Willard van Orman Quine
 (1980)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 juny 1908 Akron (Ohio) |
| Mort | 25 desembre 2000 (92 anys) Boston (Massachusetts) |
| Sepultura | cremació |
| Dades personals | |
| Religió | Ateisme |
| Formació | Universitat Harvard (1930–1932) Oberlin College (1926–1930) |
| Tesi acadèmica | The Logic of Sequences: A Generalization of Principia Mathematica (1932 ) |
| Director de tesi | Alfred North Whitehead |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de models, teoria de conjunts i ontologia |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, filòsof, lògic, filòsof de la ciència, filòsof del llenguatge, epistemòleg, filòsof analític, lingüista |
| Ocupador | Universitat Wesleyana (1964–1965) Marina dels Estats Units d'Amèrica (1942–1945) Universitat Harvard (1933–1978) |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | John Myhill, Hao Wang, Dagfinn Føllesdal, Daniel Ingalls, William Craig, Robert McNaughton, Burton Dreben, Donald Davidson, Gilbert Harman, Lisl Gaal, Charles Parsons, Gail Stine, Frank Thompson, Leigh Steinhardt, George Berry, Hugues Leblanc, Bradford Dunham, Robert Stanley, Joseph Ullian, Henry Hiż, David Lewis, Norman Daniels, Michael Devitt, George Myro i Saul Kripke |
| Família | |
| Cònjuge | Naomi Clayton (1932-1945) Marjorie Boynton (1948-†1998) |
| Fills | Douglas Boynton Quine |
| Pares | Cloyd Robert Quine i Harriet Van Orman |
Premis
| |
 | |
Willard van Orman Quine (Akron, 25 de juny de 1908 - Boston, 25 de desembre de 2000), filòsof estatunidenc, reconegut pel seu treball en lògica matemàtica i les seves contribucions al pragmatisme com una teoria del coneixement.
Nascut a Akron (Ohio), va ser educat en l'Oberlin College i en la Universitat Harvard, on va ser deixeble de Whitehead i d'on va arribar a ser professor el 1936, també va fer estudis a Viena, Varsòvia i Praga. Va morir el 25 de desembre de 2000 a Boston.
Segons Quine, la manera que l'individu usa el llenguatge determina quina classe de coses està compromès a dir que existeixen. A més, la justificació per a parlar d'una manera en lloc d'una altra, igual que la justificació d'adoptar un sistema conceptual i no altre, és per a Quine una manifestació absolutament pragmàtica.
Fonts Bibliogràfiques
- Chamorro Calzón. Lenguaje, mente y sociedad. Hacia una teoría materialista del sujeto. Universidad de La Laguna, 2006. ISBN 978-84-7756-674-8.
- Kemp, Gary. Quine. A Guide for the Perplexed (en anglès). Continuum International, 2006. ISBN 0-8264-8486-7.
- Garrido, Manuel «Un gigante de la filosofía, W. v .O. Quine: 1908-2000» (en castellà). Teorema, Vol. 19, Num. 3, 2000, pàg. 247-252. ISSN: 0210-1602.
- Gibson Jr., Robert F. «Willard van Orman Quine (1908-2000)» (en castellà). Teorema, Vol. 27, Num. 3, 2008, pàg. 213-233. ISSN: 0210-1602.
- Nubiola Aguilar, Jaime. El compromiso esencialista de la lógica modal: estudio de Quine y Kripke. Eunsa, 1991. ISBN 978-84-313-0867-4.
- Quine, W.V.. The Time of My Life: An Autobiography (en anglès). MIT Press, 1985. ISBN 0-262-17003-5.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Willard van Orman Quine» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Duignan, Brian. «Willard Van Orman Quine». Encyclopaedia Britannica, 2021. [Consulta: 28 gener 2022]. (anglès)
- Quine, Douglas Boynton. «Willard Van Orman Quine, 1908-2000, Philosopher and Mathematician». Douglas Boynton Quine (fill de l'autor), 2021. [Consulta: 29 gener 2022]. (anglès)
- Hylton, Peter; Kemp, Gary. «Willard Van Orman Quine». The Stanford Encyclopedia of Philosophy, 2020. [Consulta: 28 gener 2022]. (anglès)
- «Willard V. Quine». Càtedra Ferrater Mora, 1990. [Consulta: 28 gener 2022]. (castellà)
