Wilhelm Kühne
 (1886)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 març 1837 Hamburg |
| Mort | 10 juny 1900 (63 anys) Heidelberg |
| Sepultura | Bergfriedhof |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Alemany |
| Formació | Universitat de Göttingen |
| Director de tesi | Rudolf Wagner i Friedrich Wöhler |
| Es coneix per | Encunyà la paraula "enzim" Descobrí la tripsina |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Heidelberg |
| Ocupació | Fisiologia, Química fisiològica |
| Organització | Universitat de Berlín Universitat d'Amsterdam Universitat de Heidelberg |
| Membre de | |
| Professors | Rudolf Wagner i Friedrich Wöhler |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Russell Henry Chittenden, Ernest Starling i Russell Henry Chittenden |
| Família | |
| Pare | Julius Ferdinand Kühne (en)  |
Premis
| |
Wilhelm Friedrich Kühne, conegut com a Willy Kühne,[1] (28 de març de 1837 - 10 de juny de 1900) va ser un fisiòleg alemany nascut a Hamburg, va ser el primer a encunyar el terme enzim[2] el 1877[3] que va distingir dels ferments.[4]
Biografia
Va estudiar primer a Lüneburg després assistí a la Universitat de Göttingen, on el seu professor de química va ser Friedrich Wöhler i de fisiologia Rudolph Wagner. Va treballar amb diversos fisiòlegs famosos com Emil du Bois-Reymond a la Universitat de Berlín, Claude Bernard a la de París[5] i Carl Ludwig i Ernst Wilhelm von Brücke a Viena.
Vers la fi de l'any 1863 va estar a càrrec del departament de patologia a Berlin sota Rudolf Virchow; el 1868 va ser nomenat professor de fisiologia a la Universitat d'Amsterdam: i el 1871 succeí Hermann von Helmholtz a Heidelberg, on morí el 1900.
Va fer les primeres recerques en la fisiologia del múscul i el nervi i en la química de la digestió amb Virchow. El 1876, descobrí l'enzim de la digestió tripsina. També va estudiar la visió i els canvis químics en la retina sota la influència de la llum.
Va morir el 10 de juny del 1900 a Heidelberg.[6] «Kühne va tenir unes solemnes exèquies amb assistència del món universitari, deixebles i professors, que el consideraven un home senzill, afable, de bon caràcter, un poc tímid i gens orgullós, tot al contrari d'altres científics de via estreta, envejosos i presumits.»[5]
Alguns alumnes seus
- José Rizal (1861-1896), màrtir i heroi de les Filipines va ser alumne seu a la Universitat de Heidelberg el 1886.
- Ida Henrietta Hyde (1857–1945)
Referències
- ↑ Neurath, Hans; Zwilling, Robert. «Willy Kühne und die Anfänge der Enzymologie». A: Semper apertus : Sechshundert Jahre Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg, 1386-1986 : Festschrift in sechs Bänden Band 2 Das neunzehnte Jahrhundert : 1803-1918 (en alemany), 1985, p. 361-370. ISBN 3-540-15425-6.
- ↑ Kühne, 1877, p. 190.
- ↑ «Wilhelm Kühne». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Riera i Fonts, Carles. Manual de traducció de textos científics de l'anglès al català (en anglès, català). Barcelona: Claret, 2018, p. 161. ISBN 9788491361473.
- ↑ 5,0 5,1 Ferrà i Martorell, Miquel «Mor Willy Kuhne, pare dels enzims (1900)». dBalears, 12-06-2001. Arxivat de l'original el 2 de maig 2021 [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ Voit, C «Willy Kühne». Sitzungsberichte der mathematisch-physikalischen Classe der k. b. Akademie der Wissenschaften zu München., XXXII (1902), 1903, pàg. 249-262.
Bibliografia
- Kühne, Wilhelm «Über das Verhalten verschiedener organisirter und sog. ungeformter Fermente» (en alemany). Verhandlungen des naturhistorisch-medicinischen Vereins zu Heidelberg [Heidelberg], 1, 1877, pàg. 190–193.
