Vujadin Boškov

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Vujadin Boškov

Biografia
Naixement	Vujadin Boškov 16 de maig de 1931 Begeč, Regne de Iugoslàvia
Mort	27 d'abril de 2014(2014-04-27) (als 82 anys) Gènova, Itàlia
Causa de mort	Malaltia d'Alzheimer
Activitat
Ocupació	futbolista, entrenador de futbol
Nacionalitat esportiva	Iugoslàvia
Esport	futbol
Posició a l'equip	Entrenador Extrem dret
Clubs professionals Anys Equip 1946-1960 FK Vojvodina 1961-1962 UC Sampdoria 1962-1964 BSC Young Boys Selecció nacional Anys Equip PJ (g) 1951-1958 Iugoslàvia 57 (0) Equips entrenats 1962-1964 BSC Young Boys (jugador/entrenador) 1964-1971 FK Vojvodina (director tècnic) 1966 Iugoslàvia (assistent) 1971-1973 Iugoslàvia 1974-1976 FC Den Haag 1976-1978 Feyenoord 1978-1979 Reial Saragossa 1979-1982 Reial Madrid 1982-1984 Sporting de Gijón 1984-1986 Ascoli 1986-1992 UC Sampdoria 1992-1993 AS Roma 1994-1996 SSC Napoli 1996-1997 Servette Ginebra 1997-1998 UC Sampdoria 1999 AC Perugia 1999-2000 Sèrbia i Montenegro 2001 Sèrbia i Montenegro (assistent)
Participà en
2000	Eurocopa 2000
juny 1958	Mundial de Futbol 1958
1954	Mundial de Futbol 1954
1952	Jocs Olímpics d'Estiu de 1952
Medaller Futbol Competint per Iugoslàvia Jocs Olímpics Plata Hèlsinki 1952 futbol masculí
Trajectòria   Equip 1946–1960 FK Vojvodina 185 (15) 1961–1962 UC Sampdoria 13 (0) 1962–1964 Young Fellows Juventus 13 (0) 1962–1964 BSC Young Boys   Selecció nacional 1951–1958   Iugoslàvia 57 (0)   Entrenador – BSC Young Boys

Vujadin Boškov (en serbocroat: Вујадин Бошков) (Begeč, Sèrbia, Iugoslàvia, 16 de maig de 1931 - Gènova, 27 d'abril de 2014) fou un jugador de futbol i entrenador serbi.

Trajectòria

Entrenà equips rellevants com el Reial Madrid, la UC Sampdoria, la SSC Napoli, el Reial Saragossa o el Real Sporting de Gijón (1982-1984). Com a tècnic (la faceta que, sens dubte, més famós el va fer) va destacar pel seu futbol defensiu, confiant en l'efectivitat del contraatac.

Va guanyar una medalla de plata als Jocs Olímpics d'Estiu de 1952.

Conegudes, i utilitzades de manera constant per tot el gremi "futboler", eren les seves màximes sobre l'esport rei. Algunes d'elles són:

• Futbol és futbol.
• El futbol és imprevisible perquè tots partits comencen zero a zero.
• Guanyar és millor que empatar. I empatar és millor que perdre.
• Perdre és millor que baixar.
• Prefereixo perdre un partit per nou gols que nou partits per un gol.
• Punt és punt.
• Rigore è quando arbitro fischia (Penal és quan l'àrbitre xiula)