Vladimir Pogačić
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 setembre 1919  Karlovac (Croàcia) |
| Mort | 13 setembre 1999 (79 anys) Belgrad |
| Dades personals | |
| Formació | Facultat d'Humanitats i Ciències Socials de la Universitat de Zagreb |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista |
| Activitat | 1949 – |
| Ocupador | Yugoslav Film Archive (en)  Universitat de Belgrad |
   | |
Vladimir Pogačić (Karlovac, 23 de setembre de 1919 – Belgrad, 13 de setembre de 1999) va ser un director de cinema iugoslau.
Educació
Abans de la Segona Guerra Mundial, Pogačić va estudiar història de l'art a la Facultat d'Humanitats i Ciències Socials de la Universitat de Zagreb. A finals dels anys quaranta es va matricular a l'Escola de Cinema de Belgrad.[1]
Entre 1945 i 1947 va treballar com a guionista i director a Ràdio Zagreb (actualment Hrvatska radiotelevizija) i com a director al teatre estudiantil de Zagreb, on va dirigir una producció local d' Els fusells de la senyora Carrar el 1947, la primera representació a Iugoslàvia d'una obra de Bertolt Brecht.[2]
Carrera cinematogràfica
La carrera cinematogràfica de Pogačić's va començar el 1949 amb Priča o fabrici (serbocroat Història d'una fàbrica), després de la qual fou un dels directors de cinema iugoslaus més prolífics dels anys 1950. Va dirigir diverses pel·lícules emblemàtiques del cinema iugoslau: Poslednji dan (L'últim dia, 1951), que és considerada la primera pel·lícula d'espies iugoslava; Anikina vremena (Llegendes d'Anika, 1954), basada en una història d'Ivo Andrić i que va ser la primera pel·lícula iugoslava distribuïda als Estats Units,[2] i Veliki i mali (Gran i petit, 1956), que va ser el primer llargmetratge iugoslau a guanyar un premi internacional, ja que Pogačić va guanyar el premi al millor director al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary del 1957.[1] A més Nevjera (Perfídia, 1953) fou exhibida en el programa de competició internacional al 6è Festival Internacional de Cinema de Canes.[3] Per altra banda, Sam (Sol, 1959) fou exhibida al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1959.
De 1954 a 1981 Pogačić va ser el director de l'Arxiu Cinematogràfic Iugoslau. També ha estat president de la Federació Internacional d'Arxius Fílmics (FIAF) i vicepresident del Consell Internacional del Cinema, de la Televisió i de la Comunicació Audiovisual (CICTCA), divisió cinematogràfica de la UNESCO, del 1972 al 1979.[1] Posteriorment Pogačić ha treballat com a lector de la Facultat d'Arts Dramàtics de la Universitat de Belgrad i com a editor de la influent revista cinematogràfica iugoslava Film danas (Cinema avui).[2]
Filmografia
- Priča o fabrici (1949)
- Poslednji dan (1951)
- Nevjera (1953); basada en una obra d'Ivo Vojnović
- Anikina vremena (1954); basada en una història d'Ivo Andrić
- Veliki i mali (1956)
- Subotom uveče (1957)
- Sam (1959)
- Pukotina raja (1959)
- Karolina Riječka (1961) basada en una comèdia de Drago Gervais
- Čovjek s fotografije (1963)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Vladimir Pogačić» (en croatian). Baza HR kinematografije. Filmski-Programi.hr. [Consulta: 22 maig 2010].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Vladimir Pogačić» (en croatian). Film.hr. Arxivat de l'original el 6 de juny 2011. [Consulta: 25 maig 2010].
- ↑ «Vladimir Pogacic - Awards». Internet Movie Database. [Consulta: 24 maig 2010].
Enllaços externs
- biografia de Vladimir Pogačić a Filmski-Programi.hr (croat)
- Biografia de Vladimir Pogačić Arxivat 2011-06-06 a Wayback Machine. a Film.hr (croat)
