohrady (2012–) Modifica el valor a Wikidata
  1r President de la República Txeca
2 de febrer de 1993 – 2 de febrer de 2003
President de Txecoslovàquia
Václav Havel
Václav Klaus (ODS) →
  10è President de Txecoslovàquia
2n des de la Revolució de Vellut
29 de desembre de 1989 – 20 de juliol de 1992
← Marián Čalfa (OF)
Václav Havel
Dades personals
ReligióCatòlic no practicant Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Tècnica de Praga (1955–1957)
Facultat de Teatre de l'Acadèmia d'Arts Escèniques de Praga
Institut Štěpánská (–1955) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeatre, forma dramàtica, periodisme d'opinió i política Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, activista pels drets humans, dissident, assagista, filòsof, director de cinema, realitzador, poeta, dramaturg, polític, periodista d'opinió Modifica el valor a Wikidata
OcupadorDivadlo Na zábradlí (en) Tradueix (1960–1968)
Institut de Tecnologia Química de Praga (1951–1955)
Divadlo ABC (en) Tradueix
Divadlo satiry (en) Tradueix
Divadlo státního filmu (en) Tradueix
Osvobozené divadlo (en) Tradueix
City Theatres of Prague (en) Tradueix
Brewery Krakonoš (en) Tradueix
Divadlo V + W (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PartitFòrum Cívic (1989-1991)
Independent (1991-2011)
Membre de
Fòrum Cívic
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Acadèmia Bavaresa de Belles Arts
Club de Roma
Junák – český skaut
Reial Societat de Literatura
Committee for the Defense of the Unjustly Prosecuted (en) Tradueix
Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia
Czech Helsinki Comitee (en) Tradueix
Carta 77 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • Largo desolato (en) Tradueix
  • Leaving (en) Tradueix
  • Zahradní slavnost
  • Temptation (en) Tradueix
  • (1964) Antikódy (en) Tradueix
  • (1965) The Memorandum (en) Tradueix
  • (1975) Audience (en) Tradueix
  • (1978) The Power of the Powerless (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeOlga Havlová (en) Tradueix (1964–1996), mort del cònjuge
Dagmar Havlová (1997–2011), mort de la persona Modifica el valor a Wikidata
ParesDagmar Veškrnová
GermansIvan M. Havel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsDagmar Havlová (cunyada)
Hugo Vavrečka (en) Tradueix (avi)
Vácslav Havel (en) Tradueix (avi) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
9 desembre 1997discurs de Václav Havel al Rudolfinum el 1997 (Sala Dvořák)
pres de consciència Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2013)  ciutadà honorari de Budapest Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webvaclavhavel.cz Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0369730 IBDB: 408781 TMDB.org: 579477
Musicbrainz: db4d9427-7fa9-4927-a5a4-f8b306c87d5c Discogs: 802365 Goodreads author: 71441 Goodreads character: 54745 Find a Grave: 82101984 Modifica el valor a Wikidata
1r President de la República Txeca
2 febrer 1993 – 2 febrer 2003
← cap valor – Václav Klaus →
President de Txecoslovàquia
29 desembre 1989 – 20 juliol 1992
← Gustav Husák – cap valor →
Portaveu de la Carta 77
Modifica el valor a Wikidata

Václav Havel (es pronuncia: [ˈvaːt͡slaf ˈɦavɛl]; Praga, Txecoslovàquia, 5 d'octubre de 1936 – Hrádeček, Vlčice, República Txeca, 18 de desembre del 2011)[1] fou un escriptor, dramaturg i polític txec. Fou l'últim president de Txecoslovàquia i el primer de la República Txeca.[2]

Biografia

Inicis

Nasqué el 5 d'octubre de 1936 a Praga, en el si d'una família de classe alta (el seu pare va ser empresari cinematogràfic i posseïa un estudi cinematogràfic i altres empreses,[3] i el seu avi matern havia estat un famós diplomàtic i periodista). El jove Václav va tenir problemes per continuar els seus estudis a l'etapa comunista després d'acabar la seva educació escolar el 1951, pel seu origen burgès.[2] Va poder matricular-se a la Facultat de Ciències Econòmiques de Praga i el 1964 va contraure matrimoni amb Olga Šplíchalová, d'origen obrer, a qui dedicaria les seves Cartes a Olga, escrites durant les freqüents visites a la presó, escrites durant les freqüents visites a la presó.[2] Després d'iniciar estudis sobre economia a la Universitat de Praga, fins que abandonà la carrera universitària. Va treballar com a assistent en un laboratori de química fins que va aconseguir establir-se com a dramaturg a fins de la dècada de 1950, després d'estudiar Art Dramàtic per correspondència.[2][3] Va aconseguir fama com a autor poètic amb obres com Zahradni slavnost («La festa», 1963) i Vyrozumeni («El memoràndum», 1965). Va pertànyer al grup d'escriptors a l'entorn de la revista Tvar.[2]

Activitat política

Va oposar-se a la invasió de Txecoslovàquia el 1968 per part de les tropes soviètiques durant els fets coneguts com la Primavera de Praga, la qual cosa li va suposar la prohibició de la publicació de les seves obres.

Fou empresonat per la seva defensa dels Drets Humans i posteriorment fou un dels fundadors del moviment social Carta 77, el 1977, i líder del grup opositor Fòrum Cívic, el 1989.

Després de la caiguda del règim comunista durant la Revolució de Vellut, Havel, com a líder del grup Fòrum Cívic, fou elegit president la República de Txecoslovàquia el 29 de desembre de 1989, càrrec en el qual fou ratificat després de guanyar les eleccions democràtiques de 1990.

El 1992 s'iniciaren les negociacions entre txecs i eslovacs amb l'objectiu de crear dues repúbliques independents, la República Txeca i la República d'Eslovàquia. Havel va dimitir com a president de la República de Txecoslovàquia el 2 de juliol de 1992, i es feu efectiva la separació dels dos països l'1 de gener de 1993.

El 26 de gener de 1993, fou elegit president de la nova República Txeca en les eleccions que hom havia convocat. Durant la seva presidència va aconseguir l'ingrés del país a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN). Reescollit com a president el 1998, finalitzà el seu mandat l'any 2003, en què fou succeït per Václav Klaus.

L'any 1990 fou guardonat amb el Premi Internacional Simón Bolívar, concedit per la UNESCO i el govern de Veneçuela. El 1991 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany en reconeixement de la seva trajectòria a favor de la construcció europea; el 1995, amb el Premi Internacional Catalunya en la seva setena edició, juntament amb Richard von Weizsäcker, i el 1997, amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, juntament amb la cadena de televisió CNN. També va rebre el Premi Erasmus per la seva contribució a la construcció d'Europa i el Premi austríac de literatura europea.

Václav Havel (2010)

Referències

  1. «Mor l'expresident de la República Txeca Václav Havel als 75 anys per una infecció pulmonar». Diari Ara, 18-12-2011.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Václav Havel, mentor de la Revolución de Terciopelo», 18-12-2011.
  3. 3,0 3,1 Muere Vaclav Havel, expresidente de la República Checa Diario ABC. 18/12/2011.

Enllaços externs

  • «Pàgina oficial de Václav Havel» (en txec).
  • «Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 1997» (en castellà). Arxivat de l'original el 2010-03-23.


Càrrecs públics
Precedit per:
Gustáv Husák
President de Txecoslovàquia
1989-1992
Succeït per:
Dissolució
Precedit per:
Nova creació
President de Txèquia
1993-2003
Succeït per:
Václav Klaus
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Vegeu aquesta plantilla
1989: Karl Popper  · 1990: Abdus Salam  · 1991: Jacques-Yves Cousteau  · 1992: Mstislav Rostropóvitx  · 1993: Luigi Luca Cavalli-Sforza i Edgar Morin  · 1994: Václav Havel  · 1995: Richard von Weizsäcker  · 1996: Yashar Kemal  · 1997: Amartya Sen  · 1998: Jacques Delors  · 1999: Doris Lessing  · 2000: Abdallah Laroui  · 2001: Andrea Riccardi  · 2002: Harold Bloom  · 2003: Nawal al-Sa'dawi  · 2004: Sari Nusseibeh i Amos Oz  · 2005: Claude Lévi-Strauss  · 2006: Pere Casaldàliga  · 2007: Edward O. Wilson  · 2008: Aung San Suu Kyi i Cynthia Maung  · 2009: Bill Viola  · 2010: Jimmy Carter  · 2011: Haruki Murakami  · 2012: Lula da Silva  · 2013: Malala Yousafzai i Gro Harlem Brundtland  · 2014: Desmond Tutu  · 2015: Jane Goodall  · 2016: Josep Baselga, Manel Esteller i Joan Massagué  · 2017: Costa-Gavras  · 2018: Vinton Cerf  · 2019: Ngũgĩ wa Thiong'o  · 2020: Dania El Mazloum, Anxhela Gradeci, Tijana Postic i Özlem Türeci  · 2021: Judith Butler  · 2022: Svetlana Aleksiévitx
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: María Zambrano  · 1982: Mario Bunge  · 1983: diari El País  · 1984: Claudio Sánchez Albornoz  · 1985: Josep Ferrater i Mora  · 1986: grup O Globo  · 1987: revistes El Tiempo i El Espectador  · 1988: Horacio Saénz  · 1989: Pedro Laín Entralgo i Fondo de Cultura Económica  · 1990: Universidad José Simeón Cañas  · 1991: Luis María Ansón  · 1992: Emilio García Gómez  · 1993: revista Vuelta  · 1994: missions espanyoles a Ruanda i Burundi  · 1995: Agència EFE i José Luis López Aranguren  · 1996: Indro Montanelli i Julián Marías Aguilera  · 1997: Václav Havel i CNN  · 1998: Reinhard Mohn  · 1999: Instituto Caro y Cuervo  · 2000: Umberto Eco  · 2001: George Steiner  · 2002: Hans Enzensberger  · 2003: Ryszard Kapuściński i Gustavo Gutiérrez Merino  · 2004: Jean Daniel  · 2005: Goethe-Institut, Instituto Cervantes, Instituto Camões, Alliance Française, Società Dante Alighieri i British Council  · 2006: National Geographic Society  · 2007: revistes Nature i Science  · 2008: Google  · 2009: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic  · 2010: Zygmunt Bauman i Alain Touraine  · 2011: Royal Society  · 2012: Shigeru Miyamoto  · 2013: Annie Leibovitz  · 2014: Quino  · 2015: Emilio Lledó  · 2016: James Nachtwey  · 2017: Les Luthiers  · 2018: Alma Guillermoprieto  · 2019: Museu del Prado
Registres d'autoritat
Bases d'informació