Valdemar I

Valdemar I

Nom original	(da) Valdemar I den Store
Biografia
Naixement	14 gener 1131 (Gregorià) Slesvig
Mort	12 maig 1182 (Gregorià) (51 anys) Vordingborg (Dinamarca)
Causa de mort	Causes naturals
Sepultura	església de Sant Benet
Monarca de Dinamarca
1154 – 1182 ← Sven III, Canut V – Canut VI → Juntament amb: Canut V, Sven III
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	monarca
Altres
Títol	Rei Duc
Família	Casa d'Estridsen
Cònjuge	Sofia de Polotsk (1154 (Gregorià)–)
Parella	Tove (en)
Fills	Canut VI  ( Sofia de Polotsk) Sofia de Dinamarca  ( Sofia de Polotsk) Christopher of Jutland (en)  ( Tove (en) ) Marie Valdemarsdottir (en)  ( Sofia de Polotsk) Riquilda de Dinamarca  ( Sofia de Polotsk) Ingeborg de Dinamarca  ( Sofia de Polotsk) Helena de Dinamarca  ( Sofia de Polotsk) Valdemar II  ( Sofia de Polotsk) Margaret Valdemarsdottir (en)  ( Sofia de Polotsk)
Pares	Canut Lavard   i Ingeborg de Kiev
Germans	Christine de Danemark, Margarida Knudsdatter i Katarina Knudsdatter (en)
Cronologia
	naixement pòstum

Valdemar I, també conegut com a Valdemar el Gran, (Slesvig, 15 de gener del 1131 - Ringstedt, 12 de maig del 1182) va ser Rei de Dinamarca des de 1146 fins a la seva mort el 1182.

Biografia

Era fill de Canut Lavard, duc de Slesvig i rei dels obotrites un príncep danès, fill gran del rei Eric I de Dinamarca. El pare de Valdemar va ser assassinat per Magnus el Fort el 7 de gener de 1131, abans del naixement de Valdemar; la seva mare, Ingeborg de Kiev, era filla de Mstislav I de Kíev i de Cristina Ingesdotter de Suècia, i el nom amb què van batejar Valdemar provenia del seu avi, Vladimir Monomakh de Kíev.

Després de la sagnant i llarga guerra civil que s'originà a la mort de Suenon Estrindsen, i en la que van sucumbir, cinc dels seus fills i bastards i el fill d'un d'aquests, Canut Lavard, continuà la discòrdia, passat més de mig segle, entre Valdemar I, Canut, els seu cosí, i Suenon, cosí també d'ambdós, fins que, cansats, es repartiren el regne, corresponent a Valdemar I, Jutlàndia; a Canut, les illes, i a Suenon, Escània. Aquest últim va fer assassinar Canut, però a la vegada va morir el 1157 en una batalla contra Valdemar I, restant aquest últim com a únic sobirà. Mentre duraren les querelles, entre els pretendents, els vendas, que havien ocupat tot el litoral Bàltic, saquejaven el país i inclús atacaven les ciutats, però al reunir Valdemar els territoris que abans pertanyien a tres, la situació varià forçà.

Valdemar I, per no ser molestat per la banda d'Alemanya, rendí homenatge a l'emperador Frederic Barba-roja, i emprengué una verdadera creuada contra els corsaris vendas. Valdemar I reorganitzà i reconstruí Dinamarca, que havia quedat afectada pels molts anys de guerres. Aconsellat per Absaló, declarà la guerra als habitants de Pomerània i de l'illa de Rügen en el Mar Bàltic. El 1168, va ser assaltat Cap Arkona, els habitants de Wend van ser cristianitzats i sotmesos al seu nou monarca danès. La seva intervenció en els assumptes de Noruega li'n valgué la possessió del litors del SE., el que li originà disgustos i discussions amb l'arquebisbe de Lund i amb els pretendents de Buris i Magnus.

Casà amb Sofia de Polotsk, germana del seu cosí Canut V, amb la que tingué dos fills, Canut VI i Valdemar II, ambdós successors seus, i sis filles, una de les quals, Riquilda, casà amb Èric X, rei de Suècia, i una altra, Ingeborg, amb Felip II de França.

S'atribueixen a Valdemar I la Llei de Scània i la Llei de Suland,

Absaló i Esbern Snare, van ser els seus amics íntims a més dels seus consellers.

Llinatge

Notes

Enllaços externs

• Find-A-Grave profile for Valdemar I the Great
• http://www.kingsofdenmark.dk/king19.htm Arxivat 2008-10-21 a Wayback Machine.