Virus emergent

Un virus emergent és un virus que ha aparegut recentment, que augmenta notablement en incidència o en afectació geogràfica o que pot augmentar en un futur proper.[1] Els virus emergents són una de les principals causes de malalties infeccioses emergents i plantegen desafiaments a la salut pública a nivell mundial, donat el seu potencial per causar brots de malalties que poden provocar epidèmies i pandèmies.[2] A més de causar malalties, els virus emergents també poden tenir greus implicacions econòmiques.[3] Entre els exemples més recents s'inclouen els coronavirus relacionats amb la SARS, que han provocat l'esclat de la SARS 2002-2004 (SARS-CoV-1) i la pandèmia de COVID-19 (SARS-CoV-2) del 2019-20.[4][5] Altres exemples inclouen el virus de la immunodeficiència humana que causa la SIDA; els virus responsables de l'Ebola;[6] el virus de la grip H5N1 responsable de la grip aviària;[7] i H1N1/09, que van causar la pandèmia de la grip porcina de 2009[8] (una soca emergent anterior de H1N1 que va provocar la pandèmia de grip de 1918).[9] L'emergència viral en humans és sovint una conseqüència de la zoonosi, que implica un salt entre espècies d'una malaltia vírica cap als humans des d'altres animals. Com que existeixen virus zoonòtics als reservoris dels animals, són molt més difícils d'erradicar i, per tant, poden establir infeccions persistents en poblacions humanes.[10]

No s'han de confondre els virus emergents amb els virus re-emergents o els virus detectats recentment:

  • Un virus re-emergent es considera generalment un virus aparegut anteriorment que experimenta un ressorgiment,[1][11] per exemple el xarampió.[12]
  • Un virus recentment detectat és un virus que no s'havia reconegut prèviament i que havia circulat per l'espècie com a infeccions endèmiques o epidèmiques.[13] Els virus detectats recentment poden no haver estat detectats perquè no deixaven pistes distintives i/o no es podien aïllar ni propagar en cultiu cel·lular.[14] Alguns exemples inclouen el rinovirus humà (una de les principals causes de refredats comuns que es va identificar per primera vegada el 1956),[15] l'hepatitis C (finalment identificada el 1989),[16] i el metapneumovirus humà (descrit per primera vegada el 2001, però que es creu que circulava des del segle xix).[17] Com que la detecció d'aquests virus es basa en la tecnologia, és probable que el nombre que es vagi recollint augmenti.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Emerging viruses». Current Opinion in Pediatrics, 10, 1, febrer 1998, pàg. 34–40. DOI: 10.1097/00008480-199802000-00007. PMID: 9529635.
  2. ↑ «Emerging and re-emerging viruses: A global challenge illustrated by Chikungunya virus outbreaks». World Journal of Virology, 1, 1, febrer 2012, pàg. 11–22. DOI: 10.5501/wjv.v1.i1.11. PMC: 3782263. PMID: 24175207.
  3. ↑ «The consequences of human actions on risks for infectious diseases: a review». Infection Ecology & Epidemiology, 5, 2015, pàg. 30048. DOI: 10.3402/iee.v5.30048. PMC: 4663196. PMID: 26615822.
  4. ↑ «Emerging pandemic diseases: how we got to COVID-19». Cell, 182, 5, setembre 2020, pàg. 1077–1092. DOI: 10.1016/j.cell.2020.08.021. PMC: 7428724. PMID: 32846157.
  5. ↑ «SARS-CoV-2: an Emerging Coronavirus that Causes a Global Threat». International Journal of Biological Sciences, 16, 10, 2020, pàg. 1678–1685. DOI: 10.7150/ijbs.45053. PMC: 7098030. PMID: 32226285.
  6. ↑ «The evolution of Ebola virus: Insights from the 2013-2016 epidemic». Nature, 538, 7624, octubre 2016, pàg. 193–200. Bibcode: 2016Natur.538..193H. DOI: 10.1038/nature19790. PMC: 5580494. PMID: 27734858.
  7. ↑ «Pains and Gains from China's Experiences with Emerging Epidemics: From SARS to H7N9». BioMed Research International, 2016, 2016, pàg. 5717108. DOI: 10.1155/2016/5717108. PMC: 4971293. PMID: 27525272.
  8. ↑ «Origins and evolutionary genomics of the 2009 swine-origin H1N1 influenza A epidemic». Nature, 459, 7250, juny 2009, pàg. 1122–5. Bibcode: 2009Natur.459.1122S. DOI: 10.1038/nature08182. PMID: 19516283.
  9. ↑ «1918 Influenza: the mother of all pandemics». Emerging Infectious Diseases, 12, 1, gener 2006, pàg. 15–22. DOI: 10.3201/eid1201.050979. PMC: 3291398. PMID: 16494711.
  10. ↑ «Zoonotic disease». Britannica.
  11. ↑ Miquel Porta. A Dictionary of Epidemiology. Oxford University Press, USA, 2008, p. 78. ISBN 978-0-19-971815-3. 
  12. ↑ «Global Re-emergence of Measles - 2019 update» (en anglès). Global Biosecurity, 1, 3, 2019. DOI: 10.31646/gbio.43. ISSN: 2652-0036.
  13. ↑ «Human viruses: discovery and emergence». Philosophical Transactions of the Royal Society of London. Series B, Biological Sciences, 367, 1604, octubre 2012, pàg. 2864–71. DOI: 10.1098/rstb.2011.0354. PMC: 3427559. PMID: 22966141.
  14. ↑ «Role of cell culture for virus detection in the age of technology». Clinical Microbiology Reviews, 20, 1, gener 2007, pàg. 49–78. DOI: 10.1128/CMR.00002-06. PMC: 1797634. PMID: 17223623.
  15. ↑ «Pathogenesis of rhinovirus infection». Current Opinion in Virology, 2, 3, juny 2012, pàg. 287–93. DOI: 10.1016/j.coviro.2012.03.008. PMC: 3378761. PMID: 22542099.
  16. ↑ «The long and winding road leading to the identification of the hepatitis C virus». Journal of Hepatology, 51, 5, novembre 2009, pàg. 939–48. DOI: 10.1016/j.jhep.2009.08.004. PMID: 19781804.
  17. ↑ «Evolutionary dynamics of human and avian metapneumoviruses». The Journal of General Virology, 89, Pt 12, desembre 2008, pàg. 2933–2942. DOI: 10.1099/vir.0.2008/006957-0. PMID: 19008378.